Un himne pel món...

" Un himne per no guanyar" LLuís Llach



Aprofitant que l'any 2008 va ésser L'ANY INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES, l'Aula d'Acollida vàrem participar en el FESTIVAL DE NADAL amb un petit muntatge . Vam confeccionar aquest powerpoint amb imatges de diferents indrets del món i amb la música de Lluís Llach . Mentre es veia aquest power van sortir 9 parelles alumne -professor a l'escenari . Cada parella deia una paraula ( primer la deia el profe amb la llengua pròpia de l'alumne i després l'alumne la traduïa al català ).Les nou paraules escollides i les llengües pròpies dels alumnes varen ésser aquestes :
Confiança ( en wòlof ), respecte ( en romanès ), justícia(en xinès), esperança ( en romanès), somni ( en gallec), il·lusió ( en amazic), tendresa ( en castellà), amor ( en mapadungun) i pau(en àrab ). Era la nostra manera de dir BON NADAL i el nostre CANT A LA DIVERSITAT . Aprofitem per donar les Gràcies als alumnes i profes que hi van participar : El Ben del Senegal, l'Adrian de Romania,la Lina de Xina, la Dounia de Polònia -per part de mare -i del Marroc-per part de pare-,
l'Esther de Galícia, l' Abdelmajid del Marroc (Bereber),el Juan David de Colòmbia ,el Vicente de Xile , la Nàdia del Marroc , el Josep de Música , la Mai i la Lali de Socials , les Núries d'anglès, l'Enrique d'Educació Física, la Mercè de Castellà , el Jaume de l' Aula Oberta i la Teresa de l 'Aula d' Acollida .
I un agraïment especial per al Tino que ens va deixar aquestes imatges tan boniques.

FELIÇ 17 !!!! I continuem fent arrelar i enlairar SOMNIS!!!


El bloc "Artquímia" ha complert el seu 8è aniversari el gener del 2017. Vam néixer tímidament,com a bloc d'AA, la tardor del 2008 a l'INS Estany de la Ricarda del Prat i ens vam presentar de debò el gener de l'any 2009. Des del curs 2009-2010 fins al curs 2010-2011 vam continuar amb molta il.lusió a l'INS Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts . I el curs 2011-2012 vam retornar al Prat, començant una nova etapa a l'INS Salvador Dalí.
El més important de tot és que seguim pensant que QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL :-).

Per això a l'aula d'acollida- i a partir d'ara a l'aula ordinària- hi van néixer i hi naixeran paraules ....El curs 2007-2008 hi va néixer la paraula "BABELARTQUÍMIA.CAT". La vàrem presentar en públic per SANT JORDI com a preludi de la nostra EXPOSICIÓ DE TITELLES . Es una paraula de significat obert i plural .
I un dels seus significats és aquest :
"Babelartquímia" és una invitació a buscar entre totes i tots noves fórmules d'ensenyament i aprenentatge per atendre tots els móns personals, creatius i diversos que existeixen a les aules d'aquest jove segle XXI .
El curs 09-10 la paraula"BABELARTQUÍMIA.CAT" va ser presentada en el I CONGRÉS DE PRÀCTIQUES EDUCATIVES INNOVADORES AL BAIX LLOBREGAT.
Si vols saber què hi vàrem dir clica aquí :
El dol migratori a l'aula d'acollida
El juliol vam participar a la 20a Escola d'Estiu de la FUNDACIÓ SERGI de Girona dins del Seminari "Repercussions del procés migratori en la salut emocional i mental des d'un enfocament social i comunitari ."
I el curs 2010-2011 ens va regalar un començament màgic:
El mes d'octubre vam participar a les Jornades NOS+ALTRES 2010 de Figueres.
El novembre al VII Simposi de LLengua i Immigració de Girona i al 29è Festival Internacional de titelles de Bilbao ("IV Encuentro Internacional de títeres en femenino")
El gener de l'11 vam iniciar un nou projecte d'AA batejat amb el nom "Equipatges singulars, equipatges universals". També vam col·laborar amb les jornades "Sant Vicenç divers" que organitzava el Centre de Normalització Lingüística de Sant Vicenç dels Horts.
I... celebràrem la primavera de l'11 amb l'activitat quinzenal "Esmorzars, jocs i paraules"
A partir del setembre de l'11 vam iniciar una nova etapa:
De l'Aula d'Acollida a l'Aula Ordinària. Al nou institut no hi ha AA i aprofitarem tota la riquesa apresa en aquests 6 cursos d'acollida, per compartir-la a l'aula ordinària.
Estem molt contents d'haver retornat al Prat, la ciutat on va néixer el bloc.
També ens fa molta il·lusió i alegria dir-vos que el 28 de juny del 12 vam participar a la III Jornada de Titelles i Educació presentant de nou "Babelartquímia.cat",El dol migratori a l'aula d'acollida. Trobareu la crònica de la Jornada a les revistes online PUTXINEL·LII i TITERESANTE(la 1a en català i la 2a en castellà). El comentari sobre la nostra intervenció el podeu llegir en un paràgraf sota de la 3a imatge :).
El curs 12-13, un part d'artquímia va haver de sumar forces per poder guanyar una batalla molt especial i
l'altra part va continuar fent relalitat UTOPIES: El novembre del 12 va començar el curs-projecte pilot "CAPSES D'ANADA I TORNADA, del jo al nosaltres" i va donar resultats molt bonics.També vàrem presentar el projecte al "V Encuentro de Títeres en Femenino" de Bilbao. Teniu la informació a la part superior del marge dret del bloc.Esperem que us agradi :) !!!
El curs 13-14 el projecte va continuar i el 22 d'abril vam poder estar de nou a peu d'aula:
Una altra batalla guanyada !!!!!

El curs 14-15 el projecte de les capses es va convertir en un Seminari de treball molt enriquidor i fructífer.I personalment, els alumnes de 1rC i Aula Oberta de l'INS Salvador Dalí del Prat de Llobregat van fer ben seu el projecte : Moltes gràcies, GROCS!

El curs 16-17 iniciem una nova etapa a l'INS Barcelona-Congrés . Retornem a l'Aula d'Acollida, a l'origen on va començar tot ...

Continuem el camí amb coratge i entusiasme:

Som aprenents de VIDA !!!!


MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ENS HEU ACOMPANYAT I AJUDAT A TIRAR ENDAVANT

"FEM L'ESCAMOT DELS QUI MAI NO RECULEN"

Joan Salvat-Papasseit


AMISTAT,una bella paraula.



Els amics ..., UN GRAN TRESOR !
Coneixeu el llibre EL MÓN GROC de l'Albert Espinosa ?
EL MÓN GROC (si creus en els somnis ,es faran realitat) és un lllibre que em va arribar a les mans per atzar, com les millors coses de la vida ...Tinc la sort d'haver conegut un munt de "grocs"..i entre ells.. TOT L'ALUMNAT QUE HE ANAT I VAIG CONEIXENT A L'AULA D'ACOLLIDA . Si voleu saber qui són ELS GROCS haureu de llegir el llibre.

"Artquímia" estima la MÚSICA, la POESIA i les PARAULES ...


"LA PARAULA ÉS L'ARMA MÉS PODEROSA " Ramon Llull

"Com una font, a voltes, LA PARAULA
diu els secrets del món" Joan Vinyoli

"FER CRÉIXER LES COSES DIENT-LES: HEUS AQUÍ EL MIRACLE" Palau i Fabre

"L'ETERNITAT NOMÉS VIU EN L'EFÍMER" Diego Jesús Jiménez

"M'EXALTA EL NOU I M'ENAMORA EL VELL" J.V Foix

"AUNQUE NO TE OLVIDA UN RECUERDO,QUE YA TE ACOMPAÑA UN SUEÑO" Jesús Lizano

"...És veritat: cantar esponja el cor i ajuda a estimar...Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d'educar. Les cançons ens han d'ajudar a unir coses ben desaparellades:les classes socials, les diferents cultures i els diferents pobles.(..)Cantar és un llenguatge universal" Xesco Boix

"La utopia és una forma de caminar" E.Galeano

"Cal aprendre a estimar les diferències" Joan Fuster

"La solidaritat és la tendresa dels pobles " Gioconda Belli





diumenge, 31 de maig del 2009

50 ANYS DE LA CANÇÓ "AL VENT" DE RAIMON





50 anys 'Al vent'
publicat el 20/05/2009 a les 19:00 h. Matilde Alsina ( al web de l'Ajuntament de Barcelona)

Mig segle després de la seva creació, la cançó emblemàtica del músic de Xàtiva és l'epicentre d'un programa commemoratiu que inclou una crònica sobre la Nova Cançó.

Matilde Alsina

Aquest any es compleixen 50 anys d'Al vent, la cançó que el valencià Raimon va compondre arran de la seva experiència d'anar de paquet en una moto i que aviat es va convertir en un himme per tota una generació amb ànsies de llibertat i independència.

Eren altres temps. El país vivia sota la dictadura del general Franco i l'única llengua permesa era el castellà. En aquest context va néixer la Nova Cançó, un moviment artístic i cultural que, al mateix temps que reivindicava l'ús normal de la llengua catalana, denunciava les injustícies del règim.

La cançó de Raimon va ser com un tret de sortida per a aquest moviment que ja s'estava forjant al crit de "Ens calen cançons d'ara" (títol d'un article publicat per Lluís Serrahima a la revista Germinabit) i que va tenir en el grup Els Setze Jutges els seus primers representants.

Raimon va compondre Al vent el 1959 però la seva primera actuació pública no va ser fins al 1962. Els Setze Jutges el van sentir i el van convidar a cantar a Barcelona. L'èxit va ser immediat i el segell discogràfic Edigsa li va publicar un primer disc el 1963, amb 4 cançons, entre les quals l'emblemàtica Al vent.

El moviment que, tot i les restriccions de difusió i producció discogràfica, cada cop va tenir més seguidors, va comptar amb cantants i músics com el mateix Raimon, Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Joan Manuel Serrat i amb el temps va depassar l'àmbit estricte de l'àrea lingüística catalana per obtenir fama en altres països i cultures.

Programa d'aniversari

Per commemorar l'aniversari, la Universitat Politècnica de València va preparar un programa molt complet amb una exposició (visitable fins al 23 de juny) que mostra diversos centenars de peces, entre les quals cartells de diverses actuacions del músic des del 1963 fins a avui dia, obres d'art originals de Tàpies, Miró o Alfaro, fotos, LPs, CDs, llibres i retalls de premsa sobre la vida i obra del cantant valencià.

En el marc de la celebració també es va fer un concert del cantant, el passat 8 de maig -significatiu perquè Raimon feia 9 anys que no tocava a la capital del Túria-, la publicació d'un CD amb versions d'Al vent i la reedició de dos llibres: la biografia que li va dedicar Joan Fuster i el poemari del mateix Raimon titulat D'aquest viure insistent.

Al fil de la celebració, Publicacions de la Universitat de Valencia ha editat el llibre 50 anys. Al vent. Crònica d'una nova cançó, que firma Carles Gámez. Dividida en tres parts, l'obra revisa el context cultural i històric que va servir de camp abonat per a l'aparició de la Nova Cançó, els seus protagonistes i en especial la figura de Raimon, el renovador, amb les seves cançons de toc existencialista i els seus emparellaments amb poetes com Salvador Espriu i Ausiàs Marc.

dissabte, 30 de maig del 2009

ESTIMO ELS ARBRES, ESTIMO LA VIDA


Estimo els arbres, estimo LA VIDA .
Estimo a la gent que estima els arbres i LA VIDA .

Ahir va començar el FESTIVAL DE MÚSICA SAGRADA DE FES (EL MARROC) . Enguany han agafat com a simbologia l'arbre .
M'ha agradat molt la idea ...
Aquí us poso un link perquè en pogueu veure el programa .
Estaria bé poder-hi anar perquè hi ha una programació molt bonica .

L'arbre , la vida

Aquí us poso un vídeo de la cantant algeriana SOUAD MASSI que actuarà en el festival . Dedico aquest vídeo als alumnes de l'AA i en especial al grup "Batecs del món" del curs passat .



dilluns, 25 de maig del 2009

De NADOR a VIC , Laila Karrouch

Aquest mes de maig hem fet la cloenda del projecte del llibre "DE NADOR A VIC" amb dues activitats molt interessants . La primera ha estat una gimkana per Vic amb tots els grups participants del projecte i la segona una xerrada al nostre municipi amb l'autora del llibre . Aquest curs , l'Aula d'Acollida, ha participat en el projecte conjuntament amb l'Aula Oberta del Centre i amb un grup d'alumnes de 2n d'ESO . Aquesta participació conjunta ha estat molt positiva i enriquidora .
Aquí teniu un tou de fotos de les dues experiències . Cliqueu aquí:
Sortida a Vic

Xerrada Laila

Més endavant publicarem una entrada amb un article de valoració de l'experiència que han fet els i les alumnes de l'Aula d'Acollida .

dissabte, 23 de maig del 2009

ENRIC CASASSES PRESENTA PEDRA DE FOGUERA A PALMA

PEDRA DE FOGUERA és una antologia de poesia jove dels Països Catalans . Aquí us posem un vídeo on l'Enric Casasses presenta l'antologia PEDRA DE FOGUERA a Palma , l'estiu passat i també un altre vídeo de promoció d'aquesta antologia amb la veu d'alguns dels antologats .




dimecres, 20 de maig del 2009

BARCELONA S'OMPLE DE POESIA


Del 21 al 27 de maig de 2009, la poesia envairà la ciutat de Barcelona .
Hi ha moltes activitats per triar i remenar ...

LA POESIA, LA SAL DE LA VIDA ...


dimarts, 19 de maig del 2009

5è FESTIVAL INTERNACIONAL DE PALLASSES D'ANDORRA

Des del dilluns 18 de maig fins el dissabte 23 de maig pots anar a Andorrra i fer-te un tip de riure amb el seu FESTIVAL INTERNACIONAL DE PALLASSES .
Aquí teniu el web per veure'n la programació i un vídeo d'un dels grups participants(XAROP CLOWN)

Quin tip de riure et faràs si a Andorra vas ...


dijous, 14 de maig del 2009

MANIFEST DEL TLAXCALA

Navegant , navegant ..fa uns dies vaig trobar-me amb el web del grup TLAXCLA( Xarxa de traductors per la diversitat lingüística ). Llegiu es seu manifest i tafanegeu pel seu web, val molt la pena .

Manifest de Tlaxcala

Els traductors de Tlaxcala


Tlaxcala, la xarxa de traductors per la diversitat lingüística, va néixer al desembre del 2005, creada per un petit grup de ciberactivistes que es coneixien a través d’internet i van descobrir que compartien interessos comuns, somnis comuns i problemes comuns. La xarxa va créixer amb rapidesa i avui consta de [...] membres que tradueixen a [...] llengües. Aquest Manifest, aprovat per tots ells, expressa la seva filosofia comú.

Totes les llengües del món deuen contribuir, i així ho fan, a la germandat de l’ésser humà. Contràriament a allò que molts creien, una llengua no és només estructura gramatical, paraules enfilades d’acord amb un codi sintàctic, sinó també, i sobretot, creació de significat a partir dels nostres sentits. Amb ells, observem, interpretem i expressem el món des d’un lloc personal, geogràfic i polític determinat. Per això, cap llengua és neutra i en els seus gens porten la petjada de la cultura a la que pertanyen. El llatí, primera llengua imperial, va assolir el seu apogeu sobre la resta de les llengües que va destruir a mesura que les legions romanes estenien el seu domini territorial pel sud d’Europa i el nord d’Àfrica. No sembla estrany llavors que en els albors del Renaixement fos la llengua espanyola, filla genètica del llatí, qui repetís una nova devastació, aquesta vegada entre els pobles conquerits al continent americà.

Imperi i llengua imperial van sempre junts i són, per definició, depredadors. Rebutgen l’alteritat. Tota llengua imperial es constitueix en subjecte de la Història, aquesta narra des del seu punt de vista i aniquil·la (o tracta d’eliminar) el de les llengües que considera inferiors. La Història oficial d’un imperi no és mai innocent, sinó que està motivada per l’afany de justificar avui els seus actes d’ahir per tal de projectar cap a un demà propi la seva versió.

Ningú coneix el sofriment dels pobles conquerits per l’Imperi Romà, ja que no han quedat proves escrites d’aquella derrota, que va significar la desaparició de les seves cultures. Pel contrari, les llengües vençudes a Amèrica per l’Imperi Espanyol sí que van deixar testimoni. Cap als anys quaranta del segle XVI, molt poc després de la conquesta de Mèxic, Fray Bernardino de Sahagún va acoblar allò que es coneix com el Còdex Florentí, una barreja de relats náhuas (el náhuatl és la llengua dels antics asteques) i il·lustracions pictòriques que descriuen la societat i la cultura prehispanes. Un segon testimoni, que contradiu el primer, és el Llenç de Tlaxcala, transcrit així mateix al segle XVI pel mestís Diego Múñoz de Camargo, que va basar la seva narració als frescos pictòrics dels seus majors -els nobles tlaxcalteques-, els quals van descriure en imatges l’arribada d’Hernán Cortés. i la caiguda de Tenochtitlán i va ajudar a Cortés a destruir-lo, amb la qual cosa va signar la seva pròpia sentència de mort, ja que el nou Imperi Espanyol que va néixer d’aquella derrota va significar la submissió de tots els pobles precolombins –ja fossin aliats o enemics de la corona espanyola- i la pèrdua quasi absoluta de la seva cultura i les seves llengües.

Als nostres dies, el poder imperial se situa als estats Units d’Amèrica, la llengua oficial dels quals és l’anglès. Fidel a les característiques conductuals de tot l’imperi, la llengua anglesa imposa ara la seva llei. Països o territoris sencers, han perdut o estan perdent les seves llengües vehiculars sota la influència de l’anglès. Filipines o Puerto Rico són només un exemple entre d’altres. Segons la UNESCO, a l’Àfrica subsahariana, el fals prestigi acordat a l’anglès, al francès, al portuguès o a moltes altres llengües vernacles destrueix una llengua local materna cada dues setmanes.

No és gens dolent que existeixi una lingua franca que faciliti el coneixement mutu en aquests temps globalitzats, però sí que ho és que aquesta transmeti la ideologia de superioritat que la caracteritza, la qual, conscient o inconscientment, exhibeix el seu menyspreu per les llengües “subalternes”, és a dir, per tota la resta. El complex de superioritat que acompanya sempre a una llengua imperial és tant consubstancial a la seva essència que avui s’observa inclús entre els activistes anglòfons implicats a la lluita per un món millor: els seus mitjans de comunicació són una prova tangible dels escrits que publiquen traduïts de llengües “subalternes” constitueixen només un percentatge insignificant del seu contingut. Les traduccions des de l’anglès a altres llengües son aclaparadorament superiors a les del sentit invers. Tots som culpables d’haver acceptat fins ara tal desigualtat.

Tlaxcala, la xarxa de traductors per la diversitat lingüística, neix com a homenatge postmodern a la desventurada ciutat-estat del mateix nom que va cometre el gravíssim error de confiar en una llengua –l’espanyol- per lluitar contra altra de menor calibre –el náhuatl- i va comprovar massa tard que no es deu confiar en les llengües imperials – en cap d’elles-, doncs utilitzen a les subalternes només com a palanca pels seus propis objectius. Els traductors globals de Tlaxcala pretenem esmenar el destí perdut dels antics tlaxcalteques.

Els traductors de Tlaxcala creuen en l’alteritat, en la bondat d’apropar-se a altres punts de vista, i per això es comprometen a desimperialitzar la llengua anglesa publicant en totes les llengües possibles (inclòs l’anglès) les veus dels escriptors, pensadors, dibuixants de còmics i activistes que avui redacten els seus textos originals en llengües en les que la influència avassalladora de l’imperi no els hi permet fer-se sentir. Així mateix, els traductors de Tlaxcala facilitaran a qui desconeixen l’anglès que coneguin les idees dels escriptors anglòfons situats als marges publicats en medis petits, difícils de trobar.

