Rumbamazigha és un dels grups musicals que participarà en el SANT JORDI 2010 que organitza la Plataforma per la Llengua a Barcelona . Més enllà del grup musical, RUMBAMAZIGHA és tot un projecte que val la pena conèixer i així ens ho expliquen a la seva pàgina web:La rumba catalana és, potser, l’última música popular inventada a Europa i concretament a Barcelona. Van ser els gitanos catalans del carrer de la Cera, de Gràcia i d’Hostafrancs, els que la van crear i convertir en un referent musical de primera fila. Curiosament, entre els músics de RumbAmazigha, tenim a néts i besnéts dels mestres inventors d’aquest gènere musical. En Peret ens recordava que, tot i que és a aquesta població a qui se li deu la creació de la rumba, no s’ha d’oblidar que, precisament, la clau del seu èxit està fora d’aquests orígens, en l’extensió dels seus valors i en la seva capacitat de trencar fronteres i unir persones.
Avui tenim la sort que la societat catalana té nous membres vinguts d’arreu del món, i molts d’ells, concretament, de la conca sud del Mediterrani. La major part d’aquesta població, contràriament al que molta gent pot creure, no és àrab, sinó amazigha. Aquesta és l’adscripció en la que es reconeixen la majoria d’habitants del nord d’Àfrica. Des de l’Atlàntic i Canàries (els amazighs hispanitzats o guantxes) fins a Egipte, i des del Mediterrani fins al desert de Mali, Níger, Txad i Burkina Faso, on es troben els tuaregs.
Els amazighs tenen idioma, el tamazight, alfabet i formes culturals i expressions artístiques i musicals pròpies, distintes de les de l’elit governant d’aquests Estats, que són tots arabistes. Als amazighs també se’ls coneix com a berebers o bàrbars, que són denominacions posades pels invasors. La significació d’aquests termes és la de ‘salvatges’, en referència a les tribus amazighs que rebutjaven totes les ocupacions (fenícia, romana, grega… fins a l’àrab i el colonialisme europeu) que han patit durant tota la història i que es refugiaven a les muntanyes i el desert per defensar-se.
La música tradicional amazigha ha rebut un bany de modernitat gràcies a que és una música molt popular, ballable i alegra, molt semblant a la rumba catalana. A Barcelona, les expressions musicals amazighs tenen cada cop més presència. Cada vegada més, les festes majors o celebracions populars catalanes compten amb manifestacions d’arrel amazigha fetes ja per catalans i catalanes amb noms com Azziz, Saloua o Radouan.
Avui presentem doncs aquest projecte: la RumbAmazigha, que mostra dalt d’un escenari el que ja està succeint a les places i barris d’arreu de Catalunya. Músics amb instruments diferents però no distints, i amb melodies i ritmes molt semblants que viatgen i flueixen sense fronteres, sense impediments i sense prejudicis.
I aquí us posem un vídeo perquè us comenceu a animar i vingueu a la festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada