Un himne pel món...

" Un himne per no guanyar" LLuís Llach



Aprofitant que l'any 2008 va ésser L'ANY INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES, l'Aula d'Acollida vàrem participar en el FESTIVAL DE NADAL amb un petit muntatge . Vam confeccionar aquest powerpoint amb imatges de diferents indrets del món i amb la música de Lluís Llach . Mentre es veia aquest power van sortir 9 parelles alumne -professor a l'escenari . Cada parella deia una paraula ( primer la deia el profe amb la llengua pròpia de l'alumne i després l'alumne la traduïa al català ).Les nou paraules escollides i les llengües pròpies dels alumnes varen ésser aquestes :
Confiança ( en wòlof ), respecte ( en romanès ), justícia(en xinès), esperança ( en romanès), somni ( en gallec), il·lusió ( en amazic), tendresa ( en castellà), amor ( en mapadungun) i pau(en àrab ). Era la nostra manera de dir BON NADAL i el nostre CANT A LA DIVERSITAT . Aprofitem per donar les Gràcies als alumnes i profes que hi van participar : El Ben del Senegal, l'Adrian de Romania,la Lina de Xina, la Dounia de Polònia -per part de mare -i del Marroc-per part de pare-,
l'Esther de Galícia, l' Abdelmajid del Marroc (Bereber),el Juan David de Colòmbia ,el Vicente de Xile , la Nàdia del Marroc , el Josep de Música , la Mai i la Lali de Socials , les Núries d'anglès, l'Enrique d'Educació Física, la Mercè de Castellà , el Jaume de l' Aula Oberta i la Teresa de l 'Aula d' Acollida .
I un agraïment especial per al Tino que ens va deixar aquestes imatges tan boniques.

FELIÇ 17 !!!! I continuem fent arrelar i enlairar SOMNIS!!!


El bloc "Artquímia" ha complert el seu 8è aniversari el gener del 2017. Vam néixer tímidament,com a bloc d'AA, la tardor del 2008 a l'INS Estany de la Ricarda del Prat i ens vam presentar de debò el gener de l'any 2009. Des del curs 2009-2010 fins al curs 2010-2011 vam continuar amb molta il.lusió a l'INS Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts . I el curs 2011-2012 vam retornar al Prat, començant una nova etapa a l'INS Salvador Dalí.
El més important de tot és que seguim pensant que QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL :-).

Per això a l'aula d'acollida- i a partir d'ara a l'aula ordinària- hi van néixer i hi naixeran paraules ....El curs 2007-2008 hi va néixer la paraula "BABELARTQUÍMIA.CAT". La vàrem presentar en públic per SANT JORDI com a preludi de la nostra EXPOSICIÓ DE TITELLES . Es una paraula de significat obert i plural .
I un dels seus significats és aquest :
"Babelartquímia" és una invitació a buscar entre totes i tots noves fórmules d'ensenyament i aprenentatge per atendre tots els móns personals, creatius i diversos que existeixen a les aules d'aquest jove segle XXI .
El curs 09-10 la paraula"BABELARTQUÍMIA.CAT" va ser presentada en el I CONGRÉS DE PRÀCTIQUES EDUCATIVES INNOVADORES AL BAIX LLOBREGAT.
Si vols saber què hi vàrem dir clica aquí :
El dol migratori a l'aula d'acollida
El juliol vam participar a la 20a Escola d'Estiu de la FUNDACIÓ SERGI de Girona dins del Seminari "Repercussions del procés migratori en la salut emocional i mental des d'un enfocament social i comunitari ."
I el curs 2010-2011 ens va regalar un començament màgic:
El mes d'octubre vam participar a les Jornades NOS+ALTRES 2010 de Figueres.
El novembre al VII Simposi de LLengua i Immigració de Girona i al 29è Festival Internacional de titelles de Bilbao ("IV Encuentro Internacional de títeres en femenino")
El gener de l'11 vam iniciar un nou projecte d'AA batejat amb el nom "Equipatges singulars, equipatges universals". També vam col·laborar amb les jornades "Sant Vicenç divers" que organitzava el Centre de Normalització Lingüística de Sant Vicenç dels Horts.
I... celebràrem la primavera de l'11 amb l'activitat quinzenal "Esmorzars, jocs i paraules"
A partir del setembre de l'11 vam iniciar una nova etapa:
De l'Aula d'Acollida a l'Aula Ordinària. Al nou institut no hi ha AA i aprofitarem tota la riquesa apresa en aquests 6 cursos d'acollida, per compartir-la a l'aula ordinària.
Estem molt contents d'haver retornat al Prat, la ciutat on va néixer el bloc.
També ens fa molta il·lusió i alegria dir-vos que el 28 de juny del 12 vam participar a la III Jornada de Titelles i Educació presentant de nou "Babelartquímia.cat",El dol migratori a l'aula d'acollida. Trobareu la crònica de la Jornada a les revistes online PUTXINEL·LII i TITERESANTE(la 1a en català i la 2a en castellà). El comentari sobre la nostra intervenció el podeu llegir en un paràgraf sota de la 3a imatge :).
El curs 12-13, un part d'artquímia va haver de sumar forces per poder guanyar una batalla molt especial i
l'altra part va continuar fent relalitat UTOPIES: El novembre del 12 va començar el curs-projecte pilot "CAPSES D'ANADA I TORNADA, del jo al nosaltres" i va donar resultats molt bonics.També vàrem presentar el projecte al "V Encuentro de Títeres en Femenino" de Bilbao. Teniu la informació a la part superior del marge dret del bloc.Esperem que us agradi :) !!!
El curs 13-14 el projecte va continuar i el 22 d'abril vam poder estar de nou a peu d'aula:
Una altra batalla guanyada !!!!!

El curs 14-15 el projecte de les capses es va convertir en un Seminari de treball molt enriquidor i fructífer.I personalment, els alumnes de 1rC i Aula Oberta de l'INS Salvador Dalí del Prat de Llobregat van fer ben seu el projecte : Moltes gràcies, GROCS!

El curs 16-17 iniciem una nova etapa a l'INS Barcelona-Congrés . Retornem a l'Aula d'Acollida, a l'origen on va començar tot ...

Continuem el camí amb coratge i entusiasme:

Som aprenents de VIDA !!!!


MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ENS HEU ACOMPANYAT I AJUDAT A TIRAR ENDAVANT

"FEM L'ESCAMOT DELS QUI MAI NO RECULEN"

Joan Salvat-Papasseit


AMISTAT,una bella paraula.



Els amics ..., UN GRAN TRESOR !
Coneixeu el llibre EL MÓN GROC de l'Albert Espinosa ?
EL MÓN GROC (si creus en els somnis ,es faran realitat) és un lllibre que em va arribar a les mans per atzar, com les millors coses de la vida ...Tinc la sort d'haver conegut un munt de "grocs"..i entre ells.. TOT L'ALUMNAT QUE HE ANAT I VAIG CONEIXENT A L'AULA D'ACOLLIDA . Si voleu saber qui són ELS GROCS haureu de llegir el llibre.

"Artquímia" estima la MÚSICA, la POESIA i les PARAULES ...


"LA PARAULA ÉS L'ARMA MÉS PODEROSA " Ramon Llull

"Com una font, a voltes, LA PARAULA
diu els secrets del món" Joan Vinyoli

"FER CRÉIXER LES COSES DIENT-LES: HEUS AQUÍ EL MIRACLE" Palau i Fabre

"L'ETERNITAT NOMÉS VIU EN L'EFÍMER" Diego Jesús Jiménez

"M'EXALTA EL NOU I M'ENAMORA EL VELL" J.V Foix

"AUNQUE NO TE OLVIDA UN RECUERDO,QUE YA TE ACOMPAÑA UN SUEÑO" Jesús Lizano

"...És veritat: cantar esponja el cor i ajuda a estimar...Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d'educar. Les cançons ens han d'ajudar a unir coses ben desaparellades:les classes socials, les diferents cultures i els diferents pobles.(..)Cantar és un llenguatge universal" Xesco Boix

"La utopia és una forma de caminar" E.Galeano

"Cal aprendre a estimar les diferències" Joan Fuster

"La solidaritat és la tendresa dels pobles " Gioconda Belli





diumenge, 2 de novembre de 2014

" Els immigrants ens han posat un mirall que ens fa preguntes ", Francesc Serés


JOSEP MASSOT – Barcelona – foto KIM MANRESA – LA VANGUARDIA – 27 d’octubre de 2014
Francesc Serés, que publica ‘La pell de la frontera’
Francesc Serés torna a la prosa literària per explicar dotze anys d’experiències amb la immigració
DIFERENTS DESTINS “Hi ha immigrants que se’n surten; d’altres són Ulisses sense Odissea”

INTEGRACIÓ “Treballar junts a ple sol de juliol en condicions molt dures crea vincles”

LA CULTURA DE L’ESFORÇ “La lliçó més interessant és que el determinisme social es combat”
Francesc Serés continua amb la seva escriptura que escriu i descriu el país on viu. La pell de la frontera (Quaderns Crema) és una crònica de les seves vivències amb els immigrants amb nom i cognom i els catalans que treballen amb ells. Com a contrapunt intercala un capítol en una residència d’escriptors als EUA, un contrast entre l’ambició de qui aspira a renovar la literatura i a explicar el món i qui només vol fer carrera literària.
Com s’emmarca aquesta novel·la entre les altres? La pell de la frontera és la tercera pota
de La força de la gravetat i La matèria primera, el meu intent d’escriure el país que estem vivint. Molt sovint la realitat publicada no coincideix amb la realitat viscuda per molta gent i volia explicar una realitat que contrastés amb el discurs oficial. La matèria primera està escrita abans que comencés la crisi, però ja es veien els forats per on aquesta s’introduiria, les estructures febles que s’ensorren els anys següents. Ni document ni ficció, prosa literària. Sí, no pots treballar només amb informació. Volia fer un relat la lectura del qual no fos només de present, sinó que tingués versemblança i credibilitat. La història que explico és arquetípica del que passa a altra gent i en altres llocs. No ho vaig a buscar a altres indrets, m’ho trobo a casa. Aquest és el meu llibre sobre Àfrica, sobre l’efecte que fa en mi la immigració.
El mapa és Baix Cinca i Segrià. Ho vaig haver d’acotar molt. Tot el que explico ho he viscut, tot passa entre Saidí i Alcarràs, un microcosmos que explica una altra realitat, la global. He fet treball de camp durant dotze anys, conec tots els immigrants que apareixen al llibre. I vaig partir del lloc més calent, on hi havia més fricció, allà on la proporció de la immigració era la més elevada. Un indret que se situa en la divisió entre Aragó i Catalunya, allà on el canvi i la polarització feien també d’eix i articulació. És un recipient molt petit però que conté la totalitat del món, dels fets i de les coses. Vivíem una globalització de facto, perquè era el món qui venia a buscar-nos. Més de 50 nacionalitats, en temps rècord: Ghana, Togo, Sud-amèrica, Europa de l’Est, Extrem Orient… La globalització abans que se’n sentís parlar, una internet de carn i ossos.
Al llibre hi ha moltes fronteres. Moltes, esclar, religioses, econòmiques, culturals i lingüístiques, però sobretot la frontera moral. Què fas quan al teu poble arriben quatre-cents africans en un mes? Com ho gestiones? El que ho ha acabat estabilitzant és la feina. Una mena de democràcia de l’esforç. Treballar junts a ple sol de juliol en condicions molt dures crea vincles i respecte.
Hi ha hagut conflictes? El conflicte hi és present, esclar, però més que conflicte hi ha el desgast, la fatiga dels materials humans i la fricció lògica entre grups. M’hauria de remuntar al 1992 per recordar un episodi veritablement violent. El que sí que es veu és que el canvi s’entoma com es pot, que la fricció té conseqüències per a tothom. Això és inevitable: el meu món quasi ha desaparegut. Però és normal que els mons desapareguin…
Com són aquests immigrants? Hi ha gent que se’n surt i d’altres són Ulisses sense Odissea. Surten en pasteres, sols, s’hi juguen la vida i poden estar sis o set anys vivint sense papers, sense drets ni assistència mèdica. Però tot això, esclar, ho has de poder explicar sense sensacionalisme ni discurs bonista, que no deixen de ser altres formes de falsejar la realitat.
Què opina dels autors que guanyen fama i diners parlant de la penúria del Tercer Món? No puc ocupar totes les veus. Narro a partir de la meva experiència, el que em passa a mi. Només puc explicar els altres de manera aproximada, no puc impostar la seva veu. Seria una narrativa de domini: si jo t’explico a tu, acabo tenint la meva veu i la teva i traeixo el sentit moral de la narrativa. No podia començar escrivint: ‘Em dic Omar…’ Jo no he viscut la seva peripècia de perill, de fam, de misèria… He treballat amb ells, per això no provo d’esgotar la veu de l’altre, sinó de ferla comprensible. Quina lliçó en treu? He viscut amb ells, hi he treballat i fins i tot els he fet de mestre. He vist com arribaven i com alguns se’n sortien. No he volgut fer una narrativa del fracàs, l’èxit també hi és. La lliçó més interessant és que el determinisme social es combat. Aquesta gent pren riscos inimaginables per mirar de millorar de vida. Quan veiem aquella gent penjada allà a dalt, a la frontera de Melilla, què pensem? Entre altres coses, que vivim una situació privilegiada però també acomodatícia. El millor de tot és que els immigrants ens han posat un mirall que ens fa preguntes i que ens demana que ens posem en el seu lloc. Fa deu anys, a totes les sobretaules es parlava d’hipoteques i d’accions, com si el model econòmic també fos un model personal. El problema és que el model econòmic té conseqüències personals per a les quals no estàvem preparats.