La llengua anglesa, en la seva qualitat d’aparell institucional del coneixement, és avui una estructura global de poder mitjançant la qual representa el món a la seva imatge i semblança sense demanar permís a la resta de llengües i cultures. Els traductors de Tlaxcala estan convençuts que és possible derrotar als amos del discurs i anhelen difuminar l’esmentada estructura pera que el món arribi a ser multipolar i multilingüe, divers com la vida mateixa.

Els principis que Tlaxcala utilitza per seleccionar textos són que aquests reflecteixin els valors essencials de la Declaració Universal dels Drets Humans, a la recerca d’un respecte cabal dels drets i la dignitat de la persona humana. Els traductors de Tlaxcala són antimilitaristes, antiimperialistes i s’oposen a la globalització corporativa neolliberal. Aspiren a la pau i a la igualtat entre totes les llengües i cultures. No creuen en la guerra de civilitzacions ni en l’actual creuada imperial contra el terrorisme. S’oposen al racisme i a l’establiment de murs o reixats - ja siguin de caràcter físic o lingüístic- que impedeixen la lliure circulació de ciutadans i idees al planeta. Busquen promoure el progrés de l’Altre, reconèixer el seu dret, respectar-lo, aconseguir que deixi de ser objecte de la història i passi a ésser subjecte a un pla d’equitat. Aquest esforç és voluntari i gratuït. Totes les traduccions efectuades per Tlaxcala porten el signe de copyleft.

Traductors i intèrprets de totes les llengües, connecteu-vos i uniu-vos! webmasters i bloguers de tots els colors de l’arc de Sant Martí que compartiu les nostres preocupacions, contacteu-nos!








La data del 21 de febrer per la publicació d’aquest Manifest no va ser escollida a l’atzar.

“L’home que no exigeix a la seva pàtria més d’un pam de terra per a la seva sepultura, mereix ser escoltat, i no només ser escoltat, sinó també ser cregut”. Covarda i impunement i per ordres del futur dictador Somoza, el 21 de febrer de 1934 va ser assassinat a Nicaragua el General dels Homes Lliures Augusto César Sandino, un dia després de que se signessin els Acords de Pau, després dels quals Sandino es retirava a viure de forma pacífica a una cooperativa camperola del país.

Paradigma i inspiració del patriotisme nicaragüenc, Sandino simbolitza l’esperit de dignitat nacional, de lluita antiimperialista i antidictatorial amb la tenaç resistència a l’ocupació i intervenció dels EUA portada a terme pel seu Exèrcit Defensor de la Sobirania Nacional, format per camperols i obrers que van combatre amb matxets de treball, fusells rovellats i bombes fabricades amb llaunes plenes de pedres i trossos de ferro, enderrocant avions enemics gairebé a pedrades i, sobretot, preservant en alt una moral i un amor patri sense límits davant d’un exèrcit entreguista i invasor cent cops més poderós. Representant dels humils i explotats de Nicaragua i d’Amèrica Llatina, Sandino va demostrar heroicament que la pagesia sí pot organitzar una resistència triomfant per l’autonomia nacional.

Un dia com aquest, al 1944, París es va aixecar amb les seves parets plenes de cartells vermells que anunciaven l’execució al Mont Valérien de 23 “terroristes”, membres dels Treballadors Immigrants Francotiradors i Partisans, la primera organització de resistència al nazisme al territori francès. El líder del grup, Missak Manouchian, de 36 anys, era un supervivent del genocidi armeni, un immigrant. Quan els col·laboradors francesos que van assistir al judici sumaríssim el van titllar de metec, Manouchian els va respondre: “Vostès van heretar la ciutadania francesa, però jo me la vaig guanyar”.

“El temps dels màrtirs ha arribat i, si jo sóc un d’ells, serà a causa de la germandat, l’única que pot salvar aquest país”. Aquestes van ser les últimes paraules de Malcom X abans d’ésser assassinat durant una reunió a Harlem, el 21 de febrer de 1965, a mans de tres membres de la Nació de l’Islam, que Malcom havia abandonat al 1963 per tal de crear l’Organització de la Unitat Afronord-americana. A l’abril de 1966, els seu assassins –els Amos de l’Imperi- van quedar impunes, com a la majoria dels casos.

Malcom X, alies El-hajj Malik El-Shabazz, el nom original del qual era Malcom Little, tenia 39 anys. Havia tornat d’una peregrinació a La Meca, on va descobrir la universalitat després de conviure amb peregrins de tos els orígens. Un dels motius de la seva ruptura amb la Nació de l’Islam va ser que aquesta havia mantingut contactes amb el Ku Klux Klan per tal de discutir sobre l’establiment d’un estat negre independent al sud dels EUA, de la mateixa manera que el fundador del sionisme, Theodor Herzl, havia sol·licitat el recolzament dels pitjors antisemites per al seu projecte d’un Estat jueu. Per a Malcom, el pare del qual havia estat víctima del Ku Klux Klan, tal col·laboració era inconcebible.

En aquest dia de remembrança, posem a Tlaxcala sota el patrocini d’aquells dos personatges lluitadors per la causa dels pobles, Missak i Malcom X.

Ciberespai, 21 de febrer del 2006

Signadors:

AIENA Caterina
ALMENDRAS Nancy Harb
ANGUIANO Rocío
BOCCHI Davide
BOULOS Zaki
BUEMI Valerio
CILLA Antonia
DÍEZ LERMA José Luis
GIUDICE Fausto
HADDAD Ramez
HAUN Agatha
HIRSCHMUGL Eva
INDA Elaine
JUÁREZ POLANCO Ulises
KALVELLIDO Juan
LECRIQUE Yves
MANAI Ahmed
MANNO Mauro
MARTÍNEZ, Miguel
NOZAL, Abbé
PÁRAMO Ernesto
POUMIER Maria
RIZZO Mary
SANCHIS Carlos
TALENS Manuel
TARRADELLAS Àlex
VITTORELLI Manuela



Si voleu saber-ne més tafanegeu pel seu web : TLAXCALA

dilluns, 11 de maig del 2009

"CHECK POINT ROCK " Cançons des de Palestina

Si en teniu l'oportunitat , no deixeu de veure aquest documental dirigit pel músic basc Fermin Muguruza i realitzat per Javier Corcuera .




Aquí també teniu un vídeo de la roda de premsa feta pel Fermin Muguruza en el VII Festival de Cinema i Drets Humans de Donostia .


dissabte, 9 de maig del 2009

MUSICA FOLK : Peter Seeger, activista folk

Article tret de elPeriódico.cat el 3 /05/09

Peter Seeger compleix 90 anys acompanyat per Springsteen i altres amics i fans
• Springsteen lidera avui a Nova York un concert en honor de l’activista folk

JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA
Pete Seeger, el rastrejador del folk que va marcar el camí a Bob Dylan; l’activista que va cantar a les Brigades Internacionals i que va inspirar una part de la Nova Cançó, compleix avui 90 anys. Una efemèride venerable que celebrarà avui al Madison Square Garden de Nova York, on centrarà un homenatge en el qual intervindran més de 50 artistes, entre ells Bruce Springsteen, Joan Baez, Kris Kristofferson, Eddie Vedder (Pearl Jam) i Silvio Rodríguez.
No hi serà, en principi, Bob Dylan. No sabem si com a venjança tardana pel boicot de Seeger a la seva famosa actuació elèctrica en el festival folk de Newport, del 1965. Aquella tarda, l’autor o divulgador de cançons com We shall overcome, If a had a hammer i Where have all the flowers gone? es va indignar. «¡Si tingués una destral, tallaria el cable!», va exclamar. La seva actitud li va valer la fama d’antirocker, però, avui, aquells recels ja queden molt lluny. Springsteen el va venerar en el seu disc We shall overcome. The Seeger sessions, Steve Earle li va dedicar Steve’s hammer (for Pete), i aquesta nit, a Nova York, folkies i rockers fumaran la pipa de la pau a la salut del vell trobador del banjo: hi haurà des d’Emmylou Harris a Ben Harper, passant per Ani DiFranco, Billy Bragg, Kate & Anna McGarrigle, Roger McGuinn (The Byrds), Tom Morello (Rage Against The Machine), Teddy Thompson i alguna presència estranya (Juanes).
La labor de Seeger (nascut a Nova York el 3 de maig de 1919) en la recuperació i divulgació del repertori popular nord-americà (al qual va sumar peces pròpies) és capital. Va reivindicar tant la tradició anglosaxona com els cants espirituals negres, i el seu compromís amb els drets civils i el seu internacionalisme el van portar a ampliar el seu horitzó amb cançons jueves, sud-africanes, llatinoamericanes (va divulgar Guantanamera als Estats Units) o espanyoles, com les que va reunir en el disc Songs of the Lincoln Brigade (1943), entre elles Viva la quince brigada, una mutació d’Ay, Carmela.

