I aquí teniu la carta que s'ha fet per un món sense viloència :
CARTA PER A UN MÓN SENSE VIOLÈNCIA
La violència és una malaltia evitable
Cap Estat o individu no pot estar segur en un món insegur. Els valors de la noviolencia han passat de ser una alternativa, a convertir-se en una necessitat, tant en les intencions, com en els pensaments i en les pràctiques. Aquests valors s'expressen en la seva aplicació a les relacions entre estats, entre grups i entre individus.
Estem convençuts que l'adhesió als principis de la no violència introduirà un ordre mundial més civilitzat i pacífic, en què pugui ser realitat un govern més just i eficaç, respectuós de la dignitat humana i de la sacralitat de la vida.
Les nostres cultures, les nostres històries i les nostres vides individuals estan interconnectades i les nostres accions són interdependents. Avui com mai abans, creiem que que ens trobem davant d'una veritat: el nostre és un destí comú. Aquest destí serà determinat per les nostres intencions, les nostres decisions i les nostres accions d'avui.
Estem fermament convençuts que crear una cultura de la pau i de la no violència és un objectiu noble i necessari, tot i ser un procés llarg i difícil. Afirmar els principis enunciats en aquesta Carta és un pas de vital importància per garantir la supervivència i el desenvolupament de la humanitat i aconseguir un món sense violència.
Nosaltres, persones i organitzacions premiades amb el Nobel de la Pau,
Reafirmant el nostre compromís amb la Declaració Universal dels Drets Humans,
Preocupats per la necessitat de posar fi a la propagació de la violència en tots els nivells de la societat i, sobretot, a les amenaces que a nivell global posen en perill la mateixa existència de la humanitat,
Reafirmant que la llibertat de pensament i d'expressió està a l'arrel de la democràcia i de la creativitat,
Reconeixent que la violència es manifesta de moltes formes, ja sia com a conflicte armat, ocupació militar, pobresa, explotació econòmica, destrucció del medi ambient i prejudicis basats en la raça, la religió, el gènere o l'orientació sexual,
Reparant que la glorificació de la violència, com s'expressa a través del comerç de l'entreteniment, pot contribuir a l'acceptació de la violència com una condició normal i admissible,
Convençuts que els més perjudicats per la violència són els més febles i vulnerables;
Tenint en compte que la pau no és només l'absència de violència sinó també la presència de justícia i el benestar de la gent,
Considerant que un inadequat reconeixement de les diversitats ètniques, culturals i religioses per part dels Estats, està en l'arrel de molta de la violència que existeix en el món,
Reconeixent la urgència de desenvolupar un plantejament alternatiu a la seguretat col·lectiva basat en un sistema en què cap país, o grup de països, hagi de comptar amb les armes nuclears per a la pròpia seguretat;
Conscients de que el món necessita mecanismes globals eficients i pràctiques noviolentes de prevenció i resolució de conflictes, les quals tenen un èxit més gran quan són adoptades en la fase més precoç possible,
Afirmant que aquells que tenen investidures de poder tenen la més gran responsabilitat de posar fi a la violència, on sigui que es manifesti i de prevenir-la cada vegada que sigui possible,
Convençuts que els principis de la no violència han de triomfar en tots els nivells de la societat, així com en les relacions entre els Estats i les persones;
Fem una crida a la comunitat internacional per tal d'afavorir el desenvolupament dels següents principis:
Primer: En un món interdependent, la prevenció i el cessament dels conflictes armats entre Estats i dins dels Estats requereix una acció col·lectiva de part de la comunitat internacional. La millor manera de garantir la seguretat dels estats individuals és avançar en la seguretat global humana. Això requereix reforçar la capacitat d'implementació de l'ONU i de les organitzacions de cooperació regional.
Segon: Per aconseguir un món sense violència, els Estats han de respectar sempre l'estat de dret i honrar els seus acords jurídics.
Tercer: És essencial encaminar-se sense més retards cap a l'eliminació verificable de les armes nuclears i d'altres armes de destrucció massiva. Els Estats que tenen tals armes han de donar passos concrets cap al desarmament i adoptar un sistema de defensa que no es basi en la dissuasió nuclear. Al mateix temps els Estats han d'empenyorar-se a consolidar un règim de no proliferació nuclear, reforçar també verificacions multilaterals, protegir el material nuclear i portar endavant el desarmament.
Quart: Per reduir la violència en la societat, la producció i la venda d'armes petites i lleugeres ha de reduir-se i ser rigorosament controlada en l'àmbit internacional, estatal, regional i local. A més, ha d'existir una total i universal aplicació dels acords internacionals en matèria de desarmament, com per exemple el Tractat per a la Prohibició de Mines de 1997, i el sosteniment de nous esforços dirigits a eliminar l'impacte de les armes indiscriminades i activades per les víctimes, com per exemple les municions clúster.
Cinquè: El terrorisme mai no pot tenir justificació, perquè la violència genera violència i perquè cap acte de terror contra les poblacions civils de cap país pot ser perpetrat en nom de cap causa. La lluita contra el terrorisme no pot, tanmateix, justificar la violació dels drets humans, del dret humanitari internacional, de les normes de la societat civil i de la democràcia.
Sisè: Posar fi a la violència domestica i en les famílies exigeix el respecte incondicional de la igualtat, de la llibertat, de la dignitat i dels drets de les dones, dels homes i dels nens, de part de tots els individus i institucions de l'estat, de la religió i de la societat civil. Tals tuteles han d'incorporar-se a les lleis i a les convencions locals i internacionals.
Setè: Cada individu i Estat comparteixen la responsabilitat de prevenir la violència contra els nens i els joves, els quals representen el nostre futur comú i el nostre bé més preciat, i promoure oportunitats d'instrucció, l'accés a l'assistència sanitària primària, la seguretat personal, la tutela social i un clima afavoridor que reforci la no violència com estil de vida i no com somni utòpic. L'educació en la pau, la promoció de la no-violència i l'èmfasi en la compassió com a qualitat innata han de ser part essencial dels programes educatius a tots els nivells.
Vuitè: Prevenir els conflictes derivats de l'esgotament dels recursos naturals i, en particular, de les fonts d'aigua i d'energia exigeix que els Estats desenvolupin un rol actiu i institueixin sistemes jurídics i models dedicats a la protecció de l'ambient i a la contenció del seu consum a partir de la disponibilitat dels recursos i a les reals necessitats de l'home.
Novè: Fem una crida a les Nacions Unides i als seus Estats membres perquè promoguin un reconeixement significatiu de les diversitats ètniques, culturals i religioses : La regla d'Or d'un món no violent és: �Tracta als altres com voldries ser tractat�.
Desè: Els principals instruments polítics necessaris per forjar un món no violent són les institucions democràtiques eficaces i el diàleg basat en la dignitat, el coneixement i el compromís, conduïts en el respecte de l'equilibri entre les parts involucrades, i, on sigui apropiat, tenint també present els aspectes de la societat humana en la seva totalitat i de l'ambient natural on viu.
Onzè: Tots els Estats, institucions i individus han de donar suport als esforços per superar les desigualtats en la distribució dels recursos econòmics i resoldre grans iniquitats que creen un terreny fèrtil per a la violència. La disparitat de condicions de vida porta inevitablement a la falta d'oportunitats, i en molts casos, a la pèrdua d'esperança.
Dotzè: La societat civil, inclosos els defensors dels drets humans, els pacifistes i els activistes ambientals, ha de ser reconeguda i protegida com a essencial per a la construcció d'un món no violent, així com tots els governs han de servir als seus propis ciutadans i no al contrari. Han de crear-se les condicions per permetre i encoratjar la participació de la societat civil, en particular de les dones, en els processos polítics a nivell mundial i local.
Tretzè: Implementant els principis d'aquesta Carta, ens adrecem a tothom perquè es treballi junts per un món just i lliure de matances, en què cada un tingui el dret a no ser mort i al seu torn el deure de no donar mort a ningú.
Per remeiar totes les formes de violència, encoratgem la investigació científica en els camps de la interacció humana i del diàleg, i convidem les comunitats acadèmiques, científiques i religioses a ajudar-nos en la transició cap a una societat no-violenta i no-assassina.
Signen la Carta per a un Món sense Violència
• Mairead Corrigan Maguire
• Sa Santedat el Dalai Lama
• Mikhail Gorbachev
• Lech Walesa
• Frederik Willem De Klerk
• Arquebisbe Desmond Mpilo Tutu
• Jody Williams
• Shirin Ebadi
• Mohamed ElBaradei
• John Hume
• Carlos Filipe Ximenes Belo
• Betty Williams
• Muhammad Yanus
• Wangari Maathai
• International Physicians for the Prevention of Nuclear War
• La Creu Roja
• International Atomic Energy Agency
• American Friends Service Committee
• International Peace Bureau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada