Participa a la xarxa de CORS !!!! SANT JORDI 2014

Font: Plataforma per la Llengua

Els Catarres protagonitzen l'espot de l'activitat #XarxaDeCors d'aquest Sant Jordi 2014!

Ja tenim el nou espot d'aquest Sant Jordi 2014 per animar-vos a participar en la desena edició de l'acte "El català, llengua comuna" que celebrem conjuntament amb 26 entitats de persones nouvingudes. Enguany, l'espot el protagonitzen Els Catarres, i ens expliquen com serà l'activitat d'aquest any. Cliqueu aquí i no us el perdeu! Segueix i dinamitza l'activitat per xarxes socials amb el hashtag #XarxaDeCors 

La Plataforma per la Llengua i la Xarxa de Associativa de la Immigració celebraran aquest Sant Jordi la desena edició de l'acte El català, llengua comuna. Enguany, l'activitat porta per títol "Una xarxa de cors. Per Sant Jordi, el català ben amunt" i espera omplir milers de cors amb desitjos pel català, que després es llançaran amb un canó i es recolliran amb una xarxa, en una acció que vol simbolitzar que el català és una eina de cohesió i recordar el treball de la xarxa d'entitats de nouvinguts que des de fa 10 anys organitzen els actes de Sant Jordi pel català.
Els Catarres ja han escrit els seus desitjos, ara ens falten els vostres! Us esperem el proper 23 d'abril a partir de les 17 hores a la Plaça dels Àngels (MACBA) de Barcelona! Durant tota la tarda podreu gaudir de les parades de les entitats de nouvinguts, de les carpes de les llibreries on hi hauran autors signant, i de l'actuació de PlanetaImpro! que ho dinamitzarà amb el seu teatre participatiu.
Plegats, treballem per una societat més inclusiva i cohesionada, on el català esdevingui la llengua comuna. Sens dubte, la teva presència donarà més força a l'acte. Vine i participa!

2014, any Joan Vinyoli

Qui no té por i estima a la vegada

la mar i el vent, es va fent gran així:

nedant sempre en perill damunt la cresta de l'onada.

Només d'un llamp en closa nit pot morir.

Mots, hams de records ...

L'aula d'acollida  "Artquímia" va existir durant quatre cursos a l' INS Estany de la Ricarda del Prat de Llobregat .
Vam fer , viure i experimentar munts de coses de diversos colors i textures.
Aquí en teniu una breu pinzellada, feta de mots.

"Vam guardar els objectes estimats dins d'unes capses i van esdevenir tresors. Després, els titelles ens van descobrir alguns secrets de nosaltres mateixes i mateixos. I més tard, les paraules ( les dites i les silenciades) van poder cal·ligrafiar el visible i sobretot l'invisible".
Des de llavors, hem fet camí amb molta alegria, coratge i il·lusió . Hem continuat vells projectes i n'hem construït de nous. Caminem de bracet amb la curiositat i la passió.
De tant en tant, el Sr Atzar pica l'ullet i fa possible retrobades i contactes entre totes les persones que vam formar part d'aquella aventura d'aprenentatge :)
 

IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català, 4 i 5 d'abril a Vic

"Artquímia" està contenta perquè vam participar al Simposi amb la comunicació "Capses d'anada i tornada. Del jo al nosaltres", la nostra experiència d'acompanyament emocional per a l'alumnat nouvingut.

Van ser dos dies molt intensos i interessants per l'allau de propostes que s'hi van presentar i pel retrobament amb persones que feia molt de temps que no vèiem...

Us deixem amb l'enllaç al programa general del simposi i al llibret de les comunicacions perquè us en feu una idea de tot plegat.

El programa

El llibret de comunicacions

Presentació de "Rutes de Putxinel·li. Titelles i Ciutats d'Europa" de Toni Rumbau

Font: Revista "Putxinel·li"

El pròxim dilluns 14 d’abril, a les 20h, tindrà lloc la presentació del libre “Rutes de Putxinel·li. Titelles i Ciutats d’Europa”, de Toni Rumbau, editat en català i en castellà per Arola Editors. La presentació es farà a la nova seu de la Sala Beckett del Poble Nou, al carrer Batista, nº 15 (Barcelona 08005 – tel: 93 284 53 12. Veure ubicació al mapa aquí). Al finalitzar l’acte, hi haurà copa i picandó.
Presentarà l’acte Toni Casares, director de la Sala Beckett, i parlaran sobre l’obra Alfred Arola, editor, Víctor Molina i el mateix autor.
Continua llegint

Nosaltres hi anirem... I Tu?

Mòcica Terribas parla amb Orhan Pamuk

 Font:Barcelona cultura

Dia Internacional del Llibre Infantil

 

Font: Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil

Cada 2 d'abril, aniversari del naixement de Hans Christian Andersen, el món sencer ret homenatge al llibre infantil. El ClijCAT en fa la difusió i coordina les adhesions a la celebració de les biblioteques i llibreries de Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

Carta als nens del món.
ELS LECTORS sovint els pregunten als escriptors com escriuen les seves històries: «D’on surten les idees?» «Provenen de la meva imaginació», respon l’escriptor. «Ah, és clar», sol contestar el lector. «Però on és la teva imaginació, de què està feta? I és veritat que tothom en té una?»
«Bé», respon l’escriptor. «És dins el meu cap, és clar, i està formada d’imatges i paraules i records i rastres d’altres històries i paraules i fragments de coses i melodies i pensaments i rostres i monstres i formes i paraules i moviments i paraules i ones i arabescos i paisatges i paraules i perfums i sentiments i colors i rimes i petits espetecs i xiulets i gustos i explosions d’energia i endevinalles i brises i paraules. Tot plegat gira allí dins i canta i es comporta com un calidoscopi i flota i s’asseu i pensa i es grata el cap.»
Evidentment que tothom té imaginació: sense, no seríem capaços de somniar. No obstant això, no tota imaginació té les mateixes coses a dins. Probablement, la imaginació dels cuiners conté una majoria de gustos, de la mateixa manera que la imaginació dels artistes conté sobretot colors i formes. La imaginació dels escriptors està plena, principalment, de paraules.
Per als lectors i oients d’històries, les seves imaginacions també es nodreixen de paraules. La imaginació d’un escriptor treballa i dóna voltes i dóna formes a les idees, als sons, a les veus, als personatges i als esdeveniments fins a convertir-los en una història; aquesta història no està formada d’altra cosa que no siguin paraules, batallons de gargots que desfilen per les pàgines. Aleshores passa que, de cop i volta, arriba un lector i aquests gargots cobren vida. Segueixen sent a la pàgina, segueixen semblant gargots, però també saltironen en la imaginació del lector, i aquest dóna forma a les paraules i les fila perquè la història ara tingui lloc al seu cap, com ha tingut lloc en el cap de l’escriptor.
Aquest és el motiu pel qual el lector és tan important per a una història com l’escriptor. Només hi ha un escriptor per a cadascuna, però hi ha centenars o milers o fins i tot, a vegades, milions de lectors d’històries, que llegeixen en el mateix idioma que el de l’escriptor o que potser fins i tot llegeixen traduccions en molts altres idiomes diferents. Sense l’escriptor, el conte no neix; sense tots els milers de lectors arreu del món, el conte mai no arribarà a viure totes les vides que pot viure.
Tot lector d’una història té alguna cosa en comú amb els altres lectors d’aquesta mateixa història. Separadament, tot i que també d’alguna manera junts, ells han recreat la història en la seva pròpia imaginació, una acció que és tant privada com pública, individual com comuna, íntima com internacional.
És, possiblement, el que els humans fan millor.
Seguiu llegint!

Siobhán Parkinson
Autora, editora, traductora
i guanyadora del Premi na nÓg