Un himne pel món...

" Un himne per no guanyar" LLuís Llach



Aprofitant que l'any 2008 va ésser L'ANY INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES, l'Aula d'Acollida vàrem participar en el FESTIVAL DE NADAL amb un petit muntatge . Vam confeccionar aquest powerpoint amb imatges de diferents indrets del món i amb la música de Lluís Llach . Mentre es veia aquest power van sortir 9 parelles alumne -professor a l'escenari . Cada parella deia una paraula ( primer la deia el profe amb la llengua pròpia de l'alumne i després l'alumne la traduïa al català ).Les nou paraules escollides i les llengües pròpies dels alumnes varen ésser aquestes :
Confiança ( en wòlof ), respecte ( en romanès ), justícia(en xinès), esperança ( en romanès), somni ( en gallec), il·lusió ( en amazic), tendresa ( en castellà), amor ( en mapadungun) i pau(en àrab ). Era la nostra manera de dir BON NADAL i el nostre CANT A LA DIVERSITAT . Aprofitem per donar les Gràcies als alumnes i profes que hi van participar : El Ben del Senegal, l'Adrian de Romania,la Lina de Xina, la Dounia de Polònia -per part de mare -i del Marroc-per part de pare-,
l'Esther de Galícia, l' Abdelmajid del Marroc (Bereber),el Juan David de Colòmbia ,el Vicente de Xile , la Nàdia del Marroc , el Josep de Música , la Mai i la Lali de Socials , les Núries d'anglès, l'Enrique d'Educació Física, la Mercè de Castellà , el Jaume de l' Aula Oberta i la Teresa de l 'Aula d' Acollida .
I un agraïment especial per al Tino que ens va deixar aquestes imatges tan boniques.

FELIÇ 17 !!!! I continuem fent arrelar i enlairar SOMNIS!!!


El bloc "Artquímia" ha complert el seu 8è aniversari el gener del 2017. Vam néixer tímidament,com a bloc d'AA, la tardor del 2008 a l'INS Estany de la Ricarda del Prat i ens vam presentar de debò el gener de l'any 2009. Des del curs 2009-2010 fins al curs 2010-2011 vam continuar amb molta il.lusió a l'INS Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts . I el curs 2011-2012 vam retornar al Prat, començant una nova etapa a l'INS Salvador Dalí.
El més important de tot és que seguim pensant que QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL :-).

Per això a l'aula d'acollida- i a partir d'ara a l'aula ordinària- hi van néixer i hi naixeran paraules ....El curs 2007-2008 hi va néixer la paraula "BABELARTQUÍMIA.CAT". La vàrem presentar en públic per SANT JORDI com a preludi de la nostra EXPOSICIÓ DE TITELLES . Es una paraula de significat obert i plural .
I un dels seus significats és aquest :
"Babelartquímia" és una invitació a buscar entre totes i tots noves fórmules d'ensenyament i aprenentatge per atendre tots els móns personals, creatius i diversos que existeixen a les aules d'aquest jove segle XXI .
El curs 09-10 la paraula"BABELARTQUÍMIA.CAT" va ser presentada en el I CONGRÉS DE PRÀCTIQUES EDUCATIVES INNOVADORES AL BAIX LLOBREGAT.
Si vols saber què hi vàrem dir clica aquí :
El dol migratori a l'aula d'acollida
El juliol vam participar a la 20a Escola d'Estiu de la FUNDACIÓ SERGI de Girona dins del Seminari "Repercussions del procés migratori en la salut emocional i mental des d'un enfocament social i comunitari ."
I el curs 2010-2011 ens va regalar un començament màgic:
El mes d'octubre vam participar a les Jornades NOS+ALTRES 2010 de Figueres.
El novembre al VII Simposi de LLengua i Immigració de Girona i al 29è Festival Internacional de titelles de Bilbao ("IV Encuentro Internacional de títeres en femenino")
El gener de l'11 vam iniciar un nou projecte d'AA batejat amb el nom "Equipatges singulars, equipatges universals". També vam col·laborar amb les jornades "Sant Vicenç divers" que organitzava el Centre de Normalització Lingüística de Sant Vicenç dels Horts.
I... celebràrem la primavera de l'11 amb l'activitat quinzenal "Esmorzars, jocs i paraules"
A partir del setembre de l'11 vam iniciar una nova etapa:
De l'Aula d'Acollida a l'Aula Ordinària. Al nou institut no hi ha AA i aprofitarem tota la riquesa apresa en aquests 6 cursos d'acollida, per compartir-la a l'aula ordinària.
Estem molt contents d'haver retornat al Prat, la ciutat on va néixer el bloc.
També ens fa molta il·lusió i alegria dir-vos que el 28 de juny del 12 vam participar a la III Jornada de Titelles i Educació presentant de nou "Babelartquímia.cat",El dol migratori a l'aula d'acollida. Trobareu la crònica de la Jornada a les revistes online PUTXINEL·LII i TITERESANTE(la 1a en català i la 2a en castellà). El comentari sobre la nostra intervenció el podeu llegir en un paràgraf sota de la 3a imatge :).
El curs 12-13, un part d'artquímia va haver de sumar forces per poder guanyar una batalla molt especial i
l'altra part va continuar fent relalitat UTOPIES: El novembre del 12 va començar el curs-projecte pilot "CAPSES D'ANADA I TORNADA, del jo al nosaltres" i va donar resultats molt bonics.També vàrem presentar el projecte al "V Encuentro de Títeres en Femenino" de Bilbao. Teniu la informació a la part superior del marge dret del bloc.Esperem que us agradi :) !!!
El curs 13-14 el projecte va continuar i el 22 d'abril vam poder estar de nou a peu d'aula:
Una altra batalla guanyada !!!!!

El curs 14-15 el projecte de les capses es va convertir en un Seminari de treball molt enriquidor i fructífer.I personalment, els alumnes de 1rC i Aula Oberta de l'INS Salvador Dalí del Prat de Llobregat van fer ben seu el projecte : Moltes gràcies, GROCS!

El curs 16-17 iniciem una nova etapa a l'INS Barcelona-Congrés . Retornem a l'Aula d'Acollida, a l'origen on va començar tot ...

Continuem el camí amb coratge i entusiasme:

Som aprenents de VIDA !!!!


MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ENS HEU ACOMPANYAT I AJUDAT A TIRAR ENDAVANT

"FEM L'ESCAMOT DELS QUI MAI NO RECULEN"

Joan Salvat-Papasseit


AMISTAT,una bella paraula.



Els amics ..., UN GRAN TRESOR !
Coneixeu el llibre EL MÓN GROC de l'Albert Espinosa ?
EL MÓN GROC (si creus en els somnis ,es faran realitat) és un lllibre que em va arribar a les mans per atzar, com les millors coses de la vida ...Tinc la sort d'haver conegut un munt de "grocs"..i entre ells.. TOT L'ALUMNAT QUE HE ANAT I VAIG CONEIXENT A L'AULA D'ACOLLIDA . Si voleu saber qui són ELS GROCS haureu de llegir el llibre.

"Artquímia" estima la MÚSICA, la POESIA i les PARAULES ...


"LA PARAULA ÉS L'ARMA MÉS PODEROSA " Ramon Llull

"Com una font, a voltes, LA PARAULA
diu els secrets del món" Joan Vinyoli

"FER CRÉIXER LES COSES DIENT-LES: HEUS AQUÍ EL MIRACLE" Palau i Fabre

"L'ETERNITAT NOMÉS VIU EN L'EFÍMER" Diego Jesús Jiménez

"M'EXALTA EL NOU I M'ENAMORA EL VELL" J.V Foix

"AUNQUE NO TE OLVIDA UN RECUERDO,QUE YA TE ACOMPAÑA UN SUEÑO" Jesús Lizano

"...És veritat: cantar esponja el cor i ajuda a estimar...Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d'educar. Les cançons ens han d'ajudar a unir coses ben desaparellades:les classes socials, les diferents cultures i els diferents pobles.(..)Cantar és un llenguatge universal" Xesco Boix

"La utopia és una forma de caminar" E.Galeano

"Cal aprendre a estimar les diferències" Joan Fuster

"La solidaritat és la tendresa dels pobles " Gioconda Belli





dimecres, 16 de desembre del 2015

Obriu les fronteres !!!!!

https://stopmaremortum.files.wordpress.com/2015/12/ajpm9gqxgyniseehwfd3bgczve4so_qg30rqay2vqqtp.jpg?w=213&h=300 

Obriu les fronteres! 
Obriu les fronteres és el crit de les dones i els homes, nens i nenes detingudes a la fronteres; entre Grècia i Macedònia, entre l’Estat espanyol i el Marroc, entre Mèxic i USA… La seva protesta és símbol de tot el que demanen altres milers i milers de persones en migració, detingudes arreu del món: Obriu les fronteres! és i ha de ser el nostre lema.
 Obriu les fronteres és també el crit contra la matança de persones que no van arribar al seu destí. És el que demanen els parents dels més de 30.000 morts i desapareguts a la Mediterrània comptabilitzats des del 2000. Si per les fronteres es permetés el pas dels éssers humans i no només el de les mercaderies, les persones no és veurien obligades a tractar amb les màfies i els traficants.  
Obriu les fronteres i doneu la benvinguda a qui s’escapa de la guerra i de la violència econòmica en recerca d’un futur. Aquesta és la nostra resposta a la persecució, al terror, les bombes, la pobresa i la fam. No només ha de ser la solidaritat entre iguals la nostra arma contra les fronteres, sinó la crítica i pressió constant envers els qui les gestionen i un desmantellament de tot el sistema racista que s’encarrega de negar (de forma violenta i oculta) la lliure circulació, mentre hipòcritament enarbora la bandera de la solidaritat davant els ciutadans europeus.
Continua llegint

diumenge, 13 de desembre del 2015

Contra les barbàries de tota mena, accions poètiques

Avui us deixem amb una petita mostra de l'últim treball de la cantant Souad Massi que ens agrada molt.

dimarts, 1 de desembre del 2015

Presentació del projecte a les Jornades de Titelles i Educació, Octubre 2015

Capses d'anada i tornada,
  del jo al nosaltres
                                                       El projecte continua bategant 

El dissabte 24 d'octubre vam fer la presentació del projecte a l'Institut del Teatre de Barcelona 
Si cliqueu a l'enllaç podreu veure-la:

https://www.dropbox.com/s/us6qji6ct43adhh/presentacic3b3-capses-anada-i-tornada.pdf?dl=0 

dimarts, 10 de novembre del 2015

dimecres, 7 d’octubre del 2015

I...una mica més...per anar fent boca :)))


"FIGURES DEL DESDOBLAMENT" Demà Inauguració !!!!

 
 Demà, a les 19.00 h, gran inauguració!
 Al centre Arts Santa Mònica.
 Per més Informació:
 No us ho podeu perdre !!!!!!
 

divendres, 11 de setembre del 2015

BONA DIADA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

No és millor ni pitjor aquest país;
molt senzillament és el nostre,
el teu, el meu.
No el defensem encara;
tractem només, tu, jo i aquell,
d’afirmar-lo,
de dir-lo.


Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993)

diumenge, 6 de setembre del 2015

New world map, Rafat Alkhateeb


 


Des d'Artquímia, els nostre petit homentatge i solidaritat per a totes les persones que fugen de la seva terra per cercar una situació millor i poder VIURE DIGNAMENT.

      

diumenge, 26 d’abril del 2015

The Beit Project, una nova descoberta

 Acabem de descobrir aquest projecte i "Artquímia" se n'ha enamorat.
A veure si a vosaltres us passa el mateix.
Llegiu i sentiu...

Es tracta d’un innovador projecte urbà i social, realitzat amb el suport de la Unió Europea, que pretén convertir llocs de patrimoni en marcs educatius de diàleg i de debat vinculant la història a qüestions contemporànies.
El projecte va arrencar a París en el 2011, treballant sobre llocs relacionats amb la història jueva local, amb el temps el seu camp d’estudi i interacció s’ha ampliat, repensant la memòria de llocs patrimonials en general i s’ha realitzat a Barcelona, Roma, Brussel·les, Berlín i pròximament s’inclouran també Londres i Lodz.

Un vídeo sobre el projecte a Barcelona

dissabte, 25 d’abril del 2015

STOP MARE MORTUM

Manifest
De nou som testimonis del drama del Mediterrani, on diumenge (19 d’abril) passat van perdre la vida més de 800 persones que fugien de conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen. És per aquest motiu que la plataforma d’entitats Stop Mare Mortum, denuncia i condemna el Genocidi Migratori que està convertint el mar Mediterrani en un cementiri. Segons estimacions de la Organització Internacional per a les Migracions, es calcula que durant el 2015 poden arribar a perdre la vida intentant arribar a Europa fins a 30.000 persones.
Aquesta situació dramàtica contrasta amb les polítiques migratòries de la Unió Europea, que continua veient la immigració irregular com una vulneració de les fronteres europees, i no com una crisi humanitària, posant els interessos econòmics per davant de la vida i de la dignitat humanes. El fet que moltes de les persones que han mort fossin possibles demandants d’asil, deixa en evidència la manca d’implicació de les institucions europees a l’hora de d’aplicar polítiques d’asil i refugi amb garanties, tal i com estipula la Convenció de Ginebra de 1951, i de la qual tots els estats membres són firmants. Tampoc no podem obviar la complicitat dels estats europeus amb aquells governs de tercers països que per diversos motius, no donen resposta a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquesta complicitat només respon a polítiques exteriors basades en interessos econòmics i acords comercials, que arriben a l’extrem de destinar una part important dels fons de cooperació europea al finançament de centres d’internament i altres mesures repressives als estats de la riba sud del mediterrani.
Així mateix, el decàleg de propostes plantejades per la Comissió Europea com a solució a la tragèdia viscuda, continua sense donar una resposta humanitària al patiment d’aquelles persones que, per motius diversos, es veuen obligades a fugir dels seus països d’origen. Ans al contrari, la solució de la Comissió Europea passa per reforçar el control dels fluxos migratoris, obviant la necessitat de donar una primera resposta de socors i salvament a totes aquelles persones que intenten creuar el mar Mediterrani. Declaracions com la del Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que justifica la manca d’una operació de salvament per evitar un possible efecte crida, ens demostren la hipocresia d’unes institucions que han renunciat a la seva vessant més humanitària i de compromís amb els drets humans i que prefereixen “l’efecte mort” com a mesura dissuasiva.
Per aquests motius, i perquè ens oposem que se segueixi legitimant aquest genocidi migratori, la Plataforma Stop Mare Mortum exigeix a la Unió Europea i als estats membres que:
  • Dotin de pressupost i reorientin les funcions de l’Agència Europea de Control de Fronteres (FRONTEX), amb l’objectiu que realitzi tasques de rescat a les víctimes del drama del Mediterrani. La UE no pot seguir obviant la seva responsabilitat de salvament.
  • Destinin més recursos a les polítiques d’asil i refugi i es presentin propostes que donin resposta a les persones que fugen de conflictes armats o són víctimes de persecucions. És essencial facilitar vies legals perquè les persones demandants d’asil puguin exercir el seu dret de demanar refugi als estats europeus, i no es vegin obligades a arriscar la seva vida en un camí que, molt probablement, els portarà a la mort.
  • Acabin amb la hipocresia de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE, que tenen com a objectiu traslladar el drama migratori a tercers països a canvi d’acords econòmics i comercials.
  • Canviïn les actuals polítiques europees d’intervenció militar a tercers països per unes polítiques de resolució de conflictes basades en el diàleg entre estats.
  • Garanteixin que els fons de cooperació europeus destinats a tercers països no siguin instrumentalitzats a favor dels propis governs europeus o de governants sense escrúpols.
Pel dret a la vida i a la dignitat humanes, NO MÉS MORTS al mar Mediterrani.
Adheriu-vos-hi, aquí: http://stopmaremortum.wordpress.com

"Jo només per aquest fruit/ Jo donaria la vida" Als companys / Ovidi Montllor

lletra /

Si t'arriba el matí,
penses: ja ha passat un dia.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix dia.

Dia de morts i de dol,
dia que mai no es voldria.
Per això ningú no el vol,
encara que encara sia.

Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
Temps batejat amb vermells,
de sang, de sol i d'esperança.

Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forces per a esperar,
perquè és més forta la vida.

Arribarà el matí
que el plor serà d'alegria.
Només per aquest fruit.
Jo donaria la vida.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.

dimecres, 22 d’abril del 2015

FELIÇ DIA DE SANT JORDI !!!!!!!!!!!!

Aquí teniu un vídeo molt maco que ha fet el GROP

diumenge, 5 d’abril del 2015

"L'ànima de l'univers (...)s'assembla a l'ànima d'un gran abre que ..."

                                                            Il·lustració de Duy Huynh   
  
V
“L’ànima de l’univers (...) s’assembla a l’ànima d’un gran arbre que, sense fatiga i silenciosament, en governa la vida”
Plotí, Ennèades, IV.3.4
Respira el món en el silenci de la fulla;
el vent,
l’onatge de la llum
l’ha despresa de l’arbre.
Respiro el món fluent,
la vida ressorgint.
La fulla brotarà de nou
a la mateixa branca,
sempre igual i diversa,
en la quietud de l’arbre.
Ressona, lleu,
l’univers bategant.
Més enllà de la llum,
les arrels sense temps,
el cel inaccessible.
Tot és u i és arreu.

Carles Duarte, El silenci

"La vida és un miracle" Pierre Rabhi

                                                         
Avui hem descobert a Pierre Rabhi i ens ha meravellat !!!!!!!!!!!!!!!!!
Un vídeo :

Video Pierre Rabhi_TED_2011_Existe una vida... per LowProfileSociety

I un dels seus llibres:
 Hacia una sobriedad feliz, Pierre Rabhi  Ed Errata Naturar

dissabte, 21 de març del 2015

Música i literatura per trascendir les fronteres europees, KOSMÒPOLIS 2015


Música i literatura per transcendir les fronteres d’Europa

La Unió Europea té 24 idiomes oficials. Si hi afegim els dialectes, les llengües regionals, el llatí, l’esperanto i les pròpies de comunitats de determinades ètnies, com el romaní, el nombre augmenta considerablement. Europa, doncs, és una i moltes: la seva enorme riquesa cultural és deguda en gran part a aquesta barreja de llengües, de tradicions orals i escrites, però també de músiques, que és potser l’idioma més universal de tots. Les activitats de Traduir Europa reflecteixen aquesta realitat.

Vinicio Capossela tradueix Europa mitjançant la música. En concret, del rebétiko, un gènere que exemplifica molt bé la història mateixa del continent, una història de migracions, de pobles que es fusionen, de llengües que es transformen i paraules que es comparteixen.
Rembetes Karaiskaki
Rebetes amb buzukis a El Pireu, 1933.
El rebétiko té els seus orígens a la costa meridional de l’Àsia Menor, en territoris fronterers entre Orient i Occident, en ports com el de Tessalònica, a Grècia, i Esmirna, a Turquia. Les lletres s’inspiren en els baixos fons, en el desamor i la malenconia. El rebétiko és com el tango, però amb buzuki en comptes de bandoneó, i no es canta en lunfardo, sinó en un idioma que és una barreja de turc, grec i àrab i que es pot remuntar ni més ni menys que al koiné que parlava Alexandre el Gran.
Mariners, comerciants i poble comú parlaven rebétiko. I cantaven a una vida dura i de lluita. «És una música individualista per a rebels sense revolució», diu Capossela, tot i que això no és del tot veritat: sí que hi va haver una revolució, la del 1922, que Grècia va perdre contra Turquia. La música i el rebétiko van ser de les poques coses que es van poder endur.
 Vinicio Capossela va viatjar a la Grècia de la crisi. Va recórrer pobles i va parlar amb la gent. Es va amarar de les seves històries, de les seves cançons i de la seva cultura. I de la seva experiència en va sortir un disc, Rebetiko Gymnastas, que serveix de banda sonora per a Tefteri, el llibre de viatge que acaba d’editar Minúscula. Tefteri: una paraula que, en grec, serveix per descriure els quaderns de comptes dels petits negocis. I que en mans de Capossela es converteix en El libro de las cuentas pendientes.
Continua llegint

Dia Mundial de la Poesia. Illa escrita: poema de Jaume Pont, multilíngüe

Font: Bloc Poesia Infantil i Juvenil

Dia Internacional contra el Racisme i La Xenofòbia

21 de març, Dia Mundial del teatre de Titelles

  21 de març, Dia Mundial del Teatre de Titelles 
Missatge d'en Behrooz Gharibpour, dramaturg i titellaire iranià

"Tenia deu anys quan vaig veure el meu primer espectacle de titelles tradicional. Tenia deu anys quan em vaig enamorar de "Mubàrak", un amor que va perdurar més de mig segle i encara omple el meu cap i el meu ésser.
Tenia vint anys quan, mogut per aquesta passió, explorava cada carrer, cada racó de Teheran buscant vells artistes, cansats i arrugats, per tal de tornar-los a la vida i introduir-los en cercles artístics i classes universitàries, amb l'esperança que altres s'enamoressin també dels meus ídols.
En aquesta època, creia ser l'únic apassionat al món, però, ràpidament, em vaig adonar que no, i vaig viatjar als quatre vèrtexs del món per tal de descobrir la fascinació general pel titella, reunions d'amants del teatre de titelles, en qualsevol racó, d'Itàlia, del Regne Unit, de l'Índia, la Xina, Rússia, Estats Units, França, Alemanya i més enllà.
Em vaig quedar extasiat descobrint que, no només, jo no estava sol, sinó que tan sols n’era un entre milions d'éssers que estimen el titella. El mateix que "Mubàrak" és només un d'entre desenes de titelles que, des de fa segles, utilitzen la comèdia i el sarcasme per transmetre esperança i provocar un somriure als rostres d'homes, dones i nens, que massa sovint es veuen paralitzats per la por, per la pena, en un món ple de guerres, pobresa, violència i necessitats.

No obstant això, no vaig necessitar molt de temps per adonar-me que els meus col·legues de la gran comunitat de les arts teatrals, es miraven el titella de dalt a baix, amb menyspreu, considerant-se ells mateixos, i el seu estatus, massa importants com per formar part del seu món.
Fou llavors que em vaig convertir en un defensor a ultrança del meu estimat art, com un guerrer protegint un tresor, i vaig decidir dedicar la meva vida tant al titella com al desconegut.
És durant aquest període que em vaig trobar apreciant cada vegada més el titella, com un idioma tan vast i profundament innat com la nostra capacitat ancestral per l'alegria i la tristesa, la malenconia i la felicitat.
Em vaig adonar que cada titella és una representació simbòlica del món que ens envolta i un reflex de cada persona que va viure abans que nosaltres.
Fou llavors quan vaig aconseguir entendre per què Omar Khayyam, eminent filòsof persa, matemàtic i poeta, havia representat el món de l'home amb un espectacle de titelles en el seu famós quartet:

A les seves mans, som titelles
No és metàfora, sinó sincera veritat
En aquest escenari de la vida, de vegades, els nostres gestos guien
Però, en el bagul de l'oblit, un a un, desapareixen.
Darrere del vel d'ombra, estem ell i jo
Però, quan caigui aquest vel, el ell i el jo s'esborraran.
Durant els meus viatges, llegint i conversant amb altres apassionats del teatre de titelles, m'ha semblat cada vegada més clar que el món de la marioneta es manifesta amb una diversitat de formes i sabors al cap dels diferents actors dels cinc continents, des la de Chikamatsu Monzaemon a la d'aquells actors dels temples i als artistes sicilians, en la imaginació i en l'idioma dels Dhalangs indonesis, en la perspectiva dels diferents directors i actors de tot el món.
Així vaig arribar a creure vivament que podem fer servir aquest idioma mil·lenari del titella per percebre de manera crítica el món que ens envolta, i fent-ho, atreure audiències més àmplies per acudir i estimar aquesta antiga forma artística. Tinc la ferma convicció que el descobriment de la marioneta va tenir un efecte tan transformador com el descobriment de la roda, i va ser almenys tan eficaç com per ajudar a reduir les distàncies i bretxes de comunicació entre nosaltres.
Potser és per això que una obra de titelles profundament filosòfica té, també, la capacitat d'evocar una part de la infància en la consciència del públic, mitjançant la qual s'alliberen de les il·lusions de l'edat i del temps, i descobreixen un món fantàstic on objectes fets de fusta i altres materials inerts cobren vida.
Potser la major responsabilitat de cada artista en l'àmbit de la marioneta, independentment del seu idioma, nacionalitat o formació, és fer despertar aquest "nen" al cor dels milions de semblants, que han contaminat el nostre món amb sang i violència.
El titella i nosaltres, admiradors d'aquesta preciosa relíquia que ens arriba dels nostres avantpassats, tenim la responsabilitat de contribuir a reduir la maldat i l'animositat en l'ésser humà, i ajudar a retornar al món de la infància, les seves alegries i els seus meravellosos somnis...
Aquest dia pertany a tots aquells que desperten en nosaltres al nen que vam ser, un dia perquè tots estimem el titella de tot cor: Feliç Dia Mundial del Teatre de Titelles!!
 
Behrooz Gharibpour néixer a Sanandadj (centre del Kurdistan Iranià) el 19 de setembre de 1950. Participa en activitats teatrals des dels 14 anys ininterrompudament fins avui.
Va estudiar a l'Iran a la Universitat de Teheran, Departament de les Arts Teatrals de la Facultat (1970-1974) i a Itàlia en l'Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico (1977-1979).
L'atenció de Behrooz Gharibpour es va centrar sobre molts i diferents àmbits, però tots ells van tenir i tenen un únic objectiu: L'ampliació de l'espai cultural a l'Iran com a creador i com a director. Creant un Teatre permanent per a Nens al Centre de Teatre i Teatre de Titelles per a Nens i Joves adults, 1980. Transformant els Escorxadors de Teheran al Centre Cultural Bahman, 1991. Convertint l'antiga Caserna General de l'Exèrcit, en un Fòrum per als Artistes Iranians, 2000. Fent de l'antic taller una Òpera permanent del Titella: Ferdowsi Hall, 2002. Transformant l'antiga casa d'un dels més famosos actors, Entezami, en Museu del Teatre, 2014.
Behrooz Gharibpour, després de més de quatre decennis de vida artística i diferents càrrecs nacionals i internacionals, havent aconseguit un reconeixement internacional, i dirigint diversos grups de teatre importants com "Els Miserables" de Victor Hugo, La Cabana de l'oncle Tom d'Harriet Beecher Stowe i altres, va centrar de nou la seva atenció especialment en el teatre de titelles i en crear el més important Grup de Teatre de Titelles: La Companyia de Teatre de Titelles Aran creant paral•lelament una Òpera Nacional basada en la música Iraniana.
Behrooz Gharibpour, en el transcurs dels 10 últims anys de la seva carrera, ha posat en escena: Rostam & Sohrab, Macbeth, Ashura, Rumi, Hafez, Layli va Majnoon i ...Behrooz Gharibpour va rebre, recentment, els títols de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Teatre i Cinema de Geòrgia - Tbilisi el 2013 i va ser nomenat Cavaliere a Itàlia  el 2015
La UNIMA agraeix a Mani Hamidi la traducció del Farsi, a Idoya Otegui per la espanyola i a Fabrice Guilliot per la francesa."

Escrit per Behrooz Gharibpour
Traducció al català Carles Cañellas.

dimecres, 25 de febrer del 2015

El català, llengua comuna

Font: Plataforma per la llengua

dimarts, 10 de febrer del 2015

Continuem ....sempre ENDAVANT !!!!!!!!


                                                                 Il·lustració Mo Chun

Ballade de Sacco et Vanzetti by Enio Morricone / Joan Beaz on Grooveshark

“Ser artista, dona i negra a la Sud-Àfrica post apartheid”

Esdeveniments a Barcelona:

Dijous, 12 de Febrer de 2015.

19h. Biblioteca Vila de Gràcia. Torrent de l’Olla, 104

“Ser artista, dona i negra a la Sud-Àfrica post apartheid”

En anglès amb traducció al català.
Khanyisile Mbongwa parlarà del context en el qual treballa en el seu país d’origen i com la història d’aquest ha marcat el seu treball de recerca sobre les relacions, el cos i l’espai. Una mostra del seu treball serà comentada per la pròpia artista a partir de diapositives i imatges. “L’any 2014 va ser un any molt significatiu per Sud-Àfrica. Va estar marcat pels 20 primers anys de democràcia i la mort del primer president negre Nelson Mandela. Ara cal aturar-se sobre les qüestions crítiques sobre la igualtat i la utopia de la nació de l’arc de Sant Martí. L’artista mira com poden els processos creatius obrir espais de crítica, negociació i reflexió sobre les seqüeles d’una història violenta, i sobre una realitat que conté profundes  i sistemàtiques formes institucionals d’opressió.” “Llegint els cossos negres a l’espai públic- raça, gènere, classe – cossos sexuats que són controlats per la capacitat que tenen de descolonitzar un projecte sorgit a partir dels subjectes colonials. En la patologia de l’espai modern, el cos negre és una constant negociació entre Jo i l’Altre.”
Més informació

dissabte, 7 de febrer del 2015

divendres, 30 de gener del 2015

Pau, Pau i més PAU !!!!!!!!!!!!!!!!!!!


                                                        Il·lustració de Jay Montgomery

 Antoine et Félicie by Renè Aubry on Grooveshark

diumenge, 25 de gener del 2015

Seguirem vivint, Elisabet Pedrosa




 Font: Ara llibres 

Seguirem vivint

Elisabet Pedrosa

La Gina va morir fa un any. Després de la seva mort, inevitablement, la seva mare, Elisabet Pedrosa, va començar a escriure Seguirem vivint. És un text de comiat, de record de la filla, d'agraïment, i per compartir una mort reveladora, despullada, sense eufemismes i punyent; i és també un cant a la vida, la d'aquí, i la de més enllà.

El llibre és un testimoni excepcional per sensibilitzar sobre el gran paper d’acompanyament a la mort de les cures pal·liatives pediàtriques, perquè sigui un dret el que ara encara és un privilegi: que tot infant en situació crítica mori acompanyat. Per aquest motiu, els drets d'autor del llibre seran donats a l’equip de cures pal·liatives de l’Hospital Sant Joan de Déu com a part de la campanya http://implica-t.org/ca/campaigns/seguirem-vivint/

«El meu nom és Gina i vaig morir amb 11 anys el 16 de gener del 2014, a les 15h, en braços de la meva mare, en presència de la meva família, i a casa. Així és com tothom desitjaria morir. Heu de saber que vaig viure la meva mort més com un triomf de la vida i com una oportunitat per ser acompanyada, que com un fracàs, i això va ser gràcies a l’equip de cures pal·liatives pediàtriques de Sant Joan de Déu. Estic convençuda que la meva família seguirà vivint, i ho farà amb alegria. I seguiré vivint jo també, després que hagin entès que la mort no destrueix, només transforma, perquè hi ha una manera més lluminosa d’entendre la mort.»

Exposicions sobre la diversitat cultural a Barcelona, gener 2015

  • Exposició “Toy stories”, de Gabrieli Galimberti, FNAC El Triangle (Fins 25-2-2015)
    La mostra, que recull les instantànies preses al llarg de 18 mesos per Gabriele Galimberti, presenta el treball desenvolupat pel fotògraf a través de més de cinquanta països, on va fotografiar a nens i nenes amb els seus joguines. 
    Més informació:  http://guia.barcelona.cat/detall/_99400367173.html
  • Exposició “Car je est un autre” de Pep Dardanyà a El Gran Vidre del Macba (Fins al 24-5-2015)
    Quan vaig rebre l’encàrrec, ja tenia molt material acumulat de la meva tesis doctoral, una investigació sobre l’exposició com a estratègia de representació i de comunicació de la diversitat cultural a la ciutat de Barcelona. Em va semblar que podria partir d’aquest material per començar a treballar”, va dir Dardanyà.
         ( extret de l'article “ Dardanyà al gran Vidre del MACBA” del Núvol, el digital de cultura
           del 19-1-15 )
          Més informació : MACBA

VIII Cicle de Converses: Referències per repensar l'educació al Cosmocaixa


Amb el propòsit d'oferir als professionals de l'educació espais de debat per acostar la mirada d'una persona experta a l'experiència del professorat en actiu d'infantil, primària i secundària, sobre temàtiques de rellevància social vinculades al món educatiu, per a l'any 2015 s'ha dissenyat un cicle de tres converses.

Dijous 22 de gener de 2015, a les 18 h
Sentit i significat. Poden coincidir?
Juli Palou Sangrà, professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UB

Dijous 29 de gener de 2015, a les 18 h
Aprendre avui, un repte multidimensional
Carles Parellada Enrich, especialista en pedagogia sistèmica

Dijous 5 de febrer de 2015, a les 18 h
El concepte de competència i la personalització de l'aprenentatge
Àngel Pérez Gómez, professor de didàctica i organització escolar de la Universitat de Màlaga
Més informació:
Cosmocaixa

diumenge, 18 de gener del 2015

"JA VOLEM EL PA SENCER " Estimat Ovidi


Ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent. La nostra és força creixent. Les molles volen al vent. Diuen: Si no et donen, pren. No és de lladres dir: Amén. Quan la suor del que fem, no l'eixuga el que rebem. Mullant d'or al qui ens la pren. Es qüestió de saber clar fins quan hem de treballar. Pel sou que ens fan guanyar. Llavors ja podrem jutjar el que vol dir explotar. Conscients de l'explotació, no hi haurà més solució que aprofitar l'ocasió. I allò que es diu, amb passió. Fer valer nostra raó, perquè... ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent. La nostra és força creixent. Les molles volen al vent.