L'avi  Siset em parlava 
de bon matí al portal, 
mentre el sol esperàvem 
i els carros vèiem  passar.   
Siset, que no veus  l'estaca 
a  on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en 
mai no podrem  caminar!   
Si estirem tots ella  caurà 
i  molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba,  tomba, 
ben  corcada deu ser ja.   
Si jo l'estiro fort per  aquí 
i tu  l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba,  tomba 
i ens  podrem alliberar.   
Però Siset, fa molt temps  ja 
les mans  se'm van escorxant 
i quan la força se me'n va 
ella es més forta i més  gran.   
Ben cert sé que està  podrida 
i  és que, Siset, pesa tant 
que a cops la força  m'oblida, 
torna'm a dir el teu cant   
Si estirem tots ella  caurà 
i  molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba,  tomba, 
ben  corcada deu ser ja.   
Si jo l'estiro fort per  aquí 
i tu  l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba,  tomba 
i ens  podrem alliberar.   
L'avi Siset ja no diu  res, 
mal  vent que se'l va emportar, 
ell qui sap cap a quin  indret 
i jo  a sota el portal.   
I, mentre passen els nous  vailets, 
estiro el coll per cantar 
el darrer cant d'en Siset, 
el darrer que em va  ensenyar.   
Si estirem tots ella  caurà 
i  molt de temps no pot durar,  
segur  que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.   
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens  podrem alliberar. 
 

 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada