Barcelona
Dos alumnes de deu anys es barallen a
classe;
provoquen un enrenou,no són capaços de calmar-se, a casa els ànims també
estan encesos, els seus problemes a l'aula continuen i acaben creant un
clima de tensió que es trasllada a altres companys... En aquest ambient
d'agitació resulta més difícil treballar i els resultats acadèmics se'n
ressenten. L'últim informe Faros, presentat ahir, sobre salut de la
infància i l'
adolescència
de l'hospital Sant Joan de Déu dóna la veu d'alerta sobre aquestes
situacions comunes en algunes aules, i llança un advertiment: el
benestar emocional influeix directament en el progrés acadèmic.
Però la gestió de les
emocions queda en un segon pla
en la majoria d'escoles, indica Rafael Bisquerra, coordinador de
l'estudi i catedràtic d'Orientació Psicopedagògica de la Universitat de
Barcelona (UB). Aquest investigador xifra en un 5% les escoles catalanes
amb un programa específic d'educació emocional. Reconeix, però, que
molts centres ja toquen aquest àmbit, encara que sigui d'una forma menys
sistemàtica, de vegades sense ser conscients d'això. Amb tot, la
comunitat de l'hospital Sant Joan de Déu va demanar ahir, mitjançant la
presentació d'aquest informe, una atenció més gran a la gestió de les
emocions a l'aula.
És a dir, que els infants aprenguin a detectar què els alegra o
entristeix, què els fa enfadar i per què, i transformar la ràbia o la
por en una cosa positiva. L'educació emocional també inclou saber
reaccionar davant les actituds dels altres, tot capgirant el conflicte i
l'agitació. En aquest context, es pot destacar la pràctica del ioga en
alguns centres, com l'institut Mercè Rodoreda de l'Hospitalet de
Llobregat. Aquesta activitat contribueix, segons els professors que la
difonen en els instituts, a calmar els alumnes i crear un clima propici
per a l'aprenentatge. Els conflictes, argumenten, han disminuït gràcies
que els estudiants estan més relaxats. Algunes escoles de primària també
dediquen els primers quinze minuts del dia a la lectura silenciosa,
cosa que tranquil·litza els alumnes i prepara per a les classes. Totes
dues són activitats que milloren l'ambient emocional del centre.
Els autors de l'informe -entre els quals es troben el divulgador
científic Eduard Punset, el neurocientífic de la Universitat Complutense
de Madrid Francisco Mora o la coordinadora del màster en Educació
Emocional i Benestar de la UB, Esther García Navarro- van més enllà i
reclamen que l'educació emocional s'inclogui com una àrea dins del
currículum.
Les escoles han anat assumint cada vegada més tasques fora del
terreny estrictament acadèmic, com ara la cura de la salut física, la
higiene, l'educació viària, la nutrició o la sexualitat. Ara també se'ls
demana que ensenyin als alumnes a prendre consciència de les seves
emocions i de les dels altres, i que les gestionin.
Segons els estudis internacionals recopilats a l'informe Faros, les
persones que han entrenat la intel.ligència emocional pateixen menys
ansietat, estrès i indisciplina i viuen menys conflictes amb altres
persones. A més, diuen aquests estudis, toleren més bé la frustració i
estan millor capacitades per afrontar situacions adverses. Una mala
gestió de les emocions, en canvi, pot repercutir en la salut. "Les
emocions negatives contribueixen a disminuir les defenses del sistema
immunitari i predisposen a patir certes malalties", va destacar
Bisquerra.
Treballar l'educació emocional a classe, defensen els metges i
investigadors de Faros, milloraria el clima escolar, la relació entre
els companys de classe i el mestre i, en definitiva, fomentaria entre
els alumnes aptituds i habilitats que els seran útils en el futur. Els
autors de l'informe proposen que s'inclogui aquesta formació en les
tutories i en l'assignatura d'educació per a la ciutadania, ara
rebatejada amb el nom d'educació cívica. A Castella-la Manxa l'educació
emocional ja s'ha introduït com una competència més del currículum
escolar, a Guipúscoa l'administració ha format 2.000 professors en
tècniques per reforçar l'educació emocional i a Extremadura s'ha creat
la "xarxa d'escoles amb intel.ligència emocional". A Catalunya, el
Departament d'Ensenyament o els Instituts de Ciències de l'Educació de
les facultats ofereixen cursos d'educació emocional als docents, però
són voluntaris. En primària han tingut bastant acceptació, però menys en
secundària.
Un dels exemples que posen a Faros per justificar les seves tesis
està en les investigacions del científic Daniel Goleman. Un treball seu
publicat el 2008 indica que els joves que aprenen a assossegar-se quan
estan contrariats desenvolupen una fortalesa més gran en els circuits
cerebrals encarregats de gestionar l'adversitat. En aquest sentit, els
investigadors van recordar ahir que la plasticitat cerebral més
important, la receptivitat més gran del cervell als estímuls, es dóna
entre els zero i els deu anys, de manera que és important reforçar
aquesta feina durant aquesta edat.
Tanmateix, per molt que l'escola s'esforci, poc es pot avançar sense
la implicació de les famílies. Si alguns pares no tenen aquesta educació
emocional, com actuarà aleshores la canalla?
La primera entrada del mes de maig la comencem parlant d'emocions...
Mmmm, ben aviat sabreu per què :)))
