V
“L’ànima de l’univers (...) s’assembla a l’ànima d’un gran arbre que, sense fatiga i silenciosament, en governa la vida”
Plotí, Ennèades, IV.3.4
Respira el món en el silenci de la fulla;
el vent,
l’onatge de la llum
l’ha despresa de l’arbre.
Respiro el món fluent,
la vida ressorgint.
La fulla brotarà de nou
a la mateixa branca,
sempre igual i diversa,
en la quietud de l’arbre.
Ressona, lleu,
l’univers bategant.
Més enllà de la llum,
les arrels sense temps,
el cel inaccessible.
Tot és u i és arreu.
Carles Duarte, El silenci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada