TRAILWALKER 2012

Més informació : Trailwalker 2012

Estrena del documental "El titellaire"

Estrena del documental 'El titellaire'

Edu Borja és un dels últims titellaires valencians, un ofici on trobem una barreja de creativitat i artesania pròpia d'un altre temps. Un professional autodidacte que, una vegada més, afronta un nou projecte, el seu pròxim espectacle, Gerontoshow. L'acompanyarem en el silenci i el tempo creador al seu taller, un espai únic on la fusta, el cartró i els fils cobren vida gràcies a les seues mans, i on centenars de caixes emmagatzemen tot tipus de trastos arreplegats al llarg d'una vida dedicada a la creació de titelles.

Des del motlle del rostre del titella fins a l'assaig previ a l'estrena de l'espectacle després de més d'un any de treball, vorem com és el dia a dia d'un humil titellaire.

N'hi ha aspectes fonamentals en la vida d'una persona, i en la d'Edu Borja ho serà el seu barri, Benimaclet, on viu des de xiquet i on treballa cada dia; els seus pares, companys de faena en algunes ocasions i els seus col·legues, amb qui comparteix els avatars d'un ofici a voltes poc apreciat.

Direcció: Paco Barreda i Manuel Valencia
Guió: Manuel Valencia i Paco Barreda
Música: Carlos Sanchis
Duració: 67'
Productora: Assisimerli
Productor executiu: Francisco Martí
Data de producció: 2011

Avui a les 19h al Centre de Cultura Contemporània Octubre de València

Brindar per l'art i la fraternitat, celebrar la dignitat humana...

Foto de Jesús M. Atienza
Font: Revista Putxinel·li

Ens ve molt de gust posar-vos els Manifest del Dia Mundial de la Marioneta que enguany el va fer JOAN BAIXAS .

Amb un gest decidit tanquem diaris i apaguem les notícies, i brindem per l’art i la fraternitat, avui és dia de festa, celebrem el Dia Mundial de la Marioneta. No podem oblidar el dolor, la realitat de les desgràcies i les penúries que afligeixen el món, però precisament perquè no ho volem oblidar, agafem el compromís de celebrar la dignitat humana, l’afany insaciable dels humans d’afirmar la vida enfront de la mala fortuna i la mort. L’art és un cant a aquesta dignitat, reuneix en una marea contínua les generacions passades i futures, les cultures i els clans, al voltant de la poesia. L’art estableix la complicitat de la mirada entre persones que es meravellen juntes, creador i espectador, en l’exploració del desconegut. Tot acte artístic és un gra de sorra en l’engranatge de la realitat.

L’art del titella construeix en aquesta direcció. Cada vegada que animem un personatge, signem una declaració d’independència. Filla rebel de les arts de la imatge i de la paraula, de la interpretació i de la narració, el titella afirma el compromís amb la innocència, paratge de la felicitat, i també hi convoca l’altre extrem, la crueltat. La innocència és important, és harmoniosa i fèrtil, com testimonien Jarry i Kurosawa, Miró i Arseniev, i tants altres.

A la crueltat se li ha de prendre la mida del vestit i mirar-la a la cara amb sarcasme.

“L’animal viu en la naturalesa com l’aigua dins de l’aigua” (M.Eliade). El titella viu en l’imaginari com l’aigua dins l’aigua. Territori on la raó limita amb els fluxos de l’ani-malitat i del vegetal, de la terra i de l’aigua, l’imaginari és la reserva d’energia de persones i tribus, i el titella hi campa com un rei, no analitza, no intervé, prospera.

“El signe diferenciador de l’animal humà és l’animació, i la primera animació que féu l’home foren els déus. L’animació ens fa persones” (P.Sloterdijk). La mordacitat d’aquesta reflexió filosòfica impregna d’humor l’acte principal del titellaire: donar vida a allò inanimat i convocar les persones al voltant d’aquesta bruixeria.
Ja fa uns quants anys, una colla de titellaires va tenir l’encert de crear una organització per potenciar els intercanvis internacionals. UNIMA, convertida ja en una realitat consolidada i estesa per tot el món, és ara més necessària que mai per dirigir els esforços gremials cap als objectius de l’art i la dignitat humana.
Lloem els déus per concedir-nos aquesta professió, agraïm als nostres avis la creació d’UNIMA, celebrem l’esplendor de l’art de l’imaginari i brindem pels titelles.
Companys, que tinguem BONA FESTA!

Written by Joan Baixas

Joan Baixas és pintor i titellaire. La seva companyia, Teatre de la Claca, va col•laborar amb pintors com Joan Miró i Roberto Matta i també amb músics, actors i ballarins. Les seves produccions s’han presentat arreu del món. Va dirigir el Festival de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, entre molts altres esdeveniments internacionals.

VAGA DE FAM PER LA LLENGUA

Font: Vilaweb

Divendres 23.03.2012 16:46

Tomeu Amengual s'afegeix a la vaga de fam per la llengua

Entre demà i dimarts començarà el desdejuni al costat de Jaume Bonet, que fa vint-i-tres dies que protesta

Un nou vaguista de fam per la llengua s'afegirà entre demà i dimarts a la protesta que fa vint-i-tres dies que fa Jaume Bonet a Mallorca contra els atacs al català del govern de José Ramón Bauzá. Es tracta de Tomeu Amengual, un altre jubilat de 64 anys, que es proposa rellevar el seu company quan a aquest 'no li quedin forces'. En aquest sentit, fonts pròximes a Bonet expliquen que ha passat els últims tres dies estirat i sense rebre visites i que comença a patir pel cansament del seu cor. 'Es troba molt fluixet i dèbil, però és valent i coratjós', ha afirmat una persona del seu entorn.

Jaume Bonet continua rebent suports de tot arreu. Un dels últims ha arribat de la Confederació d'Educadors Americans (CEA), que aplega més de cinc milions de treballadors de l'Educació del continent americà. La CEA ha mostrat la seva solidaritat amb Bonet per 'tirar endavant la defensa de la llengua pròpia amb una vaga de fam'.

'Els treballadors de l'Educació del continent americà ens afegim a la lluita pel respecte i la preservació de les identitats', diuen en una carta enviada a Jubilats per Mallorca, i destaquen 'no només la defensa de la cultura pròpia sinó també una lluita que permet construir millors condicions per a la vida quotidiana i la relació entre els pobles'.

La carta, signada pel president de la CEA, Fernando Rodal, acaba celebrant el respecte a les identitats dels pobles i el dret a exercir-les.

Sembla mentida que això passi en aquest segle XXI ...

Des d'aquí el nostre suport per a JAUME BONET I TOMEU AMENGUAL

Una músicaimatge per a la PRIMAVERA ...

"Waiting for luck" Vladimir Kush

21 de març, DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Demà ens podríem trobar al Palau Robert de Barcelona ...

Acte al jardí del Palau Robert de Barcelona

Dimecres 21 de març, a partir de les 18.30h, el jardí del Palau Robert acollirà l’acte central de la celebració del Dia Mundial de la Poesia d’enguany, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, el Consorci per a la Normalització Lingüística, Unescocat i la Fundació Catalana Síndrome de Down.

L’acte comptarà amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i del poeta Narcís Comadira i hi haurà lectures del poema de “Quatre paraules” en català, caló, amazic, francès i panjabi. Una parella lingüística també farà la lectura del poema així com Laia Borràs, de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Clourà l’acte Narcís Comadira, que dirà poemes del seu darrer llibre Lent.
El recital anirà acompanyat de la música de Tanzilia Faizullaeva

Junts a l'aula ?

Font: fundació Jaume Bofill

Debat: Junts a l'aula? És compatible la qualitat amb un model d'educació comprensiva a Catalunya?

El dilluns 26 de març de 2012, a les 18.30h a la Sala Cotxeres del Palau Robert, la Fundació Jaume Bofill celebrarà un acte per debatre a fons sobre les preguntes següents:

Quina és la realitat de l'escola comprensiva i integradora a Catalunya? Podem dir que està en crisi? Com hem aplicat, a la pràctica, el model que es deriva de les lleis? En el context actual, té sentit l'escola que no selecciona els alumnes durant l'educació obligatòria ni els posa en itineraris separats segons les seves capacitats? És compatible la qualitat i l'excel·lència amb un model d'escolaritat obligatòria compartida? Quines serien les conseqüències de desmantellar el model? Cap on cal evolucionar? És possible un nou model d'aula comprensiva i integradora?

Intervindran: Ricard Aymerich, director de l'Escola Montserrat Solà de Mataró i president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica; Josep M. Lluró, professor a l'IES Matadepera i exdirector d'Aula Escola Europea, i Enric Roca, pedagog, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador d'Edu21.

Tots tres són autors del llibre Junts a l'aula? Present i futur del model d'educació comprensiva a Catalunya, que es podrà adquirir durant l'acte.

La capacitat de la sala és limitada.
L'acte és obert a tothom. Només cal confirmar l'assistència.

REPENSEM L'ESCOLA

Font : Fundació SERGI

Jornada Repensem l’Escola: la mirada cap a l’infant i l’adolescent

24 març 2012

Després de l’èxit de les jornades de l’any passat, sota el títol “Reflexió a partir de les experiències de les escoles alternatives”, enguany volem donar continuïtat a aquesta necessitat dels mestres, professors, educadors i famílies de repensar l’escola, a partir d’experiències de centres públics i privats que innovant, o bé repescant antics models pedagògics, centren el procés educatiu en el nen/a o l’adolescent. Les novetats d’aquest any són la reflexió sobre l’educació secundària a partir d’experiències educatives i la realització de tallers pràctics que es duran a terme a la tarda.

En aquesta edició volem centrar la reflexió sobre el concepte que tenim d’infant i adolescent durant el procés educatiu, fent èmfasi sobre la relació escola, família i entorn.

Conferència inaugural: “El que dóna ales a la vida: repensar l’escola des de la confiança i l’amor” a càrrec de Carles Parellada.

Per consultar el programa complet i formalitzar les inscripcions, feu click aquí

La intel·ligència del cor; Annie Marquier

Font: Desenvolupament humà

LA INTEL·LIGÈNCIA DEL COR

[Extracte del llibre "El Mestre del Cor" d'Annie Marquier]

Els científics ens diuen que el cor és intel·ligent, que té un sistema nerviós independent i ben desenvolupat, que malgrat que la matèria del cor és diferent de la del cervell es van descobrir en ell més de quaranta mil neurones, i una complexa i atapeïda xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl·lules de suport. I amb tot això sembla que pot aprendre, recordar i fins i tot percebre.

Els investigadors han posat de manifest l'existència de quatre classes de connexions que parteixen del cor i van cap al cervell:

1. Neurològica, mitjançant la transmissió d'impulsos nerviosos

2. Bioquímica, mitjançant hormones i neurotransmissors

3. Biofísica, mitjançant ones de pressió

4. Energètica, mitjançant interaccions electromagnètiques

Per la via neurològica el cervell del cor pot influir al cervell del cap, és a dir, en la nostra manera de pensar i de veure les coses, en la nostra percepció de la realitat i en les nostres reaccions, especialment les emocionals. Comencem a sospitar que cert domini emocional que veiem en certes persones excepcionals no procedeix del control que exerceix l'intel·lecte; bé sabem que davant les gravacions del subconscient, poc pot fer l'intel·lecte. Sabem que hem de manejar el nostre cos emocional, però saber-ho no és manejar-ho. I volem seguir el que diuen els llibres o cursos d’autoconsciència, però l’ intel·lecte no ens ajuda.

Ara els científics ens parlen d'un altre cervell, el del cor. Una altra forma d'intel·ligència que podríem cridar la INTEL·LIGÈNCIA DE L'AMOR. Aquesta intel·ligència que prové del SER i que té la seva seu al cor. En relació a la comunicació bioquímica del cor al cervell, es va demostrar que el cor és el que produeix l'hormona ANF, que assegura l'equilibri general o “homeòstasi” i un dels seus efectes és inhibir la producció de l'hormona de l'estrès, en especial el cortisol. A més a més el cor segrega la seva pròpia adrenalina quan la necessita. També produeix l'oxitocina, crida l'hormona de l'amor i l'allibera en grans quantitats quan ens trobem en un estat afectuós.

En relació a la comunicació biofísica, s'ha observat una relació directa entre la pressió sanguínia, la respiració i certs ritmes del sistema nerviós autònom.

En quant a la comunicació energètica ens diuen que el camp electromagnètic del cor és 5.000 vegades més intens que el del cervell i més potent que qualsevol altre òrgan del cos. Produeix de 40 a 60 vegades més bioelectricitat que el cervell. I el més interessant és que l'aspecte del camp magnètic del cor canvia en funció de l'estat emocional. Quan sentim por, estrès, frustració, enuig, etc. es torna caòtic; en canvi, quan s'experimenten emocions com la gratitud, la compassió, el perdó, etc. pren un aspecte ordenat i s'obté el que s'anomena un “espectre coherent”. Aquest camp s'estén entre 2 a 4 metres al voltant del cos, permetent a tots els que ens envolten rebre la informació energètica continguda en el nostre cor.

L'amor del cor no és una emoció, és un estat de consciència intel·ligent que ens permet viure des del cor, en unió amb la nostra natura divina en la profunda unitat amb tot el que existeix. Observa com la fraternitat, la compassió, la bondat, el respecte, la creativitat i el geni creador, és a dir, els pensaments i sentiments elevats són manifestacions de la unitat en què vivim, mentre que les emocions negatives són manifestacions de la separativitat.

Quan vivim reconeixent que som un amb tot el que existeix, que no és una altra cosa que veure Déu en tot, els dos oscil·ladors del cos que són el cervell i el cor, vibren en perfecta sincronicitat i com a conseqüència envien a tot el cos ordres coherents, eficaces, intel·ligents i totalment adequades a les necessitats del moment.

Què hem de fer per despertar la intel·ligència del cor de manera que pugui prendre el comandament de les nostres vides?

Ens diuen els científics que tenim diversos circuits per mitjà dels quals ens arriba informació que ocasiona resposta en nosaltres. El primari, que és completament inconscient, i ens permet sortir fugint d'una situació de perill sense haver de reflexionar. Després l'intel·ligent, que ens permet el raonament i el tercer, una barreja dels dos, on els records de l'inconscient s'activen i produeixen reaccions que passen per l’escorça, “d’intel·ligent” i aquesta d’alguna manera els justifica. Ara la ciència ens presenta un altre circuit que va del cor al cap i aquí està la clau. El cervell del cor activa al cervell del cap els centres superiors de percepció completament nous que interpreten la realitat sense recolzar-se en experiències passades, aquest nou circuit no passa per les velles memòries, el seu coneixement és immediat, instantani, i per això, té una percepció exacta de la realitat. La seva intel·ligència no separa sinó que uneix, reconeixent en tot moment la gran xarxa de vida en què estem tots. És la connexió còsmica que la intel·ligència divina ens ha legat perquè podem recuperar el nostre origen diví i la nostra saviesa essencial. És la forma de tenir una ment il·luminada, o com diuen alguns, “resplendor al cervell”.

I com activar aquest circuit? Vivint des del cor. Cada pensament, cada emoció, presentar-la primer al cor i veure si està en harmonia amb l'Amor que allí es troba. Cal transcendir els desitjos personals, de l´Ego i aprendre a viure segons la intenció del cor, que és la intenció del teu Ser Intern.

L’impediment major que tenim avui en dia són les memòries enregistrades en el nostre inconscient que s'activen cada cop que són estimulades. Busca ser testimoni de tu mateix, de les teves pròpies reaccions perquè puguis veure-les, perquè quan es veuen, se'n van. Per això has d'assumir la plena responsabilitat de les teves emocions, agradables o desagradables, decidir no culpar a ningú per les teves reaccions emocionals i reconèixer que el vertader origen de les teves reaccions emocionals no està en el que passa en l'exterior sinó en el teu interior.

Hi ha un camí cap al Cor que ha estat anunciat per tots els Mestres, faríem bé a recordar-ho: Conrea el silenci, fes contacte amb la Natura , viu períodes de soledat, medita i contempla, busca la vertadera bellesa, viu amb assossec i quietud, cuida el teu entorn vibratori, recupera el sentit del sagrat, recupera la innocència al no jutjar, reconeix les sincronicitats en la teva vida, treballa en grup, coopera, viu amb senzillesa, escolta.

Tingues present que el teu Cor té una intel·ligència superior, escolta’l i pregunta-li quan no sàpigues què fer.

Si voleu escoltar l'Annie Marquier podeu fer-ho demà a la Jornada que es farà al Cosmocaixa : "La evolución de la conciencia"

TOT 2012, 3r FESTIVAL DE TITELLES I TEATRE D'OBJECTES A BARCELONA

Hi trobareu de tot i més al festival TOT 2012 . Aquí teniu tota la seva programació:
FESTIVAL TOT 2012
Ja sabeu que "Artquímia" hi anirà perquè ens apassionen els titelles...
Aquí teniu un bocinet de l'espectacle inaugural d'avui:

La rosa dei venti ( Baciamolemani )

Músiques de casa, de la nostra estimada medierrània, per obrir demà la nova setmana :)). Disfruteu-la i si voleu conèixer més treballs d'aquest grup, aquí teniu la seva pàgina web : Baciamolemani


Bona setmana a tothom !!!

Com educar les emocions ?

Neix "Putxinel·li",una nova revista de titelles i teatre d'objectes

Font: Rutes del Putxinel·li

Putxinel·li neix avui, dijous 1 de març de 2012, amb ganes de quedar-se i, alhora, d’evolucionar com evolucionen totes les coses que neixen a la xarxa d’Internet. Una revista de titelles que vol parlar de tot allò que té a veure amb aquest gènere teatral tan concret com ample i ric. I ho farà des dels seus tres portals, que s’emmirallen i es complementen: Putxinel·li, en català; Titeresante, en castellà i portuguès, i Puppetring, en anglès.

Parlar de titelles avui és parlar també de teatre visual i de teatre d’objectes, d’espectacles que juguen amb la duplicació de la imatge i del cos de l’actor sense límits ni tècnics ni conceptuals, és parlar d’òpera, de musicals, de teatre experimental, de grans espectacles, i també d’obres per als més petits.

També hi ha museus, escoles, centres de documentació, especialistes i els importants festivals que tant han fet pel conreu i el manteniment del gènere. Cal esmentar aquí les entitats que han apostat a cegues pel nostre projecte esdevenint els primers Patrocinadors: el TOPIC de Tolosa, amb el seu festival Titirijai; el Museu da Marioneta de Lisboa; l’Institut del Teatre de Barcelona; el Poble Espanyol de Barcelona, amb el TOT Festival, i l’Institut Ramon Llull.

A l’entorn dels titelles trobem tradicions centenàries que ens han arribat molt vives. I ben a prop del gènere, hi ha manifestacions com pessebres en moviment, les festes paganes de gegants, capgrossos, mascarades, diables i monstres que treuen foc. Ritus que ens parlen d’imaginaris col·lectius d’arrels antiquíssimes. De tot això, Putxinel·li també en vol parlar.

Per als interessats en aquestes arts tan àmplies, riques i múltiples dels titelles i del teatre de l’Imaginari, viure a Catalunya és una sort. No només perquè som un país carregat de tradicions d’una paganitat icònica famosa al món sencer, sinó perquè en aquests moments s’hi viu una extraordinària ebullició creativa. Així ho evidencia l’allau de nous grups, artistes i companyies de titelles i de teatre visual que han sortit els últims anys i que comencen a recórrer els principals escenaris mundials del gènere. N’anirem parlant, de tots ells, a mesura que en tinguem ocasió.

És aquesta realitat de renovació i d’esplendor la que, des de Putxinel·li, volem acompanyar i recolzar, reflectint-la en el joc de miralls que permeten els altres dos portals germans: obrir-nos al món i articular així el que és local amb el global.

Written by Toni Rumbau

Toni Rumbau és titellaire i escriptor, fundador de la històrica companyia La Fanfarra de Barcelona (1976), del Teatre Malic (1984-2002) i del Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions (1993).

Per saber-ne més : Putxinel·li

Mmmm...., ja us ho dèiem que en aquest mes de març s'aniriren sumant primaveres:).

Clausura del FLIC al CCCB el diumenge 4 de març

Per a mi, un llibre és arquitectura. És un regal ( Kevta Pacovska )

Font: Tantàgora Serveis culturals
Aneu a gaudir de la cloenda homenatge a Kveta Pacovska on llegirem la carta que l'autora ha escrit per tots vosaltres ! Baixeu-vos el programa d'activitats aquí.
baixar PDF

Nit Armènia-Catalunya demà al CAT

Font: Tradicionàrius

Divendres, 2 de març a partir de les 19h. al C.A.T.

El divendres de l’Entarota’t, després de conèixer varis parents de la tarota a l’exposició d’oboès tradicionals, ens endinsem en la cultura musical armènia per a conèixer un dels seus protagonistes: el duduk, un oboè tradicional del Cauques. I per endinsar-nos en aquesta cultura armènia què millor que un taller de danses armènies a la tarda amb Hayk Eghiazaryan, professor de dansa de l’ACAB (Associació Cultural Armènia de Barcelona), i seguit d’un tastet de plats armenis per agafar forces de cara al concert i ball. A la nit, l’ACAB començarà la vetllada amb una breu presentació d’Armènia i la seva cultura. Seguidament, el Trio Ararat realitzarà un concert de música mediterrània i armènia, mentre que Marc Egea, un referent en la viola de roda català i dudukista, ens farà de pont cultural entre Armènia i Catalunya amb una perfomance amb composicions seves acompanyat de Gener Salicrú i membres del Trio Ararat. Per acabar la nit, un grup de músics de l’ACAB ens oferirà un concert-ball amb les danses armènies treballades a la tarda i amb més repertori armeni.

Programa:

19h taller de danses armènies amb Hayk Eghiazaryan (ACAB)

21h tastet armeni

22h Breu presentació sobre Armènia amb membres de l’ACAB

Seguidament concert amb el Trio Ararat

Tot seguit, Marc Egea farà un entreacte amb col·laborant amb el Trio Ararat, amb Gener Salicrú (clarinetista i dudukista català)

I després ball amb danses tradicionals armènies amb els músics de l’ACAB.

I per acabar us posem un vídeo d'un músic armeni que ens agrada molt:

Arto Tunçboyaciyan