Un himne pel món...

" Un himne per no guanyar" LLuís Llach



Aprofitant que l'any 2008 va ésser L'ANY INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES, l'Aula d'Acollida vàrem participar en el FESTIVAL DE NADAL amb un petit muntatge . Vam confeccionar aquest powerpoint amb imatges de diferents indrets del món i amb la música de Lluís Llach . Mentre es veia aquest power van sortir 9 parelles alumne -professor a l'escenari . Cada parella deia una paraula ( primer la deia el profe amb la llengua pròpia de l'alumne i després l'alumne la traduïa al català ).Les nou paraules escollides i les llengües pròpies dels alumnes varen ésser aquestes :
Confiança ( en wòlof ), respecte ( en romanès ), justícia(en xinès), esperança ( en romanès), somni ( en gallec), il·lusió ( en amazic), tendresa ( en castellà), amor ( en mapadungun) i pau(en àrab ). Era la nostra manera de dir BON NADAL i el nostre CANT A LA DIVERSITAT . Aprofitem per donar les Gràcies als alumnes i profes que hi van participar : El Ben del Senegal, l'Adrian de Romania,la Lina de Xina, la Dounia de Polònia -per part de mare -i del Marroc-per part de pare-,
l'Esther de Galícia, l' Abdelmajid del Marroc (Bereber),el Juan David de Colòmbia ,el Vicente de Xile , la Nàdia del Marroc , el Josep de Música , la Mai i la Lali de Socials , les Núries d'anglès, l'Enrique d'Educació Física, la Mercè de Castellà , el Jaume de l' Aula Oberta i la Teresa de l 'Aula d' Acollida .
I un agraïment especial per al Tino que ens va deixar aquestes imatges tan boniques.

FELIÇ 17 !!!! I continuem fent arrelar i enlairar SOMNIS!!!


El bloc "Artquímia" ha complert el seu 8è aniversari el gener del 2017. Vam néixer tímidament,com a bloc d'AA, la tardor del 2008 a l'INS Estany de la Ricarda del Prat i ens vam presentar de debò el gener de l'any 2009. Des del curs 2009-2010 fins al curs 2010-2011 vam continuar amb molta il.lusió a l'INS Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts . I el curs 2011-2012 vam retornar al Prat, començant una nova etapa a l'INS Salvador Dalí.
El més important de tot és que seguim pensant que QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL :-).

Per això a l'aula d'acollida- i a partir d'ara a l'aula ordinària- hi van néixer i hi naixeran paraules ....El curs 2007-2008 hi va néixer la paraula "BABELARTQUÍMIA.CAT". La vàrem presentar en públic per SANT JORDI com a preludi de la nostra EXPOSICIÓ DE TITELLES . Es una paraula de significat obert i plural .
I un dels seus significats és aquest :
"Babelartquímia" és una invitació a buscar entre totes i tots noves fórmules d'ensenyament i aprenentatge per atendre tots els móns personals, creatius i diversos que existeixen a les aules d'aquest jove segle XXI .
El curs 09-10 la paraula"BABELARTQUÍMIA.CAT" va ser presentada en el I CONGRÉS DE PRÀCTIQUES EDUCATIVES INNOVADORES AL BAIX LLOBREGAT.
Si vols saber què hi vàrem dir clica aquí :
El dol migratori a l'aula d'acollida
El juliol vam participar a la 20a Escola d'Estiu de la FUNDACIÓ SERGI de Girona dins del Seminari "Repercussions del procés migratori en la salut emocional i mental des d'un enfocament social i comunitari ."
I el curs 2010-2011 ens va regalar un començament màgic:
El mes d'octubre vam participar a les Jornades NOS+ALTRES 2010 de Figueres.
El novembre al VII Simposi de LLengua i Immigració de Girona i al 29è Festival Internacional de titelles de Bilbao ("IV Encuentro Internacional de títeres en femenino")
El gener de l'11 vam iniciar un nou projecte d'AA batejat amb el nom "Equipatges singulars, equipatges universals". També vam col·laborar amb les jornades "Sant Vicenç divers" que organitzava el Centre de Normalització Lingüística de Sant Vicenç dels Horts.
I... celebràrem la primavera de l'11 amb l'activitat quinzenal "Esmorzars, jocs i paraules"
A partir del setembre de l'11 vam iniciar una nova etapa:
De l'Aula d'Acollida a l'Aula Ordinària. Al nou institut no hi ha AA i aprofitarem tota la riquesa apresa en aquests 6 cursos d'acollida, per compartir-la a l'aula ordinària.
Estem molt contents d'haver retornat al Prat, la ciutat on va néixer el bloc.
També ens fa molta il·lusió i alegria dir-vos que el 28 de juny del 12 vam participar a la III Jornada de Titelles i Educació presentant de nou "Babelartquímia.cat",El dol migratori a l'aula d'acollida. Trobareu la crònica de la Jornada a les revistes online PUTXINEL·LII i TITERESANTE(la 1a en català i la 2a en castellà). El comentari sobre la nostra intervenció el podeu llegir en un paràgraf sota de la 3a imatge :).
El curs 12-13, un part d'artquímia va haver de sumar forces per poder guanyar una batalla molt especial i
l'altra part va continuar fent relalitat UTOPIES: El novembre del 12 va començar el curs-projecte pilot "CAPSES D'ANADA I TORNADA, del jo al nosaltres" i va donar resultats molt bonics.També vàrem presentar el projecte al "V Encuentro de Títeres en Femenino" de Bilbao. Teniu la informació a la part superior del marge dret del bloc.Esperem que us agradi :) !!!
El curs 13-14 el projecte va continuar i el 22 d'abril vam poder estar de nou a peu d'aula:
Una altra batalla guanyada !!!!!

El curs 14-15 el projecte de les capses es va convertir en un Seminari de treball molt enriquidor i fructífer.I personalment, els alumnes de 1rC i Aula Oberta de l'INS Salvador Dalí del Prat de Llobregat van fer ben seu el projecte : Moltes gràcies, GROCS!

El curs 16-17 iniciem una nova etapa a l'INS Barcelona-Congrés . Retornem a l'Aula d'Acollida, a l'origen on va començar tot ...

Continuem el camí amb coratge i entusiasme:

Som aprenents de VIDA !!!!


MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ENS HEU ACOMPANYAT I AJUDAT A TIRAR ENDAVANT

"FEM L'ESCAMOT DELS QUI MAI NO RECULEN"

Joan Salvat-Papasseit


AMISTAT,una bella paraula.



Els amics ..., UN GRAN TRESOR !
Coneixeu el llibre EL MÓN GROC de l'Albert Espinosa ?
EL MÓN GROC (si creus en els somnis ,es faran realitat) és un lllibre que em va arribar a les mans per atzar, com les millors coses de la vida ...Tinc la sort d'haver conegut un munt de "grocs"..i entre ells.. TOT L'ALUMNAT QUE HE ANAT I VAIG CONEIXENT A L'AULA D'ACOLLIDA . Si voleu saber qui són ELS GROCS haureu de llegir el llibre.

"Artquímia" estima la MÚSICA, la POESIA i les PARAULES ...


"LA PARAULA ÉS L'ARMA MÉS PODEROSA " Ramon Llull

"Com una font, a voltes, LA PARAULA
diu els secrets del món" Joan Vinyoli

"FER CRÉIXER LES COSES DIENT-LES: HEUS AQUÍ EL MIRACLE" Palau i Fabre

"L'ETERNITAT NOMÉS VIU EN L'EFÍMER" Diego Jesús Jiménez

"M'EXALTA EL NOU I M'ENAMORA EL VELL" J.V Foix

"AUNQUE NO TE OLVIDA UN RECUERDO,QUE YA TE ACOMPAÑA UN SUEÑO" Jesús Lizano

"...És veritat: cantar esponja el cor i ajuda a estimar...Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d'educar. Les cançons ens han d'ajudar a unir coses ben desaparellades:les classes socials, les diferents cultures i els diferents pobles.(..)Cantar és un llenguatge universal" Xesco Boix

"La utopia és una forma de caminar" E.Galeano

"Cal aprendre a estimar les diferències" Joan Fuster

"La solidaritat és la tendresa dels pobles " Gioconda Belli





diumenge, 28 de febrer del 2010

Paraules de PESSOA i la veu de DULCE PONTES

Acomiadem el mes de febrer amb un poema de FERNANDO PESSOA cantat per la DULCE PONTES .

I. O INFANTE

Deus quere, o homem sonha, a obra nasce.
Deus quis que a terra fosse toda uma,
Que o mar unisse, já não separasse.
Sagroute, e foste desvendando a espuma,

E a orla branca foi de ilha em continente,
Clareou, correndo, até ao fim do mundo,
E viu-se a terra inteira, de repente,
Surgir, redonda, do azul profundo.

Quem te sagrou criou-te português.
Do mar e nós em ti nos deu sinal.
Cumpriu-se o Mar, e o Império se desfez.
Senhor, falta cumprir-se Portugal!

Fernando Pessoa, del llibre Mensagem (1934)


dissabte, 27 de febrer del 2010

"Estrofa al vent" de GABRIEL ALOMAR

Anem acomiadant el mes de febrer amb aquest poema de GABRIEL ALOMAR i esperem que els seus versos siguin presagis de bells futurs...

ESTROFA AL VENT

Jo escric al vent aqueixa estrofa alada
per a que el vent la porti cel enllà;
jo vull seguir-la amb ma candent mirada,
plorós de no poder-la acompanyar.

Entre els hiverns, quan vibri la ventada,
el meu vers per l'espai ressonarà,
i sobre els homes sa brunzent tonada
durà el so d'un incògnit oceà.

I cantarà en la lira de les branques
i de la lluna en les crineres blanques
o en l'arquet de silenci de la nit.

I eternalment la maternal Natura
l'espargirà per la infinita altura
quan el meu nom, obscur, serà extingit.

Gabriel Alomar

dijous, 25 de febrer del 2010

JUGAR...NO TÉ EDAT

Mmmmmmmmm...Mireu,mireu quin fart de JUGAR I RIURE . Estic segura que deu ser la millor teràpia :-) .

dimecres, 24 de febrer del 2010

PARAR TAULA ...

( STUDIO VIOLET)

Temps era temps hi havia una taula parada amb molta imaginació ...
Continues tu...?


dimarts, 23 de febrer del 2010

Fem-ho possible : Per TV3 i la LLENGUA CATALANA

( Mapa del domini lingüístic de la llengua catalana )
Font del text: Vilaweb

Quaranta mitjans en defensa de TV3 al País Valencià i de la llengua catalana
23.02.2010
El 2 de febrer passat el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d'adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) 'Televisió sense Fronteres' amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració s'afirmava: 'Es tracta d'una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d'adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d'emissió i distribució de continguts comunicatius que es produeixen al conjunt de l'Estat espanyol' i que l'acord es prenia 'valorant la conveniència que l'Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d'intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital'. L'argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s'afegeix al consens, cada vegada més unànime, entorn d'aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les vint universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives que aprovaven l'adhesió a la mateixa ILP, i també tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) fins al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació. Però una ILP implica molt més que una sèrie d'adhesions i de declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d'aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans i ciutadanes majors d'edat. I és en aquest punt que s'ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens ateny al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s'ha anomenat 'un marc nacional de comunicació'. Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè es mantingui a l'alçada del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja és al tram final– per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.
Aquest editorial, el signen VilaWeb i les publicacions següents: El Punt, Avui, Diari de Balears, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Segre, El 9 Nou, Osona, El 9 Nou, Vallès Oriental, El Temps, L'esquerda de la Bastida, L'informador, La Farga, Nova Tàrrega, La Palanca, La Comarca, Estela ,Som-hi ,Vallenc, Nova Conca, El Salí, El Martinet, El 3 de vuit, La Veu de la Segarra, Som, Garrigues ,www.anoiadiari.ca,t www.comarquesnord.cat ,Diari de Manlleu, Diari de Vic, El Mirador del Pla de l'Estany ,Els Colors ,La Fura, L'hiperbòlic Mediterranean , Revista Enrenou ,Secundèria www.deria.cat ,www.sies.tv, Viure als Pirineus, Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC)

dilluns, 22 de febrer del 2010

A la memòria del poeta SALVADOR ESPRIU

( Salvador Espriu de nen )
Avui fa 25 anys de la mort del nostre poeta SALVADOR ESPRIU i des de l'aula d'acollida li fem el nostre petit homenatge amb aquest significatiu poema.
Encara queda molt camí a fer per " salvar els mots"...


EL MEU POBLE I JO
A la memòria de Pompeu Fabra,mestre de tots

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
Salvador Espriu

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Dia Internacional de la Llengua Materna

"El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món"
DAVID CRYSTAL, lingüista



divendres, 19 de febrer del 2010

Mercedes Peón al TRADICIONÀRIUS 2010

Aquesta nit, pots escoltar la bonica veu de Mercedes Peón al CAT de Gràcia .

Mercedes Peón és l’exponent més clar del nou ressorgiment musical de l’escena gallega. Les seves arrels prenen noves formes: la tradició celta amb un sabor ancestral que recobra vida amb les gaites i les percussions tradicionals es barreja amb els sons electrònics més actuals. La seva interpretació incisiva i moderna de la tradició es basa en anys d’estudi i recopilació de poble en poble. El timbre de la seva veu, la varietat de les seves composicions que sorgeixen de la bellesa dels alalás gallecs i culminen en temes eclèctics i descaradament vibrants, el seu ampli repertori i l’embruix i l’energia que s’apodera de cadascuna de les seves actuacions, fan d’aquesta dona una aposta segura per la continuïtat de la música gallega.

dijous, 18 de febrer del 2010

Marató solidària amb el SÀHARA

Falta molt poquet perquè comenci aquesta marató solidària amb el SÀHARA

dimecres, 17 de febrer del 2010

Moltes gràcies, Nabil !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Mmmmmm, el pa que ha fet la teva mare està boníssim!!!!!!!!!!!!!!!
Saps què ? Demà , a la classe, ens podries dir la recepta.

Moltes gràcies ,

Maite i Teresa

Us agrada anar en bicicleta ????

( Il·lustració de James Christensen)
La bicicleta

Jo tinc una “bici”

pintada de nou.

Quan vull s'està quieta

i quan vull es mou.

Avui no vol córrer

i no sé per què;

l'he greixada amb oli

d'un setrill sencer!

Amb draps de camussa

tota l'he eixugat,

i ja un cop polida

així ha rondinat:

M'ha dit: - Estic prima;

no em tractes prou bé.

- Si tu ets la més ferma

de tot el carrer!

- Mira quines rodes

té aquella d'allà!

- Parles d'una moto!

No et pots comparar!

Joana Raspall

dimarts, 16 de febrer del 2010

Va de contes ...

Potser us agradarà conèixer una història que ens ve del Kazakhstan... Així doncs ara veureu un vídeo on el contacontes Roger Corominas ens explicarà la història de "L'astut Aldar Kose".
Posa-hi tota l'atenció del món i més perquè després tu també puguis anar explicant aquesta història .


dilluns, 15 de febrer del 2010

Hi haurà vida més enllà d'un globus??? :-)

Com ja sabeu , a "Artquímia" li encanta la màgia dels titelles . Tot viatjant per la xarxa hem trobat la companyia EL RETRETE DE DORIAN GRAY amb l'espectacle
RUA AIRE . Si mireu el vídeo us serà facil trobar la resposta a la pregunta :
Hi haurà vida més enllà d'un globus? :-)


diumenge, 14 de febrer del 2010

AIGUALLUM, un cant a la diversitat

Direcció:

Toni Xuclà

Col·laboren:

Orfeó Manresà, Manel Camp, El Convidats, Llibert Fortuny i Alba Marbà

Una banda excepcional, formada per cantants arribats a Manresa d'arreu del món, ofereixen aquest concert dedicat a la llum i l'aigua en el dia més idoni del calendari: el 21 de febrer. "Aiguallum. Veus de la diversitat" és el nom del CD llibret enregistrat enguany i en el qual han col•laborat: Valentina Nikolaeva, Natalya Chabanova, Lusik Bazeyan, Alumnes de la Renaixença, Valeria Balanuta, Anna Sourkova, Hernani Raja Viana, Fatoumata Touray, Djilindiang, Dina Chorrib, Grup Sidi Ifni, Hellen Moses, Lou Hevly, Rikke Nygaard, Sèan Silla, Beatrice Nyffenegger,Martha Yasmin, Moritz Eiris, Yermani Meliano, Javi Gianno i Yong Quing Lao. I també és el nom d'aquest espectacle que reuneix la veu daquests vint-i-un nous manresans i manresanes, molts d'ells amateurs, que interpreten en la seva llengua original cançons de països tant diferents com Moçambic, Rússia, Itàlia o Mèxic, entre d'altres.

El concert està organitzat per l'Ajuntament de Manresa, el PEC (Projecte Educatiu de Ciutat) i la Fundació Orfeó Manresà; amb el patrocini de Caixa Laietana.

Si us ve de gust veure aquest espectacle, ja ho sabeu... el podreu disfrutar el diumenge vinent (18h) a Manresa .

I aquí us posem un vídeo on hi trobareu imatges de l'enregistrament d'aquest treball .




dissabte, 13 de febrer del 2010

WEYING, YI FENG : FELIÇ ANY NOU XINÈS !!!!!!!!!!!!!!

FELIÇ ANY NOU XINÈS A TOTA LA COMUNITAT XINESA QUE VIU A CATALUNYA I EN ESPECIAL AL WEYING de 2n d'ESO i al YI FENG de 3r d'ESO , alumnes de l'aula d'acollida .
També aprofitem l'ocasió per felicitar a les exalumnes de l'AA que estudien a l'IES Estany de la Ricarda del Prat : La Lina, la Chanyuan i la Chanyan .
Una abraçada molt forta per a totes tres !!!!!
ANY NOU XINÈS

La revista MÀ de la comarca d'OSONA

Avui he descobert aquesta revista de distribució gratuïta a la comarca d'Osona i m'ha semblat molt interessant . Us poso un vídeo on veure els membres del consell editorial de la revista i un link al seu bloc :


divendres, 12 de febrer del 2010

INFORME DE SOS RACISME

Font : SOS RACISME

Presentación del informe de la Federación de Asociaciones de SOS RACISMO en el Estado Español sobre la Reforma de la Ley de Extranjería. Resumen de prensa en el 10º aniversario de los sucesos racistas de El Ejido
ANÁLISIS DE LA LEY 2/2009 DE REFORMA DE LA LEY DE EXTRANJERÍA: VIEJOS REMEDIOS PARA NUEVAS REALIDADES

Este sábado 5 de febrero se cumplen diez años de los más graves hechos racistas de Europa de la segunda mitad del sXX, en el Ejido. Ese mismo día en el 2000, en el Mercado de Santa María del Águila, una pedanía de El Ejido, un joven marroquí de 22 años con trastornos mentales apuñaló a una mujer, causándole la muerte en el acto; arrancaba así una ola de violencia contra la población de origen extranjero que dio la vuelta al mundo. Esta explosión de racismo social no surgió de la nada sino que fue fruto de una política local fundamentada en una política de segregación hacia la población inmigrante, la mayoria de origen marróquí, a la que solo se admitía como mano de obra barata pero no como vecinos y vecinas. El todavía alcalde de este municipio Juan Enciso se hizo tristemente famoso con frases como “A las ocho de la mañana todos los inmigrantes son pocos. A las ocho de la noche, sobran todos.” Este racismo institucional perpetrado desde la política local se sumaba al ya consolidado a partir de la ley de extranjería que fomentaba la existencia de un colectivo de trabajadores sin papeles y sin derechos. De estos hechos que suponen las manifestaciones racistas más graves ocurridas en el estado español hasta la fecha nadie ha sido condenado. Apenas un mes antes entraba en vigor la ley 4/2000 que modificaba la antigua Ley de extranjería del año 1985. Los incidentes de El Ejido sirvieron al Partido Popular para poclamar en campaña electoral mano dura contra la inmigración y legitimó la reforma de la ley que realizó al llegar al gobierno.

Diez años después las condiciones de las personas que trabajan en los invernaderos continúan siendo precarias y la política en el levante almeriense poco ha cambiado.

A pesar de ello en estos diez años han sido muchas las iniciativas locales que han contarrestado las consecuencias de una nefasta política de extranjería, pero desde hace unos meses asistimos a ver como algunos políticos resucitan fantasmas fabricando artificialmente debates y otros ayuntamientos directamente defienden los postulados xenófobos de partidos de extrema derecha y sus políticas discriminatorias correspondientes como es la restricción del empadronamiento de las personas inmigrantes. Este giro en la política local es un claro ejercicio de irresponsabilidad política con consecuencias imprevisibles.

El pasado 19 de diciembre de 2008, se aprobaba la Ley Orgánica 2/2009 de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, publicada en el Boletín Oficial del Estado del día 12 de diciembre. La reforma de la actual Ley de Extranjería supera los motivos que justifican dicho cambio, (incorporar las sentencias del tribual Constitucional, incorporar Directivas europeas y adaptar la ley a la nueva “realidad migratoria”). Modificar más de 60 artículos de los 71 que contiene la Ley e introducir apartados y artículos que antes no existían hace que tengamos que hablar no de una reforma sino de una nueva ley de extranjería. Sin embargo es una ley nueva en la forma pero no en el contenido que continua siendo en esencia segregador y paradigma del racismo institucional.

Y sin embargo, la realidad migratoria en la que se promulga esta ley sí es diferente a la existente hace diez años. Hoy en día, al margen del sustancial aumento de la población inmigrante, es palpable la existencia de una población inmigrante asentada y que tiene un proyecto para vivir y trabajar aquí, tengan o no regularizada su situación administrativa. Más de un millón de personas extranjeras tienen un permiso permanente que les autoriza a residir prácticamente de forma indefinida y más de dos millones de extranjeros están en el régimen comunitario, a ésto hemos de añadir las reagrupaciones familiares con sus hijos e hijas nacidos o no aquí que serán los ciudadanos del futuro. En definitiva, la reforma supone ofrecer viejos remedios para nuevas realidades:

-Este panorama migratorio no se corresponde con la reforma de una ley que sigue insistiendo en el reforzamiento del control de la frontera, en la sanción a la inmigración irregular y que lejos de reforzar los mecanismos de integración para quienes ya están aquí, añade todavía más dificultades.

- por primera vez la materia de integración adquiere rango de ley de orgánica, aunque la misma queda reducida a un artículo que de manera genérica expresa una idea de integración más cercana al Pacto de Inmigración y Asilo que a los Principios Básicos Comunes. A la vez no deja de ser una incongruencia promover la integración desde una ley por definición discriminatoria.

-En todo caso, la integración no puede llevarse a cabo sin el reconocimiento efectivo de derechos. Y en este punto el balance final es negativo. Exceptuando las correcciones que en materia de reconocimiento de derechos se introducen por las sentencias del TC, se aprecia un claro retroceso en el acceso a la vivienda, la reagrupación familiar o las prestaciones sociales.

- El reconocimiento de derechos a determinados colectivos, (menores, mujeres víctimas de violencia de genero y mujeres víctimas de trata) ofrece un balance igualmente contradictorio, con algunos avances pero también con retrocesos, en especial en lo relativo a menores por lo que en la práctica no solucionará ninguna de las problemàticas que acompañan a estos colectivos.

-Sobre los diferentes tipos de permiso y la manera de obtenerlos, esta nueva ley crea nuevas autorizaciones e incluye a las Comunidades Autónomas en la concesión de permisos iniciales. Con todo ello el sistema de permisos es más complejo y sobre todo se amplía la distancia entre un grupo de inmigrantes “escogidos”, (trabajadores altamente cualificados, investigadores, etc) frente a otro grupo de inmigrantes “no deseados”, (irregulares, extranjeros que no superen el “esfuerzo de integración”, etc).

- La migración ordenada sigue siendo el sistema ideado para venir a trabajar. Sin embargo, la realidad nos habla de una migración desordenada que obedece a causas globales. Admitir esta realidad supone admitir que la ley deviene en un instrumento inservible para regular los flujos y los mecanismos legales de control y contratación se convierten en ficciones jurídicas totalmente superadas por la realidad. Se mantiene la ceguera ante la irregularidad administrativa que la misma ley provoca.

-Esta ley tiene el triste privilegio de ser la primera ley de extranjería de la Unión Europea en trasponer la Directiva 2008/115 de retorno, más conocida como Directiva de la vergüenza. Además la introducción de nuevas infracciones que suponen una auténtica invasión del derecho de extranjería en ámbitos del derecho civil y administrativo, (el matrimonio, el empadronamiento, etc) provocan situaciones de discriminación respecto a las personas de nacionalidad española, pero además produce otro efecto: relativizar cada vez más la condición de extranjero en la aplicación del apartado sancionador de la ley ya que la nuevas sanciones nos afectan en gran medida a todas y todos.

Por todo esto, desde SOS Racismo exigimos un modelo de politica migratoria acorde con la heterogeneidad de la inmigración y respetuoso con los Derechos Humanos. El modelo basado en la ley de Extranjería además de provocar exclusión, racismo y explotación laboral ya ha demostrado no responder a las necesidades de un mundo cada vez más globalizado, ni a los cambios sociales que la inmigración , entre otros hechos, ha suscitado. Ya basta de viejos remedios para nuevas realidades.

5 de febrero 2010

Federación Asociaciones de SOS Racismo del Estado Español.

"Posar el dit a la nafra"

Font: Vilaweb

Ariadna Jové: 'Si ens seguien les passes és perquè els posàvem el dit a la nafra'

Entrevista de Vilaweb amb l'activista, pendent de judici a Israel

L'activista i periodista Ariadna Jové va sortir ahir de la presó, però no pot pas anar-se'n de Tel-Aviv fins que el Tribunal Suprem no hagi resolt si la detenció va ser il·legal. En una entrevista amb VilaWeb, Jové es manté esperançada de poder tornar a Ramal·lah, lamenta que els serveis secrets ni tan sols no li hagin tornat els objectes personals i explica que l'exèrcit controlava tots els moviments que feien ella i els seus companys de l'International Solidarity Movement.

Com has viscut aquesta experiència, des del moment de la detenció?

La detenció em va impactar, tot i que sabia que podia passar en qualsevol moment. Després d'una primera detenció sabia que si detenien algú seria jo, per la meva antiguitat a ISM i pel meu grau d'activisme. Quan fa temps que ets aquí t'oblides que realment et segueixen, que et segueixen les passes, i em va sorprendre veure la casa envoltada de jeeps de l'exèrcit. Per una banda, estic contenta, perquè sé que si ens seguien és perquè els posàvem el dit a la nafra i que, per tant, fèiem bé la nostra feina. Estic contenta perquè s'ha fet ressò de tot plegat, de l'apartheid israelià. Perquè de vegades les notícies sobre això esdevenen rutinàries.

Fins al moment de la detenció, quin era el sistema de control que l'exèrcit tenia sobre vosaltres?

ISM sempre ha estat una organització en el punt de mira israelià. I ens controlen al·legant motius de seguretat, tant a l'entrada de l'aeroport com quan saben que formes part d'aquest moviment. Prohibeixen l'entrada a molts activistes, sobretot suecs, que intenten arribar a la Palestina històrica, a Israel, per ajuntar-se amb ISM. Ens controlen les trucades telefòniques, saben si anem a les manifestacions… A l'interrogatori que em va fer el servei d'intel·ligència em van preguntar moltes vegades sobre la meva implicació i la meva assistència a manifestacions, tenien un dossier amb fotografies meves. Sabia que estaven pendents de què feia.

Avui has anat a la presó a recollir els teus objectes personals. Ho has pogut fer?

El servei secret d'intel·ligència m'ha confiscat moltes de les meves coses, com llibres de poesia del Mahmoud Darwish, llibres en francès i en espanyol, informació sobre Palestina, informació sobre altres organitzacions, com una de defensa dels nens presoners, tots els meus llibres d'àrab, el meu diari personal, DVDs sobre Palestina. Han al·legat que m'ho prenien per motius de seguretat i que no m'ho podien tornar. Això és ridícul, i el meu advocat provarà ara que m'ho tornin.

Quin és el pròxim pas en el procés judicial?

El procés continua obert. Hi ha dos casos paral·lels. Un és l'administratiu, que era el de la meva deportació, que hem aconseguit frenar. Però hi ha un altre procés, que és el més important, pel qual al·legarem a la Cort Suprema israeliana que aquestes incursions de l'exèrcit vulneren els acords d'Oslo. Intentarem amb aquest recurs que s'aturin aquestes incursions, i no només per arrestar personal internacional, ara i en el futur, sinó pels arrestos d'activistes palestins. Tenim cinc dies per presentar el recurs, i després sabrem si podem tornar a Cisjordània o no.

Quina capacitat de moviment tens ara?

Ara sóc a Tel Aviv i fins que no s'acabi el procés i hi hagi una sentència ferma, i el procés pot ser llarg, tinc el dret d'estar a Israel i tinc visat per estar-hi. De moment no tinc permís per tornar a territori palestí ocupat, però sóc en situació legal a Israel. Em quedaré aquí per veure com evolucionen les coses i els advocats intentaran de portar a judici la qüestió de les incursions, perquè poguem tornar d'on ens van treure. I és el que espero, perquè tinc moltes ganes de tornar.

Pots romandre a Israel, amb visat, i no pots anar a Cisjordània. Com s'entén?

Primer ens van detenir i ara ens deixen en llibertat. No queda res clar, perquè ens van fer fora de Palestina al·legant que no teníem visat israelià i ara som a Israel amb la prohibició d'entrar a Palestina. Les condicions amb què em van deixar en llibertat era pagar una fiança de 600 euros i que no tornés a Cisjordània. Veurem com avancen les coses i provarem de tornar tan aviat com sigui possible. Esperarem que el Suprem declari l'arrest il·legal. Seria una victòria una mica més gran.

Què pot passar, en funció de com es resolgui el procés?

El Tribunal Suprem podria decidir que les incursions de l'exèrcit en una zona determinada són legals. Si fos així, el nostre arrest seria també legal i es podria canviar el procés administratiu, de tal manera que podrien reclamar una altra volta la meva deportació i podrien obligar-me a marxar del país. Si decreten les incursions com a desmesurades i il·legals, com que el meu arrest seria il·legal, podem reclamar que em retornin a Ramal·lah. I jo vull tornar al peu del canó, a Ramal·lah, el més aviat possible.

Mentrestant, què podràs fer i què faràs a Israel?

Sóc a casa d'una amiga, acompanyada d'activistes israelians, que van a totes les manifestacions, i que conec de totes les accions que hem dut a terme a Cisjordània. Tinc molt bona relació amb ells i m'han acollit molt bé a Tel Aviv. Estaré aquí, a casa seva, i aquests dies aprofitaré per visitar la Palestina històrica, potser aniré als Alts del Golan i visitaré les comunitats de siris de la Síria ocupada… I descansaré una mica.

DIA INTERNACIONAL CONTRA L'ÚS DE NENS I NENES SOLDATS

NO!!!! als nens i les nenes SOLDATS .
Nens i nenes immersos dins LA FRAGILITAT.
Com la fragilitat de la papallona ...
" Papillon" grup KROKE






Kroke - Papillon .mp3


Found at bee mp3 search engine

dijous, 11 de febrer del 2010

TRIA SEMPRE EL CAMÍ DEL COR

( Il·lustració de Johanna Wright )
“Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca”. Proverbi sufí

Un tast sonor de com sona la llengua al PAÍS VALENCIÀ : URBÀLIA RURANA I LA ROMÀNTICA DEL SALADAR

Si vols descobrir la riquesa de la llengua catalana, prova aquest vídeo que t'oferim i així coneixeràs dos dels grups més representatius de la música tradicional del País Valencià . I si resulta que t'agarada..., no et preocupis perquè té remei : Demà, divendres 12 de gener pots escoltar aquests dos grups en directe dins del festival del CAT : TRADICIONÀRIUS 2010


dimecres, 10 de febrer del 2010

Veus del món a BARCELONA

Font :Casa de les llengües
68 alumnes dels cursos bàsics de català del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona expliquen les seves primeres vivències, curiositats i aspectes que els han sobtat dels catalans i de la ciutat.

En aquest web, trobareu un munt d’opinions, percepcions i sentiments de persones d’arreu del món que viuen a Barcelona i han decidit aprendre el català. La feina, la llengua, l’educació, els costums, el lleure, els horaris, el paisatge, l’arquitectura, la gastronomia, són alguns dels temes sobre els quals han volgut parlar, i ho han fet en la seva llengua habitual i en català.

L’entusiasme i l’esforç mostrat per tots els participants davant les càmeres són, segurament, el millor document que podíem aportar aquest 2008 a l’Any Internacional de les Llengües, fixat per l’ONU, i a l’Any del Diàleg Intercultural, establert per la Comissió Europea.

Aquestes gravacions audiovisuals complementen el llibre Veus del món a Barcelona 2008, publicat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, i que per segon any consecutiu ha recollit les històries d’un munt d’alumnes que es troben en la primera fase d’aprenentatge de català. Totes les històries formaran part de la col·lecció audiovisual “Veus” de Linguamón – Casa de les Llengües. Aquesta col·lecció té per objectiu recollir, mitjançant la participació de ciutadans, testimonis sobre el valor de la diversitat lingüística i les llengües. Actualment i dins la mateixa gran col·lecció, s’ha iniciat el procés de creació de “ Veus del català” i “ Veus per al multilingüisme”.
Si vols conèixer d'a prop aquestes històries : Veus del món a BARCELONA

dimarts, 9 de febrer del 2010

dilluns, 8 de febrer del 2010

CARNESTOLTES 2010

Perquè ho puguis saber TOT sobre aquesta festa fes una ullada a aquesta pàgina festes.org

Disfruta de la festa perquè " Per carnaval tot s'hi val" ...

SANT ANTONI A ARTÀ, 2010

Encetem la setmana amb una mostra de la riquesa i la vitalitat de la cultura popular. Ara veureu un vídeo de com s'ha viscut a Artà ( Mallorca) la festa de SANT ANTONI .
Font : Mapasonor





FESTA DE SANT ANTONI A ARTÀ ( dimecres 20 de gener de 2010)

La celebració del calendari festiu artanenc és una de les proves més contundents del sentiment de poble que tenen els seus habitants. La participació activa en totes les festes principals, sempre respectant la tradició, es un tret que encara les confereix més esplendor i les caracteritza.

Les festes de Sant Antoni Abat, a mitjan mes de gener, són especialment emblemàtiques. L'obrería de Sant Antoni, composte per dos representants del poble i un de lesglésia, té encomanada la missió de mantenir la següència de la celebració segons un vell protocol. El dia 16 de gener, a les vuit del matí, s'inicia el berenar, a base de xocolata i ensaïmades, a ca l'obrer. Despés amb els músics, que ja han ensaborit el moscatell i el mesclat, inicien un cercavila per tot el poble acompanyats de l'emblemàtica i celebrada parella de dimonis, símbols de la maldat i la temptació humana.

L'horabaixa, a completes, es llegeixen fragments de la vida del sant i es canten les cançons pròpies de la festa. EL vespre, enrevoltant els fogarons d'arreu la vila, es reuneixen cantadors que deliten la concurrència amb cançons populars (gloses), moltes amb un clar contengut eròtic i escatològic, emparats en la impunitat que confereix una vetlada en que tot és permès dins els marges que dicta la pròpia festa: tot és ben vist aquesta nit de foc i dimonis. El dia següent, 17 de gener, se celebra la cavalcada, amb les preceptives i tradicionals beneïdes d'animals domèstics i amollades de cavalls, sempre acompanyats de la imatge d'un pacient Sant Antoni, d'amunt un aset, assetjat pels dimonis. Al final de la festa, després de l'ofici, es llegeix l'argument, composició recitada, elaborada per un glosador, que resumeix en forma de glosa els principals esdeveniments de l'any que tot just ha passat.

divendres, 5 de febrer del 2010

Músics de casa :EL PETIT DE CAL ERIL

Escolta la veu amb accent de ponent del PETIT DE CAL ERIL: Una proposta musical dirigida i protagonitzada pel músic de Guissona JOAN PONS ( " M'he comprat un elefant")


Unes paraules del nostre poeta BLAI BONET

L'important no són les coses: l'important és el camí que mena cap a les coses.

Blai Bonet (Santanyí, Mallorca 1926-1997)

dimecres, 3 de febrer del 2010

De CATALUNYA a XILE


FOTOS, RECORDS I CANÇONS ...d'aquell curs 07-08 per a la Valentina i la Milenca que han tornat a Xile .

"Hi ha fils invisibles que mouen el món i veus càlides que arrelen dins l'aire..."

Els fils invisibles i les veus càlides continuen cercant CORS DAURATS .







Aviat arribarà el rei CARNESTOLTES

( Il·lustració de Beatriz Menéndez Aldabe)

Aviat arribarà el rei CARNESTOLTES i tot podrà girar a l'inrevés ...

ARRIBA CARNESTOLTES
(Jota popular catalana)

Ara arriba Carnestoltes
tots sortim a donar voltes
ens posem una disfressa;
cantem, ballem i fem fressa.


dimarts, 2 de febrer del 2010

CARLES BELDA I ELS BADABADOC : Concert solidari

Concert solidari del Barnasants amb l’Associació de Nens amb Càncer (AFANOC)


El proper dia 4 de febrer a les 21’30h a la sala Luz de Gas i dins del festival Barnasants, hi haurà l’actuació de Carles Belda i els Badabadoc en un concert homenatge a Ovidi Montllor i en solidaritat amb els nens amb càncer i les seves famílies.

Tota la recaudació d’aquest concert anirà a parar íntegrament a l’Associació de Nens amb Càncer (AFANOC), associació que fa 21 anys treballa per millorar la qualitat de vida dels nens amb càncer i les seves famílies.

L’entrada serà el disc Tribut a Ovidi Montllor produït per l’ACIC l’any 2006 especialment per l’AFANOC i que estarà a la venda al preu de 10 euros.

Amb aquest senzill gest, tothom que vingui i compri el disc, ajudarà a l’AFANOC a continuar amb la tasca que porta a terme des de fa 21 anys, i a tirar endavant projectes tan necessaris com “La Casa dels Xuklis”. Una casa d’acollida per a les familíes que s’han de desplaçar de fora de Barcelona perquè els seus fills rebin tractament als hospitals de referència, Vall d’Hebron i Sant Joan de Dèu, i que ja s’està construint .

Volem que aquest concert homenatge sigui una gran festa solidària.
Per un costat hi ha el fet de que un festival de la talla del Barnasants dongui el seu suport a una associació com l’AFANOC i s’impliqui amb un l’homenatge conjunt a l’Ovidi Montllor, un dels cantautors més representatius i punyents que ha donat el nostre país, i que va patir aquesta malaltia. I per l’altre, el suport que la gent donarà a l’AFANOC amb la compra del disc.

Font :AFANOC

MOLTES GRÀCIES MILENCA !!!!



Moltes gràcies MILENCA !!!!

Per les teves paraules que arriben de tan lluny i són tan pròximes ...
Qui sap ? Potser aquest estiu ens podem trobar a Xile i si això passa és fàcil endevinar de qui vindré acompanyada.... :-) .

Una abraçada molt forta i molts petons de colors !!!!!!!!!!!!




Titelles


Titelles


A "Los Titiriteros de Binéfar",
perquè no es trenqui mai
el somriure dels infants.


Màgia de cordes i draps:
ampolles inservibles
formen caps, i la llana,
cabells arrissats
o bigotis que refinen
el cartró del nas.


Bolets que parlen
ens expliquen una història
d'elfs i elefants
que emprendran un viatge
sense aigua al fons del mar,
on els dracs de color rosa
guisen gats
i les bruixes apedaçades
fan esgaripar la mainada
i també la gent gran.


Avui, els nens més pobres
riuen de franc
al bell mig de la plaça,
i els que no ho són tant
han arraconat les joguines
i ara empaiten carrer avall
els timbalers i flautistes
de cara verda
i vestit estrany.


La funció s'acaba
i recomença la vida.
Els titellaires encaixonen
l'aventura dins la furgoneta
i se'n van, deixant-nos sols
contra la monotonia dels dies,
que romandrà de nou al poble
fins l'any vinent.

JOAN GRAELL

Vaig descobrir a "Los Titiriteros de Binéfar" al TITIRIMUNDI de l'any 2005 i avui l'atzar m'ha fet arribar aquest poema .



dilluns, 1 de febrer del 2010

Exposició “Els ulls i la paraula”


Font : Gencat

Fotografies i textos solidaris a l’exposició “Els ulls i la paraula”

Al Palau Robert

Trenta-tres fotògrafs de reconegut prestigi i sensibilitat social exposen 90 imatges, acompanyades de textos signats per personalitats d’àmbits diversos com la judicatura, la política, la comunicació, l’art o l’esport, en l’exposició “Els ulls i la paraula”. La mostra és una iniciativa de l’associació Gramenet Imatge Solidària i del Palau Robert, i es pot visitar entre el 19 de gener i el 28 de febrer a les Cotxeres.

L’acte inaugural va tenir lloc el 18 de gener. Hi van assistir el comissari de l’exposició i president de l’associació Gramenet Imatge Solidària, Joan Guerrero; el pintor Joan-Pere Viladecans; el fotògraf Kim Manresa i el director general de Difusió Corporativa, Jordi Fortuny.

Gramenet Imatge Solidària utilitza la fotografia com a mitjà per sensibilitzar els ciutadans sobre els valors humanístics de la imatge, incitar a la reflexió sobre les injustícies del món actual i, a més, recaptar fons per al finançament de projectes solidaris a Àfrica i a l’Amèrica Llatina. Les fotografies, exemplars únics en blanc i negre, es posaran a la venda a un preu de 600 EUR. Els fons que l’associació aconsegueixi amb la seva venda es destinaran a finançar dos projectes a Gàmbia i a la República Democràtica del Congo.

Al Congo, l’associació ha construït una escola per oferir una formació bàsica a 40 dones residents al barri de Masina Sans Fil (Kinshasa) amb una situació familiar precària. D’altra banda, el projecte de Gàmbia consisteix en la posada en marxa d’una granja avícola que donarà feina a 20 persones.

El bisbe Pere Casaldàliga (“Els pobres pesquen la vida des de la total fragilitat”), l’escriptor Jaume Cabré (”La lectura és la clau màgica que obre la porta del coneixement i dels somnis. I nosaltres volem saber i volem poder somniar”) o el músic José Antonio Labordeta (“Sólo la soledad crece en los ojos de esta muchacha”) són algunes de les personalitats que aporten les reflexions d’aquesta exposició, associades a les respectives imatges.

Fotògrafs que hi participen:
Ignacio Adeva, David Airob, Toni Albir, Samuel Aranda, Consuelo Bautista, Jordi Belver, Sergi Bernal, Albert Bertran, Gabriel Brau, Juli Carbó, Agustí Carbonell, Jordi Cotrina, José Luís García, Lucía Gorosito, Joan Guerrero, Laura Guerrero, Xavier Jubierre, Laura Leon, Kim Manresa, Francesc Melcion, Jesús Jaime Mota, Jordi Play, Ana Portnoy, Sergi Reboredo, James Rodriguez, Bru Rovira, Susanna Saez, Txema Salvans, Cèsar Sanz, Vicenç Semper, Tino Soriano, Domènec Umbert, Roser Vilallonga.

Textos:
Pedro Almodóvar, Frederic Amat, Ana Belén, Francesc Antich, Imanol Arias, Vicenç Arnaiz, Luis Eduardo Aute, Michelle Bachelet, Àngels Barceló, Antoni Bassas, Ernest Benach, Martí Boada, Leonardo Boff, Joan Lluís Bozzo, Moises Broggi Vallés, Jaume Cabré, Paco Candel, Eudald Carbonell, Fernando Cardenal, Santiago Carrillo, Pere Casaldàliga, Neus Català, Jaime Chávarri, Estela B. de Carlotto, Juan Echanove, Jorge Edwards, Francesc Escribano, Samuel Eto'o, Dario Fo, Joan Font, Eduardo Galeano, Juan Guzman, Barbara Hendricks, Stéphane Hessel, Lluís Homar, Paco Ibáñez, Carlos Jimenez Villarejo, José Antonio Labordeta, Joan Laporta, Anna Lizaran, Lluís Llach, Kim Manresa, Pasqual Maragall, Juan Marsé, Rosa M. Mateo, Frederic Mayor Zaragoza, Rigoberta Menchú, José Montilla, Gemma Nierga, Arcadi Oliveres, Teresa Pàmies, Raimon Pannikar, Vicky Peña, Sol Picó, Ponç Pons, Jordi Pujol, Joaquim M. Puyal, Raimon, Rosa Regàs, Margarita Rivière, Miquel Roca, José Luis Rodriguez Zapatero, Ronaldinho, Xavier Rubert de Ventós, Emiliana Salinas, Màrius Sampere, José Saramago, Jordi Savall, Araceli Segarra, Jon Sobrino, Josep M. Soler, Bernat Sòria, Josep M. Subirachs, Antoni Tàpies, Mònica Terribas, Suso de Toro, Maruja Torres, Pastora Vega, Ana Veiga, Victor Manuel, Santiago Vidal, Joan Pere Viladecans, Jorge Wagensberg.

Hola Febrer !

Obrim el mes de febrer amb um poema de la Maria Mercè Marçal (1952-1998) musicat pel Miguel Poveda .
Cançó del bes sense port


L'aigua roba gessamins

al cor de la nit morena.

Blanca bugada de sal

pels alts terrats de la pena.

Tu i jo i un bes sense port

com una trena negra.


Tu i jo i un bes sense port

en vaixell sense bandera.

El corb, al fons de l'avenc,

gavines a l'escullera.

Carbó d'amor dins dels ulls

com una trena negra.


Carbó d'amor dins dels ulls

i els ulls dins de la tristesa.

La tristesa dins la mar,

la mar dins de la lluna cega.

I la lluna al grat del vent

com una trena negra.


Sal oberta (1998)