Un himne pel món...

" Un himne per no guanyar" LLuís Llach



Aprofitant que l'any 2008 va ésser L'ANY INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES, l'Aula d'Acollida vàrem participar en el FESTIVAL DE NADAL amb un petit muntatge . Vam confeccionar aquest powerpoint amb imatges de diferents indrets del món i amb la música de Lluís Llach . Mentre es veia aquest power van sortir 9 parelles alumne -professor a l'escenari . Cada parella deia una paraula ( primer la deia el profe amb la llengua pròpia de l'alumne i després l'alumne la traduïa al català ).Les nou paraules escollides i les llengües pròpies dels alumnes varen ésser aquestes :
Confiança ( en wòlof ), respecte ( en romanès ), justícia(en xinès), esperança ( en romanès), somni ( en gallec), il·lusió ( en amazic), tendresa ( en castellà), amor ( en mapadungun) i pau(en àrab ). Era la nostra manera de dir BON NADAL i el nostre CANT A LA DIVERSITAT . Aprofitem per donar les Gràcies als alumnes i profes que hi van participar : El Ben del Senegal, l'Adrian de Romania,la Lina de Xina, la Dounia de Polònia -per part de mare -i del Marroc-per part de pare-,
l'Esther de Galícia, l' Abdelmajid del Marroc (Bereber),el Juan David de Colòmbia ,el Vicente de Xile , la Nàdia del Marroc , el Josep de Música , la Mai i la Lali de Socials , les Núries d'anglès, l'Enrique d'Educació Física, la Mercè de Castellà , el Jaume de l' Aula Oberta i la Teresa de l 'Aula d' Acollida .
I un agraïment especial per al Tino que ens va deixar aquestes imatges tan boniques.

FELIÇ 17 !!!! I continuem fent arrelar i enlairar SOMNIS!!!


El bloc "Artquímia" ha complert el seu 8è aniversari el gener del 2017. Vam néixer tímidament,com a bloc d'AA, la tardor del 2008 a l'INS Estany de la Ricarda del Prat i ens vam presentar de debò el gener de l'any 2009. Des del curs 2009-2010 fins al curs 2010-2011 vam continuar amb molta il.lusió a l'INS Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts . I el curs 2011-2012 vam retornar al Prat, començant una nova etapa a l'INS Salvador Dalí.
El més important de tot és que seguim pensant que QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL :-).

Per això a l'aula d'acollida- i a partir d'ara a l'aula ordinària- hi van néixer i hi naixeran paraules ....El curs 2007-2008 hi va néixer la paraula "BABELARTQUÍMIA.CAT". La vàrem presentar en públic per SANT JORDI com a preludi de la nostra EXPOSICIÓ DE TITELLES . Es una paraula de significat obert i plural .
I un dels seus significats és aquest :
"Babelartquímia" és una invitació a buscar entre totes i tots noves fórmules d'ensenyament i aprenentatge per atendre tots els móns personals, creatius i diversos que existeixen a les aules d'aquest jove segle XXI .
El curs 09-10 la paraula"BABELARTQUÍMIA.CAT" va ser presentada en el I CONGRÉS DE PRÀCTIQUES EDUCATIVES INNOVADORES AL BAIX LLOBREGAT.
Si vols saber què hi vàrem dir clica aquí :
El dol migratori a l'aula d'acollida
El juliol vam participar a la 20a Escola d'Estiu de la FUNDACIÓ SERGI de Girona dins del Seminari "Repercussions del procés migratori en la salut emocional i mental des d'un enfocament social i comunitari ."
I el curs 2010-2011 ens va regalar un començament màgic:
El mes d'octubre vam participar a les Jornades NOS+ALTRES 2010 de Figueres.
El novembre al VII Simposi de LLengua i Immigració de Girona i al 29è Festival Internacional de titelles de Bilbao ("IV Encuentro Internacional de títeres en femenino")
El gener de l'11 vam iniciar un nou projecte d'AA batejat amb el nom "Equipatges singulars, equipatges universals". També vam col·laborar amb les jornades "Sant Vicenç divers" que organitzava el Centre de Normalització Lingüística de Sant Vicenç dels Horts.
I... celebràrem la primavera de l'11 amb l'activitat quinzenal "Esmorzars, jocs i paraules"
A partir del setembre de l'11 vam iniciar una nova etapa:
De l'Aula d'Acollida a l'Aula Ordinària. Al nou institut no hi ha AA i aprofitarem tota la riquesa apresa en aquests 6 cursos d'acollida, per compartir-la a l'aula ordinària.
Estem molt contents d'haver retornat al Prat, la ciutat on va néixer el bloc.
També ens fa molta il·lusió i alegria dir-vos que el 28 de juny del 12 vam participar a la III Jornada de Titelles i Educació presentant de nou "Babelartquímia.cat",El dol migratori a l'aula d'acollida. Trobareu la crònica de la Jornada a les revistes online PUTXINEL·LII i TITERESANTE(la 1a en català i la 2a en castellà). El comentari sobre la nostra intervenció el podeu llegir en un paràgraf sota de la 3a imatge :).
El curs 12-13, un part d'artquímia va haver de sumar forces per poder guanyar una batalla molt especial i
l'altra part va continuar fent relalitat UTOPIES: El novembre del 12 va començar el curs-projecte pilot "CAPSES D'ANADA I TORNADA, del jo al nosaltres" i va donar resultats molt bonics.També vàrem presentar el projecte al "V Encuentro de Títeres en Femenino" de Bilbao. Teniu la informació a la part superior del marge dret del bloc.Esperem que us agradi :) !!!
El curs 13-14 el projecte va continuar i el 22 d'abril vam poder estar de nou a peu d'aula:
Una altra batalla guanyada !!!!!

El curs 14-15 el projecte de les capses es va convertir en un Seminari de treball molt enriquidor i fructífer.I personalment, els alumnes de 1rC i Aula Oberta de l'INS Salvador Dalí del Prat de Llobregat van fer ben seu el projecte : Moltes gràcies, GROCS!

El curs 16-17 iniciem una nova etapa a l'INS Barcelona-Congrés . Retornem a l'Aula d'Acollida, a l'origen on va començar tot ...

Continuem el camí amb coratge i entusiasme:

Som aprenents de VIDA !!!!


MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ENS HEU ACOMPANYAT I AJUDAT A TIRAR ENDAVANT

"FEM L'ESCAMOT DELS QUI MAI NO RECULEN"

Joan Salvat-Papasseit


AMISTAT,una bella paraula.



Els amics ..., UN GRAN TRESOR !
Coneixeu el llibre EL MÓN GROC de l'Albert Espinosa ?
EL MÓN GROC (si creus en els somnis ,es faran realitat) és un lllibre que em va arribar a les mans per atzar, com les millors coses de la vida ...Tinc la sort d'haver conegut un munt de "grocs"..i entre ells.. TOT L'ALUMNAT QUE HE ANAT I VAIG CONEIXENT A L'AULA D'ACOLLIDA . Si voleu saber qui són ELS GROCS haureu de llegir el llibre.

"Artquímia" estima la MÚSICA, la POESIA i les PARAULES ...


"LA PARAULA ÉS L'ARMA MÉS PODEROSA " Ramon Llull

"Com una font, a voltes, LA PARAULA
diu els secrets del món" Joan Vinyoli

"FER CRÉIXER LES COSES DIENT-LES: HEUS AQUÍ EL MIRACLE" Palau i Fabre

"L'ETERNITAT NOMÉS VIU EN L'EFÍMER" Diego Jesús Jiménez

"M'EXALTA EL NOU I M'ENAMORA EL VELL" J.V Foix

"AUNQUE NO TE OLVIDA UN RECUERDO,QUE YA TE ACOMPAÑA UN SUEÑO" Jesús Lizano

"...És veritat: cantar esponja el cor i ajuda a estimar...Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d'educar. Les cançons ens han d'ajudar a unir coses ben desaparellades:les classes socials, les diferents cultures i els diferents pobles.(..)Cantar és un llenguatge universal" Xesco Boix

"La utopia és una forma de caminar" E.Galeano

"Cal aprendre a estimar les diferències" Joan Fuster

"La solidaritat és la tendresa dels pobles " Gioconda Belli





dissabte, 21 de març del 2015

21 de març, Dia Mundial del teatre de Titelles

  21 de març, Dia Mundial del Teatre de Titelles 
Missatge d'en Behrooz Gharibpour, dramaturg i titellaire iranià

"Tenia deu anys quan vaig veure el meu primer espectacle de titelles tradicional. Tenia deu anys quan em vaig enamorar de "Mubàrak", un amor que va perdurar més de mig segle i encara omple el meu cap i el meu ésser.
Tenia vint anys quan, mogut per aquesta passió, explorava cada carrer, cada racó de Teheran buscant vells artistes, cansats i arrugats, per tal de tornar-los a la vida i introduir-los en cercles artístics i classes universitàries, amb l'esperança que altres s'enamoressin també dels meus ídols.
En aquesta època, creia ser l'únic apassionat al món, però, ràpidament, em vaig adonar que no, i vaig viatjar als quatre vèrtexs del món per tal de descobrir la fascinació general pel titella, reunions d'amants del teatre de titelles, en qualsevol racó, d'Itàlia, del Regne Unit, de l'Índia, la Xina, Rússia, Estats Units, França, Alemanya i més enllà.
Em vaig quedar extasiat descobrint que, no només, jo no estava sol, sinó que tan sols n’era un entre milions d'éssers que estimen el titella. El mateix que "Mubàrak" és només un d'entre desenes de titelles que, des de fa segles, utilitzen la comèdia i el sarcasme per transmetre esperança i provocar un somriure als rostres d'homes, dones i nens, que massa sovint es veuen paralitzats per la por, per la pena, en un món ple de guerres, pobresa, violència i necessitats.

No obstant això, no vaig necessitar molt de temps per adonar-me que els meus col·legues de la gran comunitat de les arts teatrals, es miraven el titella de dalt a baix, amb menyspreu, considerant-se ells mateixos, i el seu estatus, massa importants com per formar part del seu món.
Fou llavors que em vaig convertir en un defensor a ultrança del meu estimat art, com un guerrer protegint un tresor, i vaig decidir dedicar la meva vida tant al titella com al desconegut.
És durant aquest període que em vaig trobar apreciant cada vegada més el titella, com un idioma tan vast i profundament innat com la nostra capacitat ancestral per l'alegria i la tristesa, la malenconia i la felicitat.
Em vaig adonar que cada titella és una representació simbòlica del món que ens envolta i un reflex de cada persona que va viure abans que nosaltres.
Fou llavors quan vaig aconseguir entendre per què Omar Khayyam, eminent filòsof persa, matemàtic i poeta, havia representat el món de l'home amb un espectacle de titelles en el seu famós quartet:

A les seves mans, som titelles
No és metàfora, sinó sincera veritat
En aquest escenari de la vida, de vegades, els nostres gestos guien
Però, en el bagul de l'oblit, un a un, desapareixen.
Darrere del vel d'ombra, estem ell i jo
Però, quan caigui aquest vel, el ell i el jo s'esborraran.
Durant els meus viatges, llegint i conversant amb altres apassionats del teatre de titelles, m'ha semblat cada vegada més clar que el món de la marioneta es manifesta amb una diversitat de formes i sabors al cap dels diferents actors dels cinc continents, des la de Chikamatsu Monzaemon a la d'aquells actors dels temples i als artistes sicilians, en la imaginació i en l'idioma dels Dhalangs indonesis, en la perspectiva dels diferents directors i actors de tot el món.
Així vaig arribar a creure vivament que podem fer servir aquest idioma mil·lenari del titella per percebre de manera crítica el món que ens envolta, i fent-ho, atreure audiències més àmplies per acudir i estimar aquesta antiga forma artística. Tinc la ferma convicció que el descobriment de la marioneta va tenir un efecte tan transformador com el descobriment de la roda, i va ser almenys tan eficaç com per ajudar a reduir les distàncies i bretxes de comunicació entre nosaltres.
Potser és per això que una obra de titelles profundament filosòfica té, també, la capacitat d'evocar una part de la infància en la consciència del públic, mitjançant la qual s'alliberen de les il·lusions de l'edat i del temps, i descobreixen un món fantàstic on objectes fets de fusta i altres materials inerts cobren vida.
Potser la major responsabilitat de cada artista en l'àmbit de la marioneta, independentment del seu idioma, nacionalitat o formació, és fer despertar aquest "nen" al cor dels milions de semblants, que han contaminat el nostre món amb sang i violència.
El titella i nosaltres, admiradors d'aquesta preciosa relíquia que ens arriba dels nostres avantpassats, tenim la responsabilitat de contribuir a reduir la maldat i l'animositat en l'ésser humà, i ajudar a retornar al món de la infància, les seves alegries i els seus meravellosos somnis...
Aquest dia pertany a tots aquells que desperten en nosaltres al nen que vam ser, un dia perquè tots estimem el titella de tot cor: Feliç Dia Mundial del Teatre de Titelles!!
 
Behrooz Gharibpour néixer a Sanandadj (centre del Kurdistan Iranià) el 19 de setembre de 1950. Participa en activitats teatrals des dels 14 anys ininterrompudament fins avui.
Va estudiar a l'Iran a la Universitat de Teheran, Departament de les Arts Teatrals de la Facultat (1970-1974) i a Itàlia en l'Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico (1977-1979).
L'atenció de Behrooz Gharibpour es va centrar sobre molts i diferents àmbits, però tots ells van tenir i tenen un únic objectiu: L'ampliació de l'espai cultural a l'Iran com a creador i com a director. Creant un Teatre permanent per a Nens al Centre de Teatre i Teatre de Titelles per a Nens i Joves adults, 1980. Transformant els Escorxadors de Teheran al Centre Cultural Bahman, 1991. Convertint l'antiga Caserna General de l'Exèrcit, en un Fòrum per als Artistes Iranians, 2000. Fent de l'antic taller una Òpera permanent del Titella: Ferdowsi Hall, 2002. Transformant l'antiga casa d'un dels més famosos actors, Entezami, en Museu del Teatre, 2014.
Behrooz Gharibpour, després de més de quatre decennis de vida artística i diferents càrrecs nacionals i internacionals, havent aconseguit un reconeixement internacional, i dirigint diversos grups de teatre importants com "Els Miserables" de Victor Hugo, La Cabana de l'oncle Tom d'Harriet Beecher Stowe i altres, va centrar de nou la seva atenció especialment en el teatre de titelles i en crear el més important Grup de Teatre de Titelles: La Companyia de Teatre de Titelles Aran creant paral•lelament una Òpera Nacional basada en la música Iraniana.
Behrooz Gharibpour, en el transcurs dels 10 últims anys de la seva carrera, ha posat en escena: Rostam & Sohrab, Macbeth, Ashura, Rumi, Hafez, Layli va Majnoon i ...Behrooz Gharibpour va rebre, recentment, els títols de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Teatre i Cinema de Geòrgia - Tbilisi el 2013 i va ser nomenat Cavaliere a Itàlia  el 2015
La UNIMA agraeix a Mani Hamidi la traducció del Farsi, a Idoya Otegui per la espanyola i a Fabrice Guilliot per la francesa."

Escrit per Behrooz Gharibpour
Traducció al català Carles Cañellas.