PERSECUCIÓ / Seeger es va afiliar el 1942 al partit comunista i, en anys de mccarthysme, el Comitè d’Assumptes Anti-nord-americans el va censurar i va empresonar, però no va poder evitar que seguís convocant multituds en els seus recitals. Als 60, passat el temporal, va tenir un programa de televisió propi, Rainbow quest (els episodis del qual es van recopilar en diversos DVD el 2005), amb vocació didàctica i que va acollir Johnny Cash, Donovan, Judy Collins i Tom Paxton.
La seva obra va tenir una influència en la Cançó, especialment en Xesco Boix i el Grup de Folk, així com en Raimon, que el va conèixer el 1970 a Nova York i el va portar a actuar. El seu recital a Barcelona va ser prohibit, però finalment va poder cantar a Terrassa, el 7 de febrer de 1971, al pavelló de l’avui Club Sferic, davant gairebé 5.000 persones bolcades en el seu cant compromès (i la seva versió de Lo desembre congelat). Com apunta Raimon a La construcció d’un cant, d’Antoni Batista, Pete Seeger «és un exemple de com usar la cançó». H

ESPERO MERAVELLES ....




Ja sabeu que m'agrada molt la poesia de la Montserrat Abelló i en especial aquests poemes :


Espero meravelles
a cada cantonada.
Hi ha alegria
en l’aire.
El sol m’omple
els ulls.

El meu presagi
és una línia
contra el sol,
un punt en l’horitzó.

Del llibre Foc a les mans

Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.

Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.

Del llibre El blat del temps

Fa una estoneta he rebut un sms des del PRATIFOLK , disfruteu-lo per mi i molts petons per a TOTHOM .



dijous, 7 de maig del 2009

PRATIFOLK

Uaaaaaaaaauuuuuuuuu!

Això sí que no hi podeu faltar : El proper dissabte 9 de maig teniu una cita amb la música folk al Parc Fondo d'en Peixo i els convidats d'enguany són grups de les Terres de l'Ebre . Podeu trobar més informació a la web del Pratifolk

Ep ! I aquí teniu un vídeo molt bonic d'un dels grups que hi actuaran :
QUICO EL CELIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES

diumenge, 3 de maig del 2009

" JUNTS"

Neix una nova associació catalana "JUNTS" de jueus i palestins . Aquí teniu un vídeo de vilaweb sobre el seu primer acte públic a l'Ateneu Barcelonès

.

"UN SALER DE SOL " , Miquela Lledó

Donem la benvinguda al mes de maig amb aquest poema cançó " Un saler de sol" de la Miquela LLedó .


Si em tocàs sa loteria
un saler me compraria
un saler de sol,
quantes coses salaria
amb so meu saler de sol,
un saler de sol.
Dies grisos, hores buides,
gent que no troba consol,
un saler de sol.
I un llibre de finestres
per poder guaitar pel món
i un saler de sol.

I un barral de companyia
i una barra d'alegria
i una cabsa de besades
i una bossa d'abraçades
i una beça de dolçor.

Si em tocàs sa loteria
un setrí me compraria
un setrí de mil colors
quantes coses tremparia
amb so setrí de colors
i un saler de sol,
dies grisos hores buides
gent que no troba consol
un setrí de mil colors
i una casa sense portes
pels amics i pels amors
i un saler de sol.

Quins entrepans d'alegria
amb tassons de companyia
i un remenat d abraçades
amb unes quantes besades
i una copa de dolçor
i un saleret de sol