Font: Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil
Cada 2 d'abril, aniversari del naixement de Hans Christian
Andersen, el món sencer ret homenatge al llibre infantil.
El ClijCAT en fa la difusió i coordina
les adhesions a la celebració de
les biblioteques i llibreries de Catalunya, Illes Balears i País
Valencià.
Carta als nens del món.
ELS LECTORS sovint els pregunten als escriptors com escriuen les
seves històries: «D’on surten les idees?» «Provenen de la meva
imaginació», respon l’escriptor. «Ah, és clar», sol contestar el lector.
«Però on és la teva imaginació, de què està feta? I és veritat que
tothom en té una?»
«Bé», respon l’escriptor. «És dins el meu cap, és clar, i està
formada d’imatges i paraules i records i rastres d’altres històries i
paraules i fragments de coses i melodies i pensaments i rostres i
monstres i formes i paraules i moviments i paraules i ones i arabescos i
paisatges i paraules i perfums i sentiments i colors i rimes i petits
espetecs i xiulets i gustos i explosions d’energia i endevinalles i
brises i paraules. Tot plegat gira allí dins i canta i es comporta com
un calidoscopi i flota i s’asseu i pensa i es grata el cap.»
Evidentment que tothom té imaginació: sense, no seríem capaços
de somniar. No obstant això, no tota imaginació té les mateixes coses a
dins. Probablement, la imaginació dels cuiners conté una majoria de
gustos, de la mateixa manera que la imaginació dels artistes conté
sobretot colors i formes. La imaginació dels escriptors està plena,
principalment, de paraules.
Per als lectors i oients d’històries, les seves imaginacions
també es nodreixen de paraules. La imaginació d’un escriptor treballa i
dóna voltes i dóna formes a les idees, als sons, a les veus, als
personatges i als esdeveniments fins a convertir-los en una història;
aquesta història no està formada d’altra cosa que no siguin paraules,
batallons de gargots que desfilen per les pàgines. Aleshores passa que,
de cop i volta, arriba un lector i aquests gargots cobren vida.
Segueixen sent a la pàgina, segueixen semblant gargots, però també
saltironen en la imaginació del lector, i aquest dóna forma a les
paraules i les fila perquè la història ara tingui lloc al seu cap, com
ha tingut lloc en el cap de l’escriptor.
Aquest és el motiu pel qual el lector és tan important per a una
història com l’escriptor. Només hi ha un escriptor per a cadascuna,
però hi ha centenars o milers o fins i tot, a vegades, milions de
lectors d’històries, que llegeixen en el mateix idioma que el de
l’escriptor o que potser fins i tot llegeixen traduccions en molts
altres idiomes diferents. Sense l’escriptor, el conte no neix; sense
tots els milers de lectors arreu del món, el conte mai no arribarà a
viure totes les vides que pot viure.
Tot lector d’una història té alguna cosa en comú amb els altres
lectors d’aquesta mateixa història. Separadament, tot i que també
d’alguna manera junts, ells han recreat la història en la seva pròpia
imaginació, una acció que és tant privada com pública, individual com
comuna, íntima com internacional.
És, possiblement, el que els humans fan millor.
Seguiu llegint!
Siobhán Parkinson
Autora, editora, traductora
i guanyadora del Premi na nÓg