MANIFEST UNIVERSAL DE POETES DEL MÓN 
 
Poetes del Món, ha arribat el moment en  el qual hem d’unir les forces per defensar la continuïtat de la vida: Som els  Guerrers de la Pau i els Missatgers d’una nova etapa a la Humanitat. Som els  Poetes de la Llum i la Llum és el vehicle que ens condueix a la convocatòria a  la qual per cap motiu hem de deixar d’assistir. Vivim actualment el procés de  mort d’una etapa degenerada i el naixement d’una NOVA ERA on el poeta té un rol  determinant que jugar.
La humanitat viu moments decisius per la seva  sobre-vivència: segueix amb direcció cap el precipici que la condueix a  l’extinció o canvia de timó fixant la trajectòria fins la separació col·lectiva  que li asseguri una llarga subsistència.
Des de els temps més remots que  l’home recordi, l’existència humana s’ha vist confrontada a coexistir amb els  medis ambientals, els que li van assegurar, i li segueixen assegurant, la  possibilitat de viure. Però al mateix temps i paradoxalment, l’home en el seu  afany de ser més, de créixer i créixer, ha anat deteriorant el planeta fins  emportar-lo a límits que posen en perill la possibilitat de seguir existint com  a espècie. Si l’home no canvia de rumb, ¡I ARA!, les properes generacions  tindran sòlides raons per odiar-nos.
Per una altra banda, en aquest mateix  context de voler ser sempre MÉS, no solament s’utilitzen els mitjans materials  del planeta per créixer i subsistir, sinó també els mitjans humans,  arrossegant-nos a la despietada i criminal competència entre els homes fins tal  punt que avui ens estem matant entre nosaltres mateixos per existir, per créixer  o simplement per dir: SÓC, això o allò, però ¡SÓC! o sóc més que tu...
Així  com deteriorem el planeta constantment amb l’ús abusiu dels recursos naturals i  humans, així es construeixen armes de destrucció a gran escala, capaces de  destruir tota la humanitat en poques hores, i la supremacia del poder es  concentra sempre en les mateixes mans, a allò que avui coneixem com a Imperi.  [s].
Però no tot és negatiu, perquè el caos moral, el caos ètic, el caos  polític [guerres infames], el caos econòmic [coses absurdes] no són sinó que  manifestacions del PART DE LA HISTÒRIA com quan una dóna a llum a un nen; mora  una etapa i una d’altra sorgeix al seu si.
1- Front d’aquest afany de  domini absolut que ens podria portar inevitablement a l’ auto destrucció i  davant tanta barbaritat. I a la Llum dels nous temps que s’anuncien, Els Poetes  del Món emprendrem el camí de la protesta, per una banda, i de la construcció  d’una nova albada, per una altra banda, que condueix a l’alliberament definitiu  de l’home.
2- Els Poetes del Món, no tots, només Els Poetes del Món, perquè  no tots els poetes del món estem disposats a dir: no sóc, SOM. Els que estem  disposats a abandonar l’EGO que ens està matant i som capaços de mirar-nos en  IGUALTAT, iniciem la cavalcada col·lectiva per tot el món i posem l’art de la  poesia al servei de la humanitat.
3- Ser poeta no significa només escriure  bella poesia, significa VIURE-LA, i viure-la no només significa sentir-la, l’hem  de practicar, i practicar-la és una cosa de cada dia, per sempre, mentre tenim  cap per pensar i cor per sentir.
4- Ser Poeta del Món és encara més difícil,  ser Poeta del Món és assumir aquest manifest en la seva part essencial; és  assumir la defensa de la vida, de l’amor, de la diversitat, de la llibertat, i  ser capaç de dir: dono la meva vida per la VIDA, encara que estimo la meva vida.  Per això diem PROU de bajaneries, PROU d’ EGOS que no contribueixen al  creixement col·lectiu, ni personal, i posem l’art de la poesia al servei de  l’existència humana.
5- Ser Poeta del Món és ser un guerrer o una guerrera,  que cavalca per les planaries de l’existència humana, com ho va fer des de la  nit dels temps, buscant la perfecció i el creixement lícit de la vida, mentre es  viu amb les vestidures i les condicions que tenim per fer-ho. Per tot això no  serem passius davant dels crims que es cometen cada dia en nom de la llibertat,  aixecarem la nostra veu com un raig de llum i farem tremolar al covard, perquè  convertirem la paraula en la millor arma que l’assassí hagi conegut en tot el  recorregut de la història.
6- Reconeixem la valuosa aportació dels poetes  del món al creixement de la humanitat durant tots els segles. Aquells que van  deixar els seu nom escrit als centenaris llibres de la història universal i a la  memòria col·lectiva dels homes, i també reconeixem l’aportació dels anònims  poetes que van passar per la terra complint missions llegendàries a través dels  temps. Creiem en el valor que van significar aquestes majestuoses contribucions  pels seus temps, fins i tot per avui, però estem al llindar d’una nova etapa per  a la humanitat, i a més, els Poetes del Món del segle XXI no ens volem enredar  amb el passat per mirar millor el present i el futur. Els Poetes del Món  d’aquest segle estem destinats a ser creatius, per trobar amb la imaginació les  respostes i explicacions que AVUI la humanitat reclama a crits, davant l’evident  desastre que estem vivint.
7- Els Poetes del Món ens declarem tots iguals,  els consagrats i els menys coneguts, els famosos i els anònims, els rics i els  pobres, els blancs i els negres, els mestissos i els grocs, sempre i quan  s’ubiquin a aquest costat de la vida; empunyant les mateixes espases per  combatre el que mata la vida, lluitant colze per colze darrera la mateixa  barricada per defensar la JUSTÍCIA [única per a tots], la IGUALTAT [efectiva  entre tots els habitants de la Terra], la LLIBERTAT [la vertadera, no  l’artificial], i el DRET dels pobles d’existir i de viure en pau.
8- Els  Poetes del Món declararan qualsevol espai on els hi toqui estar o ser, com  l’arena pròpia per a combatre el mal, ja sigui als grans palaus del poder o a la  mísera caverna de la ciutat, a la gespa on treballa l’home de la terra, o al  fons mateix de la mina on escup sang el miner, però el poeta no deixarà de  visitar cap barri per portar-hi la paraula, com si aquesta fos pluja que cau  sobre el sòl, fent veure un espectacle de gràcia, com si fossin flors per als  ulls de la Humanitat. El poeta serà la llum que guia al guerrer com si fos dunes  a la foscor de la nit.
9- Els Poetes del Món ens declarem pacifistes, però  ni covards ni passius; bel·licistes, però de cap manera ingenus. Sentimentals  per naturalesa, perquè l’expressió artística, la tinta de l’escriptura, és la  sang de les nostres ànimes. Vivim atrapats per l’embriaguesa de l’encant  artístic, fins el vertigen dolorós de la creació. Però aquesta creació tindrà  sempre un objectiu determinat: PERFECCIONAR LA VIDA, la nostra [la individual],  la de tots, [en col·lectivitat]. Som pacifistes en busca de la pau universal,  però la PAU no ve perquè sí, s’ha de guanyar, lluitar per ella. Per això som  Guerrers. I no hi haurà PAU si no hi ha JUSTÍCIA. Només tindrem PAU quan regni  primer la justícia, perquè la pau és una conseqüència de la justícia. Sinó només  serà el que és ara al regnat dels Imperis: PAU DE CEMENTIRI.
10- Per ser  Poeta del Món s’ha d’estar disposat a perfeccionar-se sempre, a créixer en la  diversitat i acceptar la pluralitat com acceptem la complexitat de l’existència.  Al batalló dels Poetes del Món haurà espai sempre per lluitar, ja siguin  creients o no creients, ateus o religiosos, justos o errats, però d’aquest  costat de la VIDA; heterosexuals, bisexuals o homosexuals, però amants de l’AMOR  noble; guerrers d’abans o combatents moderns, però sempre militants del BÉ. La  gran cadena humana que uneixi al món, baula a baula, estarà formada per poetes  repartidors d’esperances i somriures en aquesta lluita que dura des de l’albada  dels temps.
11- L’home cercarà en un tercer les seves culpes, el nostre  repte és que cada ú assumeixi a la seva essència, al seu propi esperit, sense  tenir que acudir a un tercer per a emmudir els seus errors i derrotes. La nostra  esperança és alçar-nos per mitjà de la paraula, encendre el verb als cors de  cada ú, el vers de les muntanyes, la nit silenciosa de l’ànima, l’embolcall  acurat del ventre de la natura, ser vident al matí, per a que cadascú alci la  seva ànima amb amor, amb paraules. La poesia és del món i nosaltres ens hi estem  obligats.
Poeta del Món
Uneix-te a aquesta batalla per a  l’existència humana!
Converteix-te en la baula necessària per a que continuï  la VIDA!
Luis Arias Manzo
[Secretari General]
Santiago de Xile,  desembre 2005
 

 
1 comentari:
Potser tindrà raó el poeta anarquista Jesús Lizano :Camí de la innocència per crear un nou regne, EL REGNE POÈTIC :-)
Publica un comentari a l'entrada