Missatge internacional del Mestre Eduardo Di Mauro
per al Dia Mundial de la Marioneta 2014
El titella prové d’una de les formes més primigènies i originals de l’art: el joc, i no l’objecte sagrat, com se sol suggerir. Neix amb el joc desinteressat, espontani i transparent, el qual naturalment es torna complex adoptant múltiples formes i continguts .
El titella, per la seva naturalesa transgressora, va ser temut i perseguit per reis, emperadors, emirs, tsars o qualsevol altra forma abusiva de poder, ja que sembla que aquest personatget de drap i fusta, amable i picaresc, és portador també d’un agut talent per a la condemna i la crítica, usant el sarcasme, la ironia i l’humor, amb enginy, ritme i mordacitat.
Potser l’edat que majorment s’identifica en temperament amb aquest mil·lenari art popular sigui l’adolescència, doncs clar, els joves són portadors d’aquesta mateixa energia impregnada de certa irresponsabilitat apassionada i assenyalen directament amb l’índex el que consideren, el que jutgen, el que culpen i potser per això mateix, sigui la joventut el blanc predilecte de les campanyes mediàtiques universals que banalitzen l’essencial i fan apologia dels anti-valors .
Des de fa dècades, el nostre teatre de titelles ha dedicat bona part del seu esforç als adolescents, mostrant-los una temàtica del seu interès i estimulant-los a utilitzar els ninots per expressar tot allò que els afecta i els commou. Sorgeixen des les seves veus, temes tabús com la violència, les màfies, l’alcoholisme, la corrupció, l’embaràs precoç, la solitud i molts altres, que ells aborden amb candidesa i irreverència.
Eduardo di Mauro rep el Premi Gorgorito de Unima Madrid.
I en parlar de compromís, paraula àmplia i de diverses accepcions, em refereixo a la responsabilitat d’entendre quin és el nostre lloc al món i quina és la nostra posició davant els múltiples casos de l’abús de poder en la societat actual. Quins són els reis d’avui? Els emirs, els xeics? Avui no solen estar asseguts en un ostentós tron llaurat de fina pedreria i laboriosa talla. Avui solen estar on ningú els veu amb claredat i posseeixen mitjans de comunicació que cada dia els santifica o els amaga segons vulguin. Aquest rei de mil caps és el neo-liberalisme corruptor i salvatge, aquest tsar són les grans corporacions multinacionals, que en nom d’ampliar guanys i poder, no dubten a destruir el planeta, a destruir la vida.
Aneu llavors els titellaires dels cinc continents a plantar cara a la crueltat, la desigualtat i la injustícia, vagin amb la varietat infinita de tècniques i estètiques buscant la seva personalitat expressiva, però també amb el verb encès a denunciar, a mostrar assenyalant amb el dit admonitori, com ho fan els joves, el que consideren desvirtua el veritable desenvolupament cap a un món més humà , un món millor.
Eduardo Di Mauro
2014
Teatro TEMPO
Venezuela
Si voleu ampliar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada