Aprendre a gestionar les emocions ajuda a crear un bon ambient escolar i millora resultats | Encara que el curriculum inclogui l'educació emocional, la clau està en els pares
La Vanguardia en català
|
07/03/2012 - 03:31h
Barcelona
Dos alumnes de deu anys es barallen a classe;
provoquen un enrenou,no són capaços de calmar-se, a casa els ànims també
estan encesos, els seus problemes a l'aula continuen i acaben creant un
clima de tensió que es trasllada a altres companys... En aquest ambient
d'agitació resulta més difícil treballar i els resultats acadèmics se'n
ressenten. L'últim informe Faros, presentat ahir, sobre salut de la infància i l'adolescència
de l'hospital Sant Joan de Déu dóna la veu d'alerta sobre aquestes
situacions comunes en algunes aules, i llança un advertiment: el
benestar emocional influeix directament en el progrés acadèmic.Però la gestió de les emocions queda en un segon pla en la majoria d'escoles, indica Rafael Bisquerra, coordinador de l'estudi i catedràtic d'Orientació Psicopedagògica de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest investigador xifra en un 5% les escoles catalanes amb un programa específic d'educació emocional. Reconeix, però, que molts centres ja toquen aquest àmbit, encara que sigui d'una forma menys sistemàtica, de vegades sense ser conscients d'això. Amb tot, la comunitat de l'hospital Sant Joan de Déu va demanar ahir, mitjançant la presentació d'aquest informe, una atenció més gran a la gestió de les emocions a l'aula.
És a dir, que els infants aprenguin a detectar què els alegra o entristeix, què els fa enfadar i per què, i transformar la ràbia o la por en una cosa positiva. L'educació emocional també inclou saber reaccionar davant les actituds dels altres, tot capgirant el conflicte i l'agitació. En aquest context, es pot destacar la pràctica del ioga en alguns centres, com l'institut Mercè Rodoreda de l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta activitat contribueix, segons els professors que la difonen en els instituts, a calmar els alumnes i crear un clima propici per a l'aprenentatge. Els conflictes, argumenten, han disminuït gràcies que els estudiants estan més relaxats. Algunes escoles de primària també dediquen els primers quinze minuts del dia a la lectura silenciosa, cosa que tranquil·litza els alumnes i prepara per a les classes. Totes dues són activitats que milloren l'ambient emocional del centre.
Els autors de l'informe -entre els quals es troben el divulgador científic Eduard Punset, el neurocientífic de la Universitat Complutense de Madrid Francisco Mora o la coordinadora del màster en Educació Emocional i Benestar de la UB, Esther García Navarro- van més enllà i reclamen que l'educació emocional s'inclogui com una àrea dins del currículum.
Les escoles han anat assumint cada vegada més tasques fora del terreny estrictament acadèmic, com ara la cura de la salut física, la higiene, l'educació viària, la nutrició o la sexualitat. Ara també se'ls demana que ensenyin als alumnes a prendre consciència de les seves emocions i de les dels altres, i que les gestionin.
Segons els estudis internacionals recopilats a l'informe Faros, les persones que han entrenat la intel.ligència emocional pateixen menys ansietat, estrès i indisciplina i viuen menys conflictes amb altres persones. A més, diuen aquests estudis, toleren més bé la frustració i estan millor capacitades per afrontar situacions adverses. Una mala gestió de les emocions, en canvi, pot repercutir en la salut. "Les emocions negatives contribueixen a disminuir les defenses del sistema immunitari i predisposen a patir certes malalties", va destacar Bisquerra.
Treballar l'educació emocional a classe, defensen els metges i investigadors de Faros, milloraria el clima escolar, la relació entre els companys de classe i el mestre i, en definitiva, fomentaria entre els alumnes aptituds i habilitats que els seran útils en el futur. Els autors de l'informe proposen que s'inclogui aquesta formació en les tutories i en l'assignatura d'educació per a la ciutadania, ara rebatejada amb el nom d'educació cívica. A Castella-la Manxa l'educació emocional ja s'ha introduït com una competència més del currículum escolar, a Guipúscoa l'administració ha format 2.000 professors en tècniques per reforçar l'educació emocional i a Extremadura s'ha creat la "xarxa d'escoles amb intel.ligència emocional". A Catalunya, el Departament d'Ensenyament o els Instituts de Ciències de l'Educació de les facultats ofereixen cursos d'educació emocional als docents, però són voluntaris. En primària han tingut bastant acceptació, però menys en secundària.
Un dels exemples que posen a Faros per justificar les seves tesis està en les investigacions del científic Daniel Goleman. Un treball seu publicat el 2008 indica que els joves que aprenen a assossegar-se quan estan contrariats desenvolupen una fortalesa més gran en els circuits cerebrals encarregats de gestionar l'adversitat. En aquest sentit, els investigadors van recordar ahir que la plasticitat cerebral més important, la receptivitat més gran del cervell als estímuls, es dóna entre els zero i els deu anys, de manera que és important reforçar aquesta feina durant aquesta edat.
Tanmateix, per molt que l'escola s'esforci, poc es pot avançar sense la implicació de les famílies. Si alguns pares no tenen aquesta educació emocional, com actuarà aleshores la canalla?
La primera entrada del mes de maig la comencem parlant d'emocions...
Mmmm, ben aviat sabreu per què :)))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada