Un himne pel món...

" Un himne per no guanyar" LLuís Llach



Aprofitant que l'any 2008 va ésser L'ANY INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES, l'Aula d'Acollida vàrem participar en el FESTIVAL DE NADAL amb un petit muntatge . Vam confeccionar aquest powerpoint amb imatges de diferents indrets del món i amb la música de Lluís Llach . Mentre es veia aquest power van sortir 9 parelles alumne -professor a l'escenari . Cada parella deia una paraula ( primer la deia el profe amb la llengua pròpia de l'alumne i després l'alumne la traduïa al català ).Les nou paraules escollides i les llengües pròpies dels alumnes varen ésser aquestes :
Confiança ( en wòlof ), respecte ( en romanès ), justícia(en xinès), esperança ( en romanès), somni ( en gallec), il·lusió ( en amazic), tendresa ( en castellà), amor ( en mapadungun) i pau(en àrab ). Era la nostra manera de dir BON NADAL i el nostre CANT A LA DIVERSITAT . Aprofitem per donar les Gràcies als alumnes i profes que hi van participar : El Ben del Senegal, l'Adrian de Romania,la Lina de Xina, la Dounia de Polònia -per part de mare -i del Marroc-per part de pare-,
l'Esther de Galícia, l' Abdelmajid del Marroc (Bereber),el Juan David de Colòmbia ,el Vicente de Xile , la Nàdia del Marroc , el Josep de Música , la Mai i la Lali de Socials , les Núries d'anglès, l'Enrique d'Educació Física, la Mercè de Castellà , el Jaume de l' Aula Oberta i la Teresa de l 'Aula d' Acollida .
I un agraïment especial per al Tino que ens va deixar aquestes imatges tan boniques.

FELIÇ 17 !!!! I continuem fent arrelar i enlairar SOMNIS!!!


El bloc "Artquímia" ha complert el seu 8è aniversari el gener del 2017. Vam néixer tímidament,com a bloc d'AA, la tardor del 2008 a l'INS Estany de la Ricarda del Prat i ens vam presentar de debò el gener de l'any 2009. Des del curs 2009-2010 fins al curs 2010-2011 vam continuar amb molta il.lusió a l'INS Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts . I el curs 2011-2012 vam retornar al Prat, començant una nova etapa a l'INS Salvador Dalí.
El més important de tot és que seguim pensant que QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL :-).

Per això a l'aula d'acollida- i a partir d'ara a l'aula ordinària- hi van néixer i hi naixeran paraules ....El curs 2007-2008 hi va néixer la paraula "BABELARTQUÍMIA.CAT". La vàrem presentar en públic per SANT JORDI com a preludi de la nostra EXPOSICIÓ DE TITELLES . Es una paraula de significat obert i plural .
I un dels seus significats és aquest :
"Babelartquímia" és una invitació a buscar entre totes i tots noves fórmules d'ensenyament i aprenentatge per atendre tots els móns personals, creatius i diversos que existeixen a les aules d'aquest jove segle XXI .
El curs 09-10 la paraula"BABELARTQUÍMIA.CAT" va ser presentada en el I CONGRÉS DE PRÀCTIQUES EDUCATIVES INNOVADORES AL BAIX LLOBREGAT.
Si vols saber què hi vàrem dir clica aquí :
El dol migratori a l'aula d'acollida
El juliol vam participar a la 20a Escola d'Estiu de la FUNDACIÓ SERGI de Girona dins del Seminari "Repercussions del procés migratori en la salut emocional i mental des d'un enfocament social i comunitari ."
I el curs 2010-2011 ens va regalar un començament màgic:
El mes d'octubre vam participar a les Jornades NOS+ALTRES 2010 de Figueres.
El novembre al VII Simposi de LLengua i Immigració de Girona i al 29è Festival Internacional de titelles de Bilbao ("IV Encuentro Internacional de títeres en femenino")
El gener de l'11 vam iniciar un nou projecte d'AA batejat amb el nom "Equipatges singulars, equipatges universals". També vam col·laborar amb les jornades "Sant Vicenç divers" que organitzava el Centre de Normalització Lingüística de Sant Vicenç dels Horts.
I... celebràrem la primavera de l'11 amb l'activitat quinzenal "Esmorzars, jocs i paraules"
A partir del setembre de l'11 vam iniciar una nova etapa:
De l'Aula d'Acollida a l'Aula Ordinària. Al nou institut no hi ha AA i aprofitarem tota la riquesa apresa en aquests 6 cursos d'acollida, per compartir-la a l'aula ordinària.
Estem molt contents d'haver retornat al Prat, la ciutat on va néixer el bloc.
També ens fa molta il·lusió i alegria dir-vos que el 28 de juny del 12 vam participar a la III Jornada de Titelles i Educació presentant de nou "Babelartquímia.cat",El dol migratori a l'aula d'acollida. Trobareu la crònica de la Jornada a les revistes online PUTXINEL·LII i TITERESANTE(la 1a en català i la 2a en castellà). El comentari sobre la nostra intervenció el podeu llegir en un paràgraf sota de la 3a imatge :).
El curs 12-13, un part d'artquímia va haver de sumar forces per poder guanyar una batalla molt especial i
l'altra part va continuar fent relalitat UTOPIES: El novembre del 12 va començar el curs-projecte pilot "CAPSES D'ANADA I TORNADA, del jo al nosaltres" i va donar resultats molt bonics.També vàrem presentar el projecte al "V Encuentro de Títeres en Femenino" de Bilbao. Teniu la informació a la part superior del marge dret del bloc.Esperem que us agradi :) !!!
El curs 13-14 el projecte va continuar i el 22 d'abril vam poder estar de nou a peu d'aula:
Una altra batalla guanyada !!!!!

El curs 14-15 el projecte de les capses es va convertir en un Seminari de treball molt enriquidor i fructífer.I personalment, els alumnes de 1rC i Aula Oberta de l'INS Salvador Dalí del Prat de Llobregat van fer ben seu el projecte : Moltes gràcies, GROCS!

El curs 16-17 iniciem una nova etapa a l'INS Barcelona-Congrés . Retornem a l'Aula d'Acollida, a l'origen on va començar tot ...

Continuem el camí amb coratge i entusiasme:

Som aprenents de VIDA !!!!


MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ENS HEU ACOMPANYAT I AJUDAT A TIRAR ENDAVANT

"FEM L'ESCAMOT DELS QUI MAI NO RECULEN"

Joan Salvat-Papasseit


AMISTAT,una bella paraula.



Els amics ..., UN GRAN TRESOR !
Coneixeu el llibre EL MÓN GROC de l'Albert Espinosa ?
EL MÓN GROC (si creus en els somnis ,es faran realitat) és un lllibre que em va arribar a les mans per atzar, com les millors coses de la vida ...Tinc la sort d'haver conegut un munt de "grocs"..i entre ells.. TOT L'ALUMNAT QUE HE ANAT I VAIG CONEIXENT A L'AULA D'ACOLLIDA . Si voleu saber qui són ELS GROCS haureu de llegir el llibre.

"Artquímia" estima la MÚSICA, la POESIA i les PARAULES ...


"LA PARAULA ÉS L'ARMA MÉS PODEROSA " Ramon Llull

"Com una font, a voltes, LA PARAULA
diu els secrets del món" Joan Vinyoli

"FER CRÉIXER LES COSES DIENT-LES: HEUS AQUÍ EL MIRACLE" Palau i Fabre

"L'ETERNITAT NOMÉS VIU EN L'EFÍMER" Diego Jesús Jiménez

"M'EXALTA EL NOU I M'ENAMORA EL VELL" J.V Foix

"AUNQUE NO TE OLVIDA UN RECUERDO,QUE YA TE ACOMPAÑA UN SUEÑO" Jesús Lizano

"...És veritat: cantar esponja el cor i ajuda a estimar...Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d'educar. Les cançons ens han d'ajudar a unir coses ben desaparellades:les classes socials, les diferents cultures i els diferents pobles.(..)Cantar és un llenguatge universal" Xesco Boix

"La utopia és una forma de caminar" E.Galeano

"Cal aprendre a estimar les diferències" Joan Fuster

"La solidaritat és la tendresa dels pobles " Gioconda Belli





dilluns, 21 de març de 2011

21 de març, DIA INTERNACIONAL DEL TITELLA


Com ja sabeu, a la nostra Aula d'Acollida els titelles hi tenen un lloc ben especial.
El nostre projecte d'aula ( BABELARTQUÍMIA.CAT)de treballar el dol migratori de l'alumnat nouvingut a través de la construcció d'un titella, ens va fer desplegar les ales i ens va demostrar, a través de les paraules dels propis alumnes, que UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE .
L'experiència la tornarem a repetir :))) .Els titelles, aquests éssers màgics, ja ens faran saber quan serà el moment de tornar a embarcar-nos en una altra aventura.
Mentre, us convidem a llegir el Manifest d'aquest any pel DIA INTERNACIONAL DEL TITELLA fet per
per Henryk Jurkowski.
Font : TOT festival
Aquí em teniu, a la ciutat d’Omsk, a la Sibèria Occidental. Entro al Museu Etnogràfic. De cop els meus ulls són atrets per la gran vitrina on es troben desenes de figures -es tracta d’ídols de tribus ugrofineses, els menses i els chantes, que semblen saludar a cadascun dels visitants. Un impuls interior m’empeny a respondre’ls i els saludo igualment. Són magnífiques. Representen una empremta permanent de l’espiritualitat de generacions humanes primitives. Són elles i el seu món imaginari les que estan en l’origen de les primeres manifestacions i imatges teatrals, tant sagrades com profanes.

Les col·leccions d’art estan plenes d’ídols i figures sagrades que desapareixen a poc a poc de la nostra memòria. Però en aquest museu hi ha també marionetes que guarden l’empremta de les mans dels seus creadors i dels seus manipuladors. Dit d’una altra forma, aquelles mans guarden les empremtes de la destresa, de la fantasia i de l’espiritualitat humanes . De col·leccions de marionetes, n’existeixen en tots els continents i en quasi tots els països. Són un orgull per als col·leccionistes. Constitueixen llocs d’investigació, que guarden la memòria viva aportant una important prova de la diversitat de la nostra disciplina.

L’art, com moltes altres activitats humanes, se sotmet a dues tendències: la uniformitat i la diferenciació. Avui veiem que les dues tendències coexisteixen en el camp de les activitats culturals. Podem constatar que evidentment la gran facilitat per a viatjar, tant per l’aire com per la xarxa, multiplica el nombre de contactes en els diversos congressos i festivals, cosa que condueix a una major uniformitat. Dintre de poc viurem realment a la ciutat global de Mc Luhan.

Aquest fet no significa que haguem perdut completament el sentit de la diferenciació cultural, sinó més aviat que un gran nombre de companyies de teatre faran servir d'ara en endavant mitjans d'expressió similars. Estils de marionetes tals com el ningyo joruri japonès o el wayang d’Indonèsia han estat assimilats a Europa i Amèrica. Al mateix temps, alguns grups, ja siguin asiàtics o africans, fan servir tècniques titellaires europees.

Els meus amics em diuen que si un jove artista japonès pot ser un virtuós interpretant obres de Chopin, un americà bé pot esdevenir en un mestre de joruri o tocar el wayang purva en un dalang. Podria estar d'acord amb ells amb la condició que aquest titellaire assimili, no solament la tècnica del bunraku, sinó també tota la cultura que porta associada.

Nombrosos artistes se senten satisfets amb la bellesa exterior de la marioneta, que tanmateix dona als espectadors la possibilitat de descobrir també diferents formes artístiques. D'aquesta manera la marioneta envaeix nous territoris. Inclús en el si del teatre d'actor, s'ha convertit en una font de metàfores variades. Aquesta gran expansió de la marioneta figurativa antiga està lligada a un moviment inversament proporcional a l'espai que ocupava anteriorment. Això és degut a la gran invasió de l'objecte i, a major escala, a tot allò que toca a la matèria. Perquè tot objecte, tota matèria sotmesa a una animació, ens parla del seu dret a la vida teatral i l’exigeix. Així, a partir d'ara, l'objecte substitueix la marioneta figurativa, obrint als artistes un camí cap a un nou llenguatge poètic, cap a una creació que implica imatges riques i dinàmiques.

La imatgeria i les metàfores que, en un altre temps, han estat característiques de cada temps de marionetes, diferenciant les unes de les altres, s'han convertit avui dia en la font d'expressió de cada titellaire individualment. Així, apareix un nou llenguatge poètic singular que no depèn de la tradició genèrica sinó del talent de l'artista, de la seva creativitat individual. Es produeix la uniformització dels mitjans d'expressió.

La ciutat global de Mc Luhan ha engendrat la seva diferenciació. S'ha convertit en les seves pròpies antípodes. Els diversos mitjans d'expressió han esdevingut els instruments de la paraula individual que sempre prefereix solucions originals.

Queda clar que la tradició figurativa de la marioneta no ha desaparegut del nostre horitzó. I desitgem que romangui sempre com a punt de referència de gran valor.

Henryk Jurkowski: L'antropòleg Henryk Jurkowski és un dels més importants especialistes en el teatre de titelles. També és expert en art popular i semiòtica, crític teatral, investigador i creador de diverses publicacions.