MANIFEST UNIVERSAL DE POETES DEL MÓN
Poetes del Món, ha arribat el moment en el qual hem d’unir les forces per defensar la continuïtat de la vida: Som els Guerrers de la Pau i els Missatgers d’una nova etapa a la Humanitat. Som els Poetes de la Llum i la Llum és el vehicle que ens condueix a la convocatòria a la qual per cap motiu hem de deixar d’assistir. Vivim actualment el procés de mort d’una etapa degenerada i el naixement d’una NOVA ERA on el poeta té un rol determinant que jugar.
La humanitat viu moments decisius per la seva sobre-vivència: segueix amb direcció cap el precipici que la condueix a l’extinció o canvia de timó fixant la trajectòria fins la separació col·lectiva que li asseguri una llarga subsistència.
Des de els temps més remots que l’home recordi, l’existència humana s’ha vist confrontada a coexistir amb els medis ambientals, els que li van assegurar, i li segueixen assegurant, la possibilitat de viure. Però al mateix temps i paradoxalment, l’home en el seu afany de ser més, de créixer i créixer, ha anat deteriorant el planeta fins emportar-lo a límits que posen en perill la possibilitat de seguir existint com a espècie. Si l’home no canvia de rumb, ¡I ARA!, les properes generacions tindran sòlides raons per odiar-nos.
Per una altra banda, en aquest mateix context de voler ser sempre MÉS, no solament s’utilitzen els mitjans materials del planeta per créixer i subsistir, sinó també els mitjans humans, arrossegant-nos a la despietada i criminal competència entre els homes fins tal punt que avui ens estem matant entre nosaltres mateixos per existir, per créixer o simplement per dir: SÓC, això o allò, però ¡SÓC! o sóc més que tu...
Així com deteriorem el planeta constantment amb l’ús abusiu dels recursos naturals i humans, així es construeixen armes de destrucció a gran escala, capaces de destruir tota la humanitat en poques hores, i la supremacia del poder es concentra sempre en les mateixes mans, a allò que avui coneixem com a Imperi. [s].
Però no tot és negatiu, perquè el caos moral, el caos ètic, el caos polític [guerres infames], el caos econòmic [coses absurdes] no són sinó que manifestacions del PART DE LA HISTÒRIA com quan una dóna a llum a un nen; mora una etapa i una d’altra sorgeix al seu si.
1- Front d’aquest afany de domini absolut que ens podria portar inevitablement a l’ auto destrucció i davant tanta barbaritat. I a la Llum dels nous temps que s’anuncien, Els Poetes del Món emprendrem el camí de la protesta, per una banda, i de la construcció d’una nova albada, per una altra banda, que condueix a l’alliberament definitiu de l’home.
2- Els Poetes del Món, no tots, només Els Poetes del Món, perquè no tots els poetes del món estem disposats a dir: no sóc, SOM. Els que estem disposats a abandonar l’EGO que ens està matant i som capaços de mirar-nos en IGUALTAT, iniciem la cavalcada col·lectiva per tot el món i posem l’art de la poesia al servei de la humanitat.
3- Ser poeta no significa només escriure bella poesia, significa VIURE-LA, i viure-la no només significa sentir-la, l’hem de practicar, i practicar-la és una cosa de cada dia, per sempre, mentre tenim cap per pensar i cor per sentir.
4- Ser Poeta del Món és encara més difícil, ser Poeta del Món és assumir aquest manifest en la seva part essencial; és assumir la defensa de la vida, de l’amor, de la diversitat, de la llibertat, i ser capaç de dir: dono la meva vida per la VIDA, encara que estimo la meva vida. Per això diem PROU de bajaneries, PROU d’ EGOS que no contribueixen al creixement col·lectiu, ni personal, i posem l’art de la poesia al servei de l’existència humana.
5- Ser Poeta del Món és ser un guerrer o una guerrera, que cavalca per les planaries de l’existència humana, com ho va fer des de la nit dels temps, buscant la perfecció i el creixement lícit de la vida, mentre es viu amb les vestidures i les condicions que tenim per fer-ho. Per tot això no serem passius davant dels crims que es cometen cada dia en nom de la llibertat, aixecarem la nostra veu com un raig de llum i farem tremolar al covard, perquè convertirem la paraula en la millor arma que l’assassí hagi conegut en tot el recorregut de la història.
6- Reconeixem la valuosa aportació dels poetes del món al creixement de la humanitat durant tots els segles. Aquells que van deixar els seu nom escrit als centenaris llibres de la història universal i a la memòria col·lectiva dels homes, i també reconeixem l’aportació dels anònims poetes que van passar per la terra complint missions llegendàries a través dels temps. Creiem en el valor que van significar aquestes majestuoses contribucions pels seus temps, fins i tot per avui, però estem al llindar d’una nova etapa per a la humanitat, i a més, els Poetes del Món del segle XXI no ens volem enredar amb el passat per mirar millor el present i el futur. Els Poetes del Món d’aquest segle estem destinats a ser creatius, per trobar amb la imaginació les respostes i explicacions que AVUI la humanitat reclama a crits, davant l’evident desastre que estem vivint.
7- Els Poetes del Món ens declarem tots iguals, els consagrats i els menys coneguts, els famosos i els anònims, els rics i els pobres, els blancs i els negres, els mestissos i els grocs, sempre i quan s’ubiquin a aquest costat de la vida; empunyant les mateixes espases per combatre el que mata la vida, lluitant colze per colze darrera la mateixa barricada per defensar la JUSTÍCIA [única per a tots], la IGUALTAT [efectiva entre tots els habitants de la Terra], la LLIBERTAT [la vertadera, no l’artificial], i el DRET dels pobles d’existir i de viure en pau.
8- Els Poetes del Món declararan qualsevol espai on els hi toqui estar o ser, com l’arena pròpia per a combatre el mal, ja sigui als grans palaus del poder o a la mísera caverna de la ciutat, a la gespa on treballa l’home de la terra, o al fons mateix de la mina on escup sang el miner, però el poeta no deixarà de visitar cap barri per portar-hi la paraula, com si aquesta fos pluja que cau sobre el sòl, fent veure un espectacle de gràcia, com si fossin flors per als ulls de la Humanitat. El poeta serà la llum que guia al guerrer com si fos dunes a la foscor de la nit.
9- Els Poetes del Món ens declarem pacifistes, però ni covards ni passius; bel·licistes, però de cap manera ingenus. Sentimentals per naturalesa, perquè l’expressió artística, la tinta de l’escriptura, és la sang de les nostres ànimes. Vivim atrapats per l’embriaguesa de l’encant artístic, fins el vertigen dolorós de la creació. Però aquesta creació tindrà sempre un objectiu determinat: PERFECCIONAR LA VIDA, la nostra [la individual], la de tots, [en col·lectivitat]. Som pacifistes en busca de la pau universal, però la PAU no ve perquè sí, s’ha de guanyar, lluitar per ella. Per això som Guerrers. I no hi haurà PAU si no hi ha JUSTÍCIA. Només tindrem PAU quan regni primer la justícia, perquè la pau és una conseqüència de la justícia. Sinó només serà el que és ara al regnat dels Imperis: PAU DE CEMENTIRI.
10- Per ser Poeta del Món s’ha d’estar disposat a perfeccionar-se sempre, a créixer en la diversitat i acceptar la pluralitat com acceptem la complexitat de l’existència. Al batalló dels Poetes del Món haurà espai sempre per lluitar, ja siguin creients o no creients, ateus o religiosos, justos o errats, però d’aquest costat de la VIDA; heterosexuals, bisexuals o homosexuals, però amants de l’AMOR noble; guerrers d’abans o combatents moderns, però sempre militants del BÉ. La gran cadena humana que uneixi al món, baula a baula, estarà formada per poetes repartidors d’esperances i somriures en aquesta lluita que dura des de l’albada dels temps.
11- L’home cercarà en un tercer les seves culpes, el nostre repte és que cada ú assumeixi a la seva essència, al seu propi esperit, sense tenir que acudir a un tercer per a emmudir els seus errors i derrotes. La nostra esperança és alçar-nos per mitjà de la paraula, encendre el verb als cors de cada ú, el vers de les muntanyes, la nit silenciosa de l’ànima, l’embolcall acurat del ventre de la natura, ser vident al matí, per a que cadascú alci la seva ànima amb amor, amb paraules. La poesia és del món i nosaltres ens hi estem obligats.
Poeta del Món
Uneix-te a aquesta batalla per a l’existència humana!
Converteix-te en la baula necessària per a que continuï la VIDA!
Luis Arias Manzo
[Secretari General]
Santiago de Xile, desembre 2005
T'han penjat alguna llufa ? Has patit alguna innocentada ? Perquè avui n'és el dia.
