Com ja sabeu, a la nostra Aula d'Acollida els titelles hi tenen un lloc ben especial.
El nostre projecte d'aula ( BABELARTQUÍMIA.CAT)de treballar el dol migratori de l'alumnat nouvingut a través de la construcció d'un titella, ens va fer desplegar les ales i ens va demostrar, a través de les paraules dels propis alumnes, que UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE .
L'experiència la tornarem a repetir :))) .Els titelles, aquests éssers màgics, ja ens faran saber quan serà el moment de tornar a embarcar-nos en una altra aventura.
Mentre, us convidem a llegir el Manifest d'aquest any pel DIA INTERNACIONAL DEL TITELLA fet per per Henryk Jurkowski.
Font : TOT festival
Aquí em teniu, a la ciutat d’Omsk, a la Sibèria Occidental. Entro al Museu Etnogràfic. De cop els meus ulls són atrets per la gran vitrina on es troben desenes de figures -es tracta d’ídols de tribus ugrofineses, els menses i els chantes, que semblen saludar a cadascun dels visitants. Un impuls interior m’empeny a respondre’ls i els saludo igualment. Són magnífiques. Representen una empremta permanent de l’espiritualitat de generacions humanes primitives. Són elles i el seu món imaginari les que estan en l’origen de les primeres manifestacions i imatges teatrals, tant sagrades com profanes.
Les col·leccions d’art estan plenes d’ídols i figures sagrades que desapareixen a poc a poc de la nostra memòria. Però en aquest museu hi ha també marionetes que guarden l’empremta de les mans dels seus creadors i dels seus manipuladors. Dit d’una altra forma, aquelles mans guarden les empremtes de la destresa, de la fantasia i de l’espiritualitat humanes . De col·leccions de marionetes, n’existeixen en tots els continents i en quasi tots els països. Són un orgull per als col·leccionistes. Constitueixen llocs d’investigació, que guarden la memòria viva aportant una important prova de la diversitat de la nostra disciplina.
L’art, com moltes altres activitats humanes, se sotmet a dues tendències: la uniformitat i la diferenciació. Avui veiem que les dues tendències coexisteixen en el camp de les activitats culturals. Podem constatar que evidentment la gran facilitat per a viatjar, tant per l’aire com per la xarxa, multiplica el nombre de contactes en els diversos congressos i festivals, cosa que condueix a una major uniformitat. Dintre de poc viurem realment a la ciutat global de Mc Luhan.
Aquest fet no significa que haguem perdut completament el sentit de la diferenciació cultural, sinó més aviat que un gran nombre de companyies de teatre faran servir d'ara en endavant mitjans d'expressió similars. Estils de marionetes tals com el ningyo joruri japonès o el wayang d’Indonèsia han estat assimilats a Europa i Amèrica. Al mateix temps, alguns grups, ja siguin asiàtics o africans, fan servir tècniques titellaires europees.
Els meus amics em diuen que si un jove artista japonès pot ser un virtuós interpretant obres de Chopin, un americà bé pot esdevenir en un mestre de joruri o tocar el wayang purva en un dalang. Podria estar d'acord amb ells amb la condició que aquest titellaire assimili, no solament la tècnica del bunraku, sinó també tota la cultura que porta associada.
Nombrosos artistes se senten satisfets amb la bellesa exterior de la marioneta, que tanmateix dona als espectadors la possibilitat de descobrir també diferents formes artístiques. D'aquesta manera la marioneta envaeix nous territoris. Inclús en el si del teatre d'actor, s'ha convertit en una font de metàfores variades. Aquesta gran expansió de la marioneta figurativa antiga està lligada a un moviment inversament proporcional a l'espai que ocupava anteriorment. Això és degut a la gran invasió de l'objecte i, a major escala, a tot allò que toca a la matèria. Perquè tot objecte, tota matèria sotmesa a una animació, ens parla del seu dret a la vida teatral i l’exigeix. Així, a partir d'ara, l'objecte substitueix la marioneta figurativa, obrint als artistes un camí cap a un nou llenguatge poètic, cap a una creació que implica imatges riques i dinàmiques.
La imatgeria i les metàfores que, en un altre temps, han estat característiques de cada temps de marionetes, diferenciant les unes de les altres, s'han convertit avui dia en la font d'expressió de cada titellaire individualment. Així, apareix un nou llenguatge poètic singular que no depèn de la tradició genèrica sinó del talent de l'artista, de la seva creativitat individual. Es produeix la uniformització dels mitjans d'expressió.
La ciutat global de Mc Luhan ha engendrat la seva diferenciació. S'ha convertit en les seves pròpies antípodes. Els diversos mitjans d'expressió han esdevingut els instruments de la paraula individual que sempre prefereix solucions originals.
Queda clar que la tradició figurativa de la marioneta no ha desaparegut del nostre horitzó. I desitgem que romangui sempre com a punt de referència de gran valor.
Henryk Jurkowski: L'antropòleg Henryk Jurkowski és un dels més importants especialistes en el teatre de titelles. També és expert en art popular i semiòtica, crític teatral, investigador i creador de diverses publicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada