
Ara és demà.
No  escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran  silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I  esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc  renou
d'ara mateix, el càntic que conmou,
l'àmfora nova plena de bon  vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que  revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i  la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova  plenitud.
(Miquel Martí i Pol. De Crònica de demà. Llibres del  Mall, 1977)
 

 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada