
Des d'un món de benestar, des d'un món tecnològic, des d'un món on la velocitat és primordial, on aturar-se, escoltar-se, sentir-se és una cosa que costa de fer, m'agradaria reivindicar la importància del nostre cos, del nostre gest, de la nostra expressió, del que podem arribar a dir sense utilitzar la paraula, només organitzant una sèrie de moviments que emanin dels nostres cossos, dels cossos de tots. Perquè ballar és cosa de tots. Ballar fa bé i fa bé a tothom. És salut, pura higiene física i mental.
¿Us imagineu que es practiqués la Dansa amb una certa normalitat a les escoles, les universitats, al carrer, als hospitals de dia, als supermercats, a les fàbriques, les empreses, a les presons i fins i tot que es ballés al Parlament?
Abans les persones que sabien ballar tenien una certa categoria. Per a les dones era important tenir un marit ballador. Avui en dia practiquem massa la cultura del sofà i el comandament a distància i això ha fet que els nostres cossos perdessin la vitalitat i l'energia que dóna la Dansa.
Per tant proposo escampar el fet de ballar com qui escampa una llavor en un camp verge. Que sigui responsabilitat de tots ocupar-nos en donar moviment al nostre cos. Us asseguro que no és complicat. Només és voler-ho fer. Dedicar-hi un temps:
Atureu-vos
Deixeu-vos anar
Tanqueu els ulls
Poseu-vos una música...i endavant!
Comprovareu que el vostre cos quedarà content i agraït d'haver-li donat l'oportunitat de bellugar-se. "
Montse Colomé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada