Font: Rutes del Putxinel·li
Putxinel·li neix avui, dijous 1 de març de 2012, amb ganes de quedar-se i, alhora, d’evolucionar com evolucionen totes les coses que neixen a la xarxa d’Internet. Una revista de titelles que vol parlar de tot allò que té a veure amb aquest gènere teatral tan concret com ample i ric. I ho farà des dels seus tres portals, que s’emmirallen i es complementen: Putxinel·li, en català; Titeresante, en castellà i portuguès, i Puppetring, en anglès.
Parlar de titelles avui és parlar també de teatre visual i de teatre d’objectes, d’espectacles que juguen amb la duplicació de la imatge i del cos de l’actor sense límits ni tècnics ni conceptuals, és parlar d’òpera, de musicals, de teatre experimental, de grans espectacles, i també d’obres per als més petits.
També hi ha museus, escoles, centres de documentació, especialistes i els importants festivals que tant han fet pel conreu i el manteniment del gènere. Cal esmentar aquí les entitats que han apostat a cegues pel nostre projecte esdevenint els primers Patrocinadors: el TOPIC de Tolosa, amb el seu festival Titirijai; el Museu da Marioneta de Lisboa; l’Institut del Teatre de Barcelona; el Poble Espanyol de Barcelona, amb el TOT Festival, i l’Institut Ramon Llull.
A l’entorn dels titelles trobem tradicions centenàries que ens han arribat molt vives. I ben a prop del gènere, hi ha manifestacions com pessebres en moviment, les festes paganes de gegants, capgrossos, mascarades, diables i monstres que treuen foc. Ritus que ens parlen d’imaginaris col·lectius d’arrels antiquíssimes. De tot això, Putxinel·li també en vol parlar.
Per als interessats en aquestes arts tan àmplies, riques i múltiples dels titelles i del teatre de l’Imaginari, viure a Catalunya és una sort. No només perquè som un país carregat de tradicions d’una paganitat icònica famosa al món sencer, sinó perquè en aquests moments s’hi viu una extraordinària ebullició creativa. Així ho evidencia l’allau de nous grups, artistes i companyies de titelles i de teatre visual que han sortit els últims anys i que comencen a recórrer els principals escenaris mundials del gènere. N’anirem parlant, de tots ells, a mesura que en tinguem ocasió.
És aquesta realitat de renovació i d’esplendor la que, des de Putxinel·li, volem acompanyar i recolzar, reflectint-la en el joc de miralls que permeten els altres dos portals germans: obrir-nos al món i articular així el que és local amb el global.
Written by Toni Rumbau
Toni Rumbau és titellaire i escriptor, fundador de la històrica companyia La Fanfarra de Barcelona (1976), del Teatre Malic (1984-2002) i del Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions (1993).
Per saber-ne més : Putxinel·li
Mmmm...., ja us ho dèiem que en aquest mes de març s'aniriren sumant primaveres:).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada