El 21 de març és un dia ben atepeït de coses a celebrar ...
Arriba la Sra PRIMAVERA, és el DIA INTERNACIONAL CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA ( ja us ho vàrem comentar en una entrada anterior), també és el DIA MUNDIAL DE LA POESIA i per últim és el DIA INTERNACIONAL DEL TITELLA ( d'aquest dia us en parlarem demà).
Però avui ens centrem en LA POESIA .
La UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia.
Per celebrar aquest dia s'ha editat un opuscle commemoratiu amb el poema “La Poesia”, escrit expressament pel poeta de Lleida Jordi Pàmias, en català i traduït a una vintena de llengües (alemany, anglès, àrab, armeni, basc, castellà, coreà, francès, hebreu, hindi, ioruba, italià, mandarí, noruec, occità, portuguès, quítxua, romanès, rus, txec).
Amb aquesta iniciativa es pretén convertir el Dia Mundial de la Poesia en una celebració de la paraula i de la dignitat de totes les llengües per expressar-la en llibertat portant la lectura als punts més insòlits i fent possible l’adhesió de tota mena de col·lectius sensibles a la realitat multilingüe i multicultural.
En aquest enllaç trobareu el poema amb les corresponents traduccions a les diferents llengües:
http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/informa/dia_m_poesia.pdf
Bloc del Dia Mundial de la Poesia:
http://diamundialdelapoesia.wordpress.com, on es poden trobar els textos, opuscles, imatges i vídeos que va generar l’activitat l’any 2009.
Aquí teniu el poema triat per aquest 2010.
LLARGA VIDA A LA POESIA :-) !!!! Perquè com ens diu aquest poeta LA POESIA ÉS SAVIESA COMPARTIDA .
La Poesia
Com el galop, mig oblidat,
d'uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l'encant d'un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca
les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
a la llera del riu,
sota la boira gebradora.
Amb lent reflux, tornen llunyanes
cançons de bressol, ecos
d'elegia, mormols...
Ferit d'enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d'un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l'home, seduït
per l'encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és saviesa compartida,
contra l'oblit. I pura gràcia
d'un art madur: rigor i joc.
Jordi Pàmias
Zbigniew Preisner .mp3 | ||
Found at bee mp3 search engine |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada