Música i literatura per transcendir les fronteres d’Europa
La Unió Europea té 24 idiomes oficials.
Si hi afegim els dialectes, les llengües regionals, el llatí,
l’esperanto i les pròpies de comunitats de determinades ètnies, com el
romaní, el nombre augmenta considerablement. Europa, doncs, és una i
moltes: la seva enorme riquesa cultural és deguda en gran part a aquesta
barreja de llengües, de tradicions orals i escrites, però també de
músiques, que és potser l’idioma més universal de tots. Les activitats
de Traduir Europa reflecteixen aquesta realitat.
Vinicio Capossela tradueix Europa mitjançant la música. En concret, del rebétiko, un gènere que exemplifica molt bé la història mateixa del continent, una història de migracions, de pobles que es fusionen, de llengües que es transformen i paraules que es comparteixen.
Rebetes amb buzukis a El Pireu, 1933.
Mariners, comerciants i poble comú parlaven rebétiko. I cantaven a una vida dura i de lluita. «És una música individualista per a rebels sense revolució», diu Capossela, tot i que això no és del tot veritat: sí que hi va haver una revolució, la del 1922, que Grècia va perdre contra Turquia. La música i el rebétiko van ser de les poques coses que es van poder endur.
Vinicio Capossela va viatjar a la Grècia de la crisi. Va recórrer pobles i va parlar amb la gent. Es va amarar de les seves històries, de les seves cançons i de la seva cultura. I de la seva experiència en va sortir un disc, Rebetiko Gymnastas, que serveix de banda sonora per a Tefteri, el llibre de viatge que acaba d’editar Minúscula. Tefteri: una paraula que, en grec, serveix per descriure els quaderns de comptes dels petits negocis. I que en mans de Capossela es converteix en El libro de las cuentas pendientes.
Continua llegint
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada