Un himne pel món...

" Un himne per no guanyar" LLuís Llach



Aprofitant que l'any 2008 va ésser L'ANY INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES, l'Aula d'Acollida vàrem participar en el FESTIVAL DE NADAL amb un petit muntatge . Vam confeccionar aquest powerpoint amb imatges de diferents indrets del món i amb la música de Lluís Llach . Mentre es veia aquest power van sortir 9 parelles alumne -professor a l'escenari . Cada parella deia una paraula ( primer la deia el profe amb la llengua pròpia de l'alumne i després l'alumne la traduïa al català ).Les nou paraules escollides i les llengües pròpies dels alumnes varen ésser aquestes :
Confiança ( en wòlof ), respecte ( en romanès ), justícia(en xinès), esperança ( en romanès), somni ( en gallec), il·lusió ( en amazic), tendresa ( en castellà), amor ( en mapadungun) i pau(en àrab ). Era la nostra manera de dir BON NADAL i el nostre CANT A LA DIVERSITAT . Aprofitem per donar les Gràcies als alumnes i profes que hi van participar : El Ben del Senegal, l'Adrian de Romania,la Lina de Xina, la Dounia de Polònia -per part de mare -i del Marroc-per part de pare-,
l'Esther de Galícia, l' Abdelmajid del Marroc (Bereber),el Juan David de Colòmbia ,el Vicente de Xile , la Nàdia del Marroc , el Josep de Música , la Mai i la Lali de Socials , les Núries d'anglès, l'Enrique d'Educació Física, la Mercè de Castellà , el Jaume de l' Aula Oberta i la Teresa de l 'Aula d' Acollida .
I un agraïment especial per al Tino que ens va deixar aquestes imatges tan boniques.

FELIÇ 17 !!!! I continuem fent arrelar i enlairar SOMNIS!!!


El bloc "Artquímia" ha complert el seu 8è aniversari el gener del 2017. Vam néixer tímidament,com a bloc d'AA, la tardor del 2008 a l'INS Estany de la Ricarda del Prat i ens vam presentar de debò el gener de l'any 2009. Des del curs 2009-2010 fins al curs 2010-2011 vam continuar amb molta il.lusió a l'INS Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts . I el curs 2011-2012 vam retornar al Prat, començant una nova etapa a l'INS Salvador Dalí.
El més important de tot és que seguim pensant que QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL :-).

Per això a l'aula d'acollida- i a partir d'ara a l'aula ordinària- hi van néixer i hi naixeran paraules ....El curs 2007-2008 hi va néixer la paraula "BABELARTQUÍMIA.CAT". La vàrem presentar en públic per SANT JORDI com a preludi de la nostra EXPOSICIÓ DE TITELLES . Es una paraula de significat obert i plural .
I un dels seus significats és aquest :
"Babelartquímia" és una invitació a buscar entre totes i tots noves fórmules d'ensenyament i aprenentatge per atendre tots els móns personals, creatius i diversos que existeixen a les aules d'aquest jove segle XXI .
El curs 09-10 la paraula"BABELARTQUÍMIA.CAT" va ser presentada en el I CONGRÉS DE PRÀCTIQUES EDUCATIVES INNOVADORES AL BAIX LLOBREGAT.
Si vols saber què hi vàrem dir clica aquí :
El dol migratori a l'aula d'acollida
El juliol vam participar a la 20a Escola d'Estiu de la FUNDACIÓ SERGI de Girona dins del Seminari "Repercussions del procés migratori en la salut emocional i mental des d'un enfocament social i comunitari ."
I el curs 2010-2011 ens va regalar un començament màgic:
El mes d'octubre vam participar a les Jornades NOS+ALTRES 2010 de Figueres.
El novembre al VII Simposi de LLengua i Immigració de Girona i al 29è Festival Internacional de titelles de Bilbao ("IV Encuentro Internacional de títeres en femenino")
El gener de l'11 vam iniciar un nou projecte d'AA batejat amb el nom "Equipatges singulars, equipatges universals". També vam col·laborar amb les jornades "Sant Vicenç divers" que organitzava el Centre de Normalització Lingüística de Sant Vicenç dels Horts.
I... celebràrem la primavera de l'11 amb l'activitat quinzenal "Esmorzars, jocs i paraules"
A partir del setembre de l'11 vam iniciar una nova etapa:
De l'Aula d'Acollida a l'Aula Ordinària. Al nou institut no hi ha AA i aprofitarem tota la riquesa apresa en aquests 6 cursos d'acollida, per compartir-la a l'aula ordinària.
Estem molt contents d'haver retornat al Prat, la ciutat on va néixer el bloc.
També ens fa molta il·lusió i alegria dir-vos que el 28 de juny del 12 vam participar a la III Jornada de Titelles i Educació presentant de nou "Babelartquímia.cat",El dol migratori a l'aula d'acollida. Trobareu la crònica de la Jornada a les revistes online PUTXINEL·LII i TITERESANTE(la 1a en català i la 2a en castellà). El comentari sobre la nostra intervenció el podeu llegir en un paràgraf sota de la 3a imatge :).
El curs 12-13, un part d'artquímia va haver de sumar forces per poder guanyar una batalla molt especial i
l'altra part va continuar fent relalitat UTOPIES: El novembre del 12 va començar el curs-projecte pilot "CAPSES D'ANADA I TORNADA, del jo al nosaltres" i va donar resultats molt bonics.També vàrem presentar el projecte al "V Encuentro de Títeres en Femenino" de Bilbao. Teniu la informació a la part superior del marge dret del bloc.Esperem que us agradi :) !!!
El curs 13-14 el projecte va continuar i el 22 d'abril vam poder estar de nou a peu d'aula:
Una altra batalla guanyada !!!!!

El curs 14-15 el projecte de les capses es va convertir en un Seminari de treball molt enriquidor i fructífer.I personalment, els alumnes de 1rC i Aula Oberta de l'INS Salvador Dalí del Prat de Llobregat van fer ben seu el projecte : Moltes gràcies, GROCS!

El curs 16-17 iniciem una nova etapa a l'INS Barcelona-Congrés . Retornem a l'Aula d'Acollida, a l'origen on va començar tot ...

Continuem el camí amb coratge i entusiasme:

Som aprenents de VIDA !!!!


MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ENS HEU ACOMPANYAT I AJUDAT A TIRAR ENDAVANT

"FEM L'ESCAMOT DELS QUI MAI NO RECULEN"

Joan Salvat-Papasseit


AMISTAT,una bella paraula.



Els amics ..., UN GRAN TRESOR !
Coneixeu el llibre EL MÓN GROC de l'Albert Espinosa ?
EL MÓN GROC (si creus en els somnis ,es faran realitat) és un lllibre que em va arribar a les mans per atzar, com les millors coses de la vida ...Tinc la sort d'haver conegut un munt de "grocs"..i entre ells.. TOT L'ALUMNAT QUE HE ANAT I VAIG CONEIXENT A L'AULA D'ACOLLIDA . Si voleu saber qui són ELS GROCS haureu de llegir el llibre.

"Artquímia" estima la MÚSICA, la POESIA i les PARAULES ...


"LA PARAULA ÉS L'ARMA MÉS PODEROSA " Ramon Llull

"Com una font, a voltes, LA PARAULA
diu els secrets del món" Joan Vinyoli

"FER CRÉIXER LES COSES DIENT-LES: HEUS AQUÍ EL MIRACLE" Palau i Fabre

"L'ETERNITAT NOMÉS VIU EN L'EFÍMER" Diego Jesús Jiménez

"M'EXALTA EL NOU I M'ENAMORA EL VELL" J.V Foix

"AUNQUE NO TE OLVIDA UN RECUERDO,QUE YA TE ACOMPAÑA UN SUEÑO" Jesús Lizano

"...És veritat: cantar esponja el cor i ajuda a estimar...Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d'educar. Les cançons ens han d'ajudar a unir coses ben desaparellades:les classes socials, les diferents cultures i els diferents pobles.(..)Cantar és un llenguatge universal" Xesco Boix

"La utopia és una forma de caminar" E.Galeano

"Cal aprendre a estimar les diferències" Joan Fuster

"La solidaritat és la tendresa dels pobles " Gioconda Belli





dilluns, 2 d’abril de 2012

Els immigrants heroics, Joan- LLuís Lluís

M’aturo en una benzinera de l’autopista, si fa no fa a mig camí entre Girona i Barcelona. Rere el taulell i la caixa veig dos empleats. Un és, per dir-ho així, de pell blanca i l’altre és, per dir-ho així, de pell negra. M’acosto al que és més a prop meu, és a dir, el blanc, i li demano, en català, si em pot cobrar. Educadament, em respon, en espanyol, si no em fa res d’adreçar-se al seu company de feina. Llavors m’adreço a aquest, és a dir, el negre, en català, i aquest em respon en català. Sortint de la benzinera i amb temps per pensar a l’autopista m’adono que l’escena que acabo de viure, per altra banda banal, és clara com una paràbola bíblica. És a dir: no sé si l’empleat blanc era, o no, català o si podia, o no, dir-se català. Però estic segur que el negre era català o que, en tot cas, podia dir-se català.

Llavors, això em porta a insistir en allò que tanta gent ha insistit ja, que escollir la llengua de comunicació en funció del color de pell o de l’origen ètnic aparent d’algú és pura discriminació. Un xinès que obté la nacionalitat espanyola i que viu a Catalunya és tan català com qualsevol altre català (i més que jo, per altra banda, ja que jo, català de nacionalitat francesa, no puc votar a les eleccions catalanes). Aquest espanyol d’origen xinès i resident a Catalunya té dret, doncs, a accedir a tots els oficis i feines en què parlar català és un requisit obligatori. Però, si s’adona que la seva aparença física li impedeix que els catalans li parlin català, se sentirà com un català de segona categoria, discriminat, o, simplement, no se sentirà gens català. I la conseqüència pràctica d’aquest sentiment sobre aquest xinès és que per vergonya, per desinterès o per rancor acabi tancant-se en un gueto social marcat per la línia que separen els que poden ser, per exemple, funcionaris de la Generalitat i els que no ho poden ser. Aquesta línia és invisible i permeable, i l’esforç per aprendre el català és el mateix que l’esforç per aprendre l’espanyol, però, al final, aquest esforç pot semblar inútil. I tot això en bona part per culpa dels que pensen fer-li un favor adreçant- se-li en espanyol, dels que tants anys de bombardeig mental deuen haver convençut que el català és una llengua purament regional, sense prestigi ni futur.

No parlar català a un immigrant és el pitjor favor que se li pugui fer. I, de retop, el pitjor favor que es pugui fer al concepte d’integració a la catalana i, en definitiva, a Catalunya mateix. Els immigrants que aprenen i parlen català són una mena d’herois perquè construeixen la Catalunya futura abans mateix que molts catalans s’adonin que aquesta Catalunya serà de colors diferents i amb una llengua parlada amb una munió d’accents diferents o que, simplement, només serà una província espanyola entre d’altres. Pensar que el català d’avui no és una llengua que pugui ser parlada per gent vinguda de tots els continents és un provincianisme miop que posa en perill la identitat d’un país sencer. El futur del català depèn de com els catalans vegin la seva llengua, i el millor instrument de mesura d’aquesta visió és l’observació de la llengua que parlen als nouvinguts, perquè a la velocitat a què moren les llengües —una defunció cada dues setmanes, segons els lingüistes—, només sobreviuran les llengües de territoris que combinin la policromia epidèrmica i la força identitària centrípeta. I el futur ja ha començat.

Joan-Lluís Lluís, A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüística (Barcelona: Viena, 2011)