21 de març, Dia Mundial del Teatre de Titelles
Missatge d'en Behrooz Gharibpour, dramaturg i titellaire iranià
"Tenia
deu anys quan vaig veure el meu primer espectacle de titelles
tradicional. Tenia deu anys quan em vaig enamorar de "Mubàrak", un amor
que va perdurar més de mig segle i encara omple el meu cap i el meu
ésser.
Tenia vint anys quan,
mogut per aquesta passió, explorava cada carrer, cada racó de Teheran
buscant vells artistes, cansats i arrugats, per tal de tornar-los a la
vida i introduir-los en cercles artístics i classes universitàries, amb
l'esperança que altres s'enamoressin també dels meus ídols.
En aquesta època, creia
ser l'únic apassionat al món, però, ràpidament, em vaig adonar que no, i
vaig viatjar als quatre vèrtexs del món per tal de descobrir la
fascinació general pel titella, reunions d'amants del teatre de
titelles, en qualsevol racó, d'Itàlia, del Regne Unit, de l'Índia, la
Xina, Rússia, Estats Units, França, Alemanya i més enllà.
Em vaig quedar extasiat
descobrint que, no només, jo no estava sol, sinó que tan sols n’era un
entre milions d'éssers que estimen el titella. El mateix que "Mubàrak"
és només un d'entre desenes de titelles que, des de fa segles, utilitzen
la comèdia i el sarcasme per transmetre esperança i provocar un
somriure als rostres d'homes, dones i nens, que massa sovint es veuen
paralitzats per la por, per la pena, en un món ple de guerres, pobresa,
violència i necessitats.
No obstant això, no vaig
necessitar molt de temps per adonar-me que els meus col·legues de la
gran comunitat de les arts teatrals, es miraven el titella de dalt a
baix, amb menyspreu, considerant-se ells mateixos, i el seu estatus,
massa importants com per formar part del seu món.
Fou llavors que em vaig
convertir en un defensor a ultrança del meu estimat art, com un guerrer
protegint un tresor, i vaig decidir dedicar la meva vida tant al titella
com al desconegut.
És durant aquest període
que em vaig trobar apreciant cada vegada més el titella, com un idioma
tan vast i profundament innat com la nostra capacitat ancestral per
l'alegria i la tristesa, la malenconia i la felicitat.
Em vaig adonar que cada
titella és una representació simbòlica del món que ens envolta i un
reflex de cada persona que va viure abans que nosaltres.
Fou llavors quan vaig
aconseguir entendre per què Omar Khayyam, eminent filòsof persa,
matemàtic i poeta, havia representat el món de l'home amb un espectacle
de titelles en el seu famós quartet:
A les seves mans, som titelles
No és metàfora, sinó sincera veritat
En aquest escenari de la vida, de vegades, els nostres gestos guien
Però, en el bagul de l'oblit, un a un, desapareixen.
Darrere del vel d'ombra, estem ell i jo
Però, quan caigui aquest vel, el ell i el jo s'esborraran.
Durant els meus viatges,
llegint i conversant amb altres apassionats del teatre de titelles, m'ha
semblat cada vegada més clar que el món de la marioneta es manifesta
amb una diversitat de formes i sabors al cap dels diferents actors dels
cinc continents, des la de Chikamatsu Monzaemon a la d'aquells actors
dels temples i als artistes sicilians, en la imaginació i en l'idioma
dels Dhalangs indonesis, en la perspectiva dels diferents directors i
actors de tot el món.
Així vaig arribar a
creure vivament que podem fer servir aquest idioma mil·lenari del
titella per percebre de manera crítica el món que ens envolta, i
fent-ho, atreure audiències més àmplies per acudir i estimar aquesta
antiga forma artística. Tinc la ferma convicció que el descobriment de
la marioneta va tenir un efecte tan transformador com el descobriment de
la roda, i va ser almenys tan eficaç com per ajudar a reduir les
distàncies i bretxes de comunicació entre nosaltres.
Potser és per això que
una obra de titelles profundament filosòfica té, també, la capacitat
d'evocar una part de la infància en la consciència del públic,
mitjançant la qual s'alliberen de les il·lusions de l'edat i del temps, i
descobreixen un món fantàstic on objectes fets de fusta i altres
materials inerts cobren vida.
Potser la major
responsabilitat de cada artista en l'àmbit de la marioneta,
independentment del seu idioma, nacionalitat o formació, és fer
despertar aquest "nen" al cor dels milions de semblants, que han
contaminat el nostre món amb sang i violència.
El titella i nosaltres,
admiradors d'aquesta preciosa relíquia que ens arriba dels nostres
avantpassats, tenim la responsabilitat de contribuir a reduir la maldat i
l'animositat en l'ésser humà, i ajudar a retornar al món de la
infància, les seves alegries i els seus meravellosos somnis...
Aquest dia pertany a tots
aquells que desperten en nosaltres al nen que vam ser, un dia perquè
tots estimem el titella de tot cor: Feliç Dia Mundial del Teatre de
Titelles!!
Behrooz Gharibpour néixer
a Sanandadj (centre del Kurdistan Iranià) el 19 de setembre de 1950.
Participa en activitats teatrals des dels 14 anys ininterrompudament
fins avui.
Va estudiar a l'Iran a la
Universitat de Teheran, Departament de les Arts Teatrals de la Facultat
(1970-1974) i a Itàlia en l'Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico
(1977-1979).
L'atenció de Behrooz
Gharibpour es va centrar sobre molts i diferents àmbits, però tots ells
van tenir i tenen un únic objectiu: L'ampliació de l'espai cultural a
l'Iran com a creador i com a director. Creant un Teatre permanent per a
Nens al Centre de Teatre i Teatre de Titelles per a Nens i Joves adults,
1980. Transformant els Escorxadors de Teheran al Centre Cultural
Bahman, 1991. Convertint l'antiga Caserna General de l'Exèrcit, en un
Fòrum per als Artistes Iranians, 2000. Fent de l'antic taller una Òpera
permanent del Titella: Ferdowsi Hall, 2002. Transformant l'antiga casa
d'un dels més famosos actors, Entezami, en Museu del Teatre, 2014.
Behrooz Gharibpour,
després de més de quatre decennis de vida artística i diferents càrrecs
nacionals i internacionals, havent aconseguit un reconeixement
internacional, i dirigint diversos grups de teatre importants com "Els
Miserables" de Victor Hugo, La Cabana de l'oncle Tom d'Harriet Beecher
Stowe i altres, va centrar de nou la seva atenció especialment en el
teatre de titelles i en crear el més important Grup de Teatre de
Titelles: La Companyia de Teatre de Titelles Aran creant paral•lelament
una Òpera Nacional basada en la música Iraniana.
Behrooz Gharibpour, en el
transcurs dels 10 últims anys de la seva carrera, ha posat en escena:
Rostam & Sohrab, Macbeth, Ashura, Rumi, Hafez, Layli va Majnoon i
...Behrooz Gharibpour va
rebre, recentment, els títols de Doctor Honoris Causa per la Universitat
de Teatre i Cinema de Geòrgia - Tbilisi el 2013 i va ser nomenat
Cavaliere a Itàlia el 2015
La UNIMA agraeix a Mani Hamidi la traducció del Farsi, a Idoya Otegui per la espanyola i a Fabrice Guilliot per la francesa."
Escrit per Behrooz Gharibpour
Traducció al català Carles Cañellas